PARA AMAR / PER ESTIMAR

Para amar ese segundo que se perdió en el tiempo, sólo he de abrazar la hora que me regaló el día cuando creí que la noche me podía asfixiar.

Para amar el día que se evaporó ante mis ojos, sólo he de contemplar las estrellas que me ofreció tras su marcha.

Para amar las hojas que lloró mi árbol, sólo he de caminar sobre el camino que me brindaron sus lágrimas.

Para amar el color que se perdió en los recuerdos, sólo he de contemplar la belleza que tus raíces dejaron en mi corazón.

Para amar la luz que agoniza en el horizonte, sólo he de reposar mis ojos en la calma de tu mar.

Para amar lo que no tengo, lo que he perdido, lo que no fue, sólo he de dejarme alcanzar por lo que me rodea, lo que me llena, lo que se empeño en llegar a ser.

Per estimar aquest segon que es va perdre en el temps, només haig d'abraçar l'hora que em va regalar el dia quan vaig creure que la nit em podia asfixiar.

Per estimar el dia que es va evaporar davant els meus ulls, només haig de contemplar els estels que em va oferir després de la seva marxa.

Per estimar les fulles que va plorar el meu arbre, només haig de caminar sobre el camí que em van brindar les seves llàgrimes.

Per estimar el color que es va perdre en els records, només haig de contemplar la bellesa que les teves arrels van deixar en el meu cor.

Per estimar la llum que agonitza en l'horitzó, només haig de reposar els meus ulls en la calma del teu mar.

Per estimar el que no tinc, la qual cosa he perdut, la qual cosa no va ser, només haig de deixar-me aconseguir pel que m'envolta, la qual cosa m'omple, la qual cosa es va obstinar a arribar a ser.