NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


lunes, 17 de diciembre de 2012

Navidad / Nadal




No necesito más regalo en estos días que saber que estás a mi lado todo el año. No existe mayor presente que saberte en mi futuro, ni mejor pasado que el que tuve junto a ti.
Saber que existes es lo que da color a la Navidad , que cuando la lluvia me impide ver el horizonte tú despejas el cielo de nubes, que si el sol me ciega tu sombra me dará cobijo.
Quisiera regalarte el mundo, pero sólo puedo darte mi mundo. Poner a tus pies el universo, pero sólo puedo darte la luz que desprende mi ser cuando estás junto a mi. Ofrecerte  la eternidad, pero sólo puedo entregarte mi  vida.
Que tu vida sea una  infinita Navidad, llenando tus  días del amor que te proceso y  la felicidad que te deseo.

No necessito més regal en aquests dies que saber que estàs al meu costat tot l'any. No existeix major present que saber-te en el meu futur, ni millor passat que el que vaig tenir al  teu costat.
Saber que existeixes és el que dóna color al Nadal , que quan la pluja m'impedeix veure l'horitzó tu buides el cel de núvols, que si el sol m'encega la teva ombra em donarà recer.
Voldria  regalar-te el món, però només puc donar-te el meu món. Posar als teus peus l'univers, però només puc donar-te la llum que desprèn la meva ser quan estàs al costat de la meva. Oferir-te l'eternitat, però només puc lliurar-te la meva vida.
Que la teva vida sigui un infinit Nadal, omplint els teus dies de l'amor que et processo i la felicitat que et desitjo.


sábado, 10 de noviembre de 2012

MALETAS / MALETES



Llenas las maletas de aquellas viejas prendas que dan lastre a  tu vida, abandonado el dolor del pasado en el andén de tus días, perdiendo el equipaje del antiguo viaje en las cascadas de tus ojos, en el mar del tiempo perdido.
Libre de pesadas añoranzas, de recuerdos vacíos, de lágrimas  derramadas, llenando la mochila en éste nuevo viaje, navegando hacia el horizonte de vida que te ofrece el volver a creer, pisando la alfombra de esperanza que a tus pies pone de nuevo el amor.

Plenes les maletes d'aquelles velles peces que donen llast a la teva vida, abandonat el dolor del passat en l'andana dels teus dies, perdent l'equipatge de l'antic viatge en les cascades dels teus ulls, en el mar del temps perdut.
Lliure de pesades enyorances, de records buits, de llàgrimes vessades, omplint la motxilla en aquest nou viatge, navegant cap a l'horitzó de vida que t'ofereix el tornar a creure, trepitjant la catifa d'esperança que als teus peus posa de nou l'amor. 

domingo, 2 de septiembre de 2012

SI PUDIERA / SI POGUÉS



Si pudiera limpiar el aire, te regalaría el más bello cielo que la vista pudiera contemplar, la paz que el corazón anhela apresar.
Si pudiera darte la fuerza de las rocas, construiría para ti el palacio mas grande del mundo, en el que las penas no lograran penetrar.
Si pudiera poner a tus pies las estrellas, te ofrecería un horizonte en el que el dolor no existiera y la felicidad floreciera ante tus ojos.
Pero no puedo más que  estar a tu lado, y aun eso parece que el infinito se esfuerza por malograr.

Si pogués netejar l'aire, et regalaria el més bell cel que la vista pogués contemplar, la pau que el cor anhela capturar.
Si pogués donar-te la força de les roques, construiria per a tu el palau mes gran del món, en el qual les penes no aconseguissin penetrar.
Si pogués posar als teus peus els estels, t'oferiria un horitzó en el qual el dolor no existís i la felicitat florís davant els teus ulls.
Però no puc més que estar al teu costat, i àdhuc això sembla que l'infinit s'esforça per malmetre. 


miércoles, 15 de agosto de 2012

SIN TI / SENSE TU


Es en tu silencio donde vive mi verso, en tu aliento  donde mueren mis palabras, en tus labios donde crece el universo.
Es en tus ojos donde nace mi alma, en  tus lágrimas donde navega mi corazón, en tus mirada donde se alberga mi espíritu.
Es en las palabras  que callas donde  paseo  para encontrar mi alma, en las palabras que dices donde alzo mi vuelo para tocar el cielo.
Es en tu latido donde las líneas se convierten  en partitura, en tu corazón donde el ruido se torna música.

És en el teu silenci on viu el meu vers, en el teu alè on moren les meves paraules, en els teus llavis on creix l'univers.
És en els teus ulls on neix la meva ànima, en les teves llàgrimes on navega el meu cor, en les teves mirades on s'alberga el meu esperit.
És en les paraules que calles on passejo per trobar la meva ànima, en les paraules que dius on alço el meu vol per tocar el cel.
És en el teu batec on les línies es converteixen en partitura, en el teu cor on el soroll es torna música.


miércoles, 25 de abril de 2012

ESPERANZA / ESPERANÇA


Hoy esperanza es descubrir los sesenta segundos que esconde un minuto cuando estoy a tu  lado, atrapar todos los rasgos que la luz enfatiza en tu rostro para guardarlos en mi corazón, navegar  el océano mientras la luna crea en nosotros la más bella marea viva, contemplar la grandeza de la naturaleza cuando nuestros pasos reposan frente al televisor, permitir a nuestra historia acariciar nuevos capítulos, consentir al caprichoso Cronos jugar con nosotros.
Hoy esperanza es escuchar el viento en los cristales de nuestro  hogar, porque él nos concede la fuerza, alcanzar la luz de la farola, pues en ella reside nuestra meta, estar contigo en cada suspiro, porque el explica todo aquello que no es necesario decir, aquello que sólo es necesario vivir.

Avui esperança és descobrir els seixanta segons que amaga un minut quan estic al teu costat, atrapar tots els trets que la llum emfatitza en el teu rostre per guardar-los en el meu cor, navegar l'oceà mentre la lluna crea en nosaltres la més bella marea viva, contemplar la grandesa de la naturalesa quan els nostres passos reposen enfront del televisor, permetre a la nostra història acariciar nous capítols, consentir al capritxós Cronos jugar amb nosaltres.
Avui esperança és escoltar el vent en els cristalls de la nostra llar, perquè ell ens concedeix la força, aconseguir la llum del fanal, doncs en ella resideix la nostra meta, estar amb tu en cada sospir, perquè l'explica tot allò que no és necessari dir, allò que només és necessari viure.

miércoles, 18 de abril de 2012

LA ÚNICA GUERRA / L'ÚNICA GUERRA



Has cedido al tiempo la lucha por la meta que tu corazón agotado ha dejado perder.
Has dejado de soñar, concediéndole a la  engañosa realidad el poder de mostrar lo que el mañana deparará.
Has lanzado a las cenizas el fuego que creó la fuerza del universo, al silencio las palabras que crearon poemas, al desierto las lágrimas que quieres llorar, al mar el aire que te asfixia al pasar y al cielo el infierno que no quieres soltar.
La única guerra que no has de perder es aquella que libras contigo mismo, porque  de ella nace el día que te brinda la paz de vivir.


Has cedit al temps la lluita per la meta que el teu cor esgotat ha deixat perdre.
Has deixat de somiar, concedint-li a l'enganyosa realitat el poder de mostrar el que el demà oferirà.
Has llançat a les cendres el foc que va crear la força de l'univers, al silenci les paraules que van  crear poemes, al desert les llàgrimes que vols plorar, al mar l'aire que t'asfixia en passar i al cel l'infern que no vols deixar anar.
L'única guerra que no has de perdre és aquella que lliures amb tu mateix, perquè d'ella neix el dia que et brinda la pau de viure.

miércoles, 4 de abril de 2012

ANTES DE TI / ABANS DE TU



Antes de ti el silencio ensordecía mi alma, rompiendo  mis cimientos hasta hacer de mi corazón un desierto inhabitable, el sol, acunado entre nubes, dormía en el sopor de la desidia y la luna se fundía en la negra oscuridad. Sonreír era una costumbre tatuada en mi rostro y vivir una habilidad basada en la experiencia.
Hoy contigo el ruido se ha tornado melodía, permitiendo a mi alma danzar con mi corazón, elevando mi espíritu hasta acariciar el cielo y volar entre estrellas de felicidad. Sonreír es un reflejo de lo bello que se ha hecho vivir, y vivir la aventura que resulta cada día volverte a descubrir.


Abans de tu el silenci ensordia la meva ànima, trencant els meus fonaments fins a fer del meu cor un desert inhabitable, el sol, bressolat entre núvols, dormia en el sopor de la desídia i la lluna es fonia en la negra foscor. Somriure era un costum tatuada en el meu rostre i viure una habilitat basada en l'experiència.
Avui amb tu el soroll s'ha tornat melodia, permetent a la meva ànima dansar amb el meu cor, elevant el meu esperit fins a acariciar el cel i volar entre estels de felicitat. Somriure és un reflex del bell que s'ha fet viure, i viure l'aventura que resulta cada dia tornar-te a descobrir.


domingo, 18 de marzo de 2012

TODA UNA VIDA / TOTA UNA VIDA


Tan pequeña que con sólo una mano podía acogerte y con los dedos de esta abrazar tu diminuto ser, tan grande que con sólo una mirada me robaste el corazón, el alma y la voluntad.
Recuerdo como ascendías hasta dormirte en mi  espalda y como me despertabas con el más tierno cariño. Recuerdo a Petunia y sus cartas llenas de fantasía y las tardes de alianza en las que uníamos nuestras fuerzas contra los que se llaman adultos. Recuerdo las canciones que cantábamos como si fuéramos una sola y las películas que veíamos como dos almas gemelas. Pero lo que más recuerdo es tu mirada perdida en el viento, callando lo que pensabas, silenciado lo que pensabas.
Lloramos juntas las mismas lágrimas, reímos los mismos chistes (aun espero saber que le pasó al  loro con las naranjas), vivimos juntas todo aquello que la vida nos mostraba.
Eres el sol que ilumina mis días y la brisa que mantiene mi piel viva, eres la sangre que corre por mis venas y el latido que marca el ritmo de mi corazón, tus heridas sangran en mmi alma y tus alegrías dan sentido a mi vida, eres la confidente, la amiga, la sobrina… eres el tesoro que cualquier barco pirata desearía poseer.
Y hoy ya eres mayor, responsable de tus actos, pisas fuerte en tu silencio, acaricias el horizonte de esa vida que te anhela. Felicidades, y que la vida adulta me permita continuar a tu lado, disfrutando del regalo de ser tía.



Tan petita que amb només una mà podia acollir-te i amb els dits d'aquesta abraçar el teu diminut ser, tan gran que amb només una mirada em vas robar el cor, l'ànima i la voluntat.
Record com ascendies fins a dormir-te en la meva esquena i com em despertaves amb el més tendre afecte. Record a Petunia i les seves cartes plenes de fantasia i les tardes d'aliança en les quals uníem les nostres forces contra els quals es diuen adults. Recordo les cançons que cantàvem com si anéssim una sola i les pel·lícules que vèiem com dues ànimes bessones. Però el que més record és la teva mirada perduda en el vent, callant el que pensaves, silenciat el que pensaves.
Plorem juntes les mateixes llàgrimes, riem els mateixos acudits (àdhuc espero saber que li va passar al lloro amb les taronges), vivim juntes tot allò que la vida ens mostrava.
Ets el sol que il·lumina els meus dies i la brisa que manté la meva pell viva, ets la sang que corre per les meves venes i el batec que marca el ritme del meu cor, les teves ferides sagnen en la meva ànima i les teves alegries donen sentit a la meva vida, ets la confident, l'amiga, la neboda… ets el tresor que qualsevol vaixell pirata desitjaria posseir.
I avui ja ets major, responsable dels teus actes, trepitges fort en el teu silenci, acaricies l'horitzó d'aquesta vida que t'anhela. Felicitats, i que la vida adulta em permeti continuar al teu costat, gaudint del regal de ser tia.

domingo, 4 de marzo de 2012

ME GUSTA / M'AGRADA



Siendo apenas percibida por la suave luz que juguetea entre las sombras, dejando que el tiempo oculte su movimiento, otorgándome el silencio del que escucha. En el anonimato que sólo los fantasmas pueden lograr, mientras la vida transcurre ante sus ojos, dejo vagar los míos en el placer de contemplarte, en la bella delicadeza de acariciar  la brisa que desplazas en esa danza que llamas caminar, en el universo que  me regala  la fragancia de tus palabras, en la música, que sin saberlo, llena de melodía mis recuerdos.

Me gusta contemplarte, cuando ignoras que el mundo sabe de tu existencia,  volar entre   tus pestañas cuando se posan en el horizonte, caminar por tus labios cuando una sonrisa refleja la belleza que te rodea, navegar en tus lágrimas cuando el sol ciega tus ojos y llena de luz tu corazón. Me gusta contemplarte hasta olvidar que yo misma existo y encontrar tu rostro lleno de felicidad al descubrir mi mirada perdida en la tuya.



Sent amb prou feines percebuda per la suau llum que joguineja entre les ombres, deixant que el temps oculti el seu moviment, atorgant-me el silenci del que escolta. En l'anonimat que només els fantasmes poden aconseguir, mentre la vida transcorre davant els seus ulls, deixo vagar els meus en el plaure de contemplar-te, en la bella delicadesa d'acariciar la brisa que desplaces en aquesta dansa que crides caminar, en l'univers que em regala la fragància de les teves paraules, en la música, que sense saber-ho, omple de melodia els meus records.

M'agrada contemplar-te, quan ignores que el món sap de la teva existència, volar entre les teves pestanyes quan es posen en l'horitzó, caminar pels teus llavis quan un somriure reflecteix la bellesa que t'envolta, navegar en les teves llàgrimes quan el sol encega els teus ulls i plena de llum el teu cor. M'agrada contemplar-te fins a oblidar que jo mateixa existeixo i trobar el teu rostre ple de felicitat en descobrir la meva mirada perduda en la teva. 


miércoles, 15 de febrero de 2012

LA VIRTUD DEL DEFECTO / LA VIRTUT DEL DEFECTE


He Pintado la sinceridad de pasión y le he llamado “ser visceral” para contarte a gritos lo mucho que significas para mí.
He creado un lienzo de la rutina y le he llamado “no me gustan los improvistos” porque quisiera regalarte un mundo en el que el dolor no existiera.
He buscado un lugar entre la multitud y le he llamado “soledad”  para que cuando necesites un espacio en el que ser tu misma tengas en mi tu hogar.
He formado un horizonte lleno de las más ásperas texturas y le he llamado ser “agria” para que tu  tacto conozca lo que tu corazón jamás será capaz de albergar.
He luchado por la verdad personal y le he llamado “soberbia” porque es en ella en la que te veo luchar por tu propia verdad.
He guardado en mi memoria cada arañazo recibido y le he llamado “rencor” para que la historia que he vivido pueda mostrarme en cada paso la experiencia del saber.
Para aquellos que confían a diario en que un defecto es sólo una virtud llevada al extremo y el extremo un paraíso del que salir para crecer.

He Pintat la sinceritat de passió i li he cridat “ser visceral” per explicar-te a crits el molt que signifiques pel mi.
He creat un llenç de la rutina i li he cridat “no m'agraden els “improvistos” perquè volia regalar-te un món en el qual el dolor no existís.
He buscat un lloc entre la multitud i li he cridat “solitud” perquè quan necessitis un espai en el qual ser la teva mateixa tinguis en la meva la teva llar.
He format un horitzó ple de les més aspres textures i li he cridat ser “agra” perquè el teu tacte conegui el que el teu cor mai serà capaç d'albergar.
He lluitat per la veritat personal i li he cridat “supèrbia” perquè és en ella en la qual et veig lluitar per la teva pròpia veritat.
He guardat en la meva memòria cada esgarrapada rebuda i li he cridat “rancor” perquè la història que he viscut pugui mostrar-me en cada pas l'experiència del saber.
Per a aquells que confien diàriament que un defecte és només una virtut portada a l'extrem i l'extrem un paradís del que sortir per créixer.

martes, 14 de febrero de 2012

EN TU COMPAÑÍA / EN LA TEVA COMPANYIA


Eres la brisa que me da alas, que me permite conocer ese mundo maravilloso que me rodea, ese universo que creas sólo para mí.
Eres el agua que me mantiene viva en el desierto de la soledad, ese vacío en la multitud que estrangula la muchedumbre, otorgándome la posibilidad de escuchar mis propios pensamientos y dejarlos navegar por el paraíso de la imaginación.
Eres el alimento que nutre mi corazón, esa sabia que hace de los sentimientos el dulce néctar de la vida, la sal de un mar sin horizonte en la que nadar hasta la  eternidad.

 Ets la brisa que em dóna ales, que em permet conèixer aquest món meravellós que m'envolta, aquest univers que creguis només per a mi.
Ets l'aigua que em manté viva en el desert de la solitud, aquest buit en la multitud que escanya la munió, atorgant-me la possibilitat d'escoltar els meus propis pensaments i deixar-los navegar pel paradís de la imaginació.
Ets l'aliment que nodreix el meu cor, aquesta sàvia que fa dels sentiments el dolç nèctar de la vida, la sal d'un mar sense horitzó en la qual nedar fins a l'eternitat..