DE NOCHE / DE NIT

Es de noche, y nuestros corazones se encuentran amarrados en el puerto de las ilusiones, en el que los sueños mantienen a flote el pesado lastre del tiempo.

Es en el puerto del amor donde atracamos nuestras vidas cuando el sol aparece en nuestro horizonte, este hogar en el que el espíritu de la felicidad es el mejor de los anfitriones.

Es en el mar de la esperanza en el que navegamos y mientras nuestros dedos acarician sus suaves aguas nuestra voluntad hace un vuelo al aire suplicándole al cielo que no acabe nunca.

És de nit, i els nostres cors es troben amarrats al port de les il·lusions, en el qual els somnis mantenen a flotació el pesat llast del temps.

És en el port de l'amor on atraquem les nostres vides quan el sol apareix en el nostre horitzó, aquesta llar en el qual l'esperit de la felicitat és el millor dels amfitrions.

És en el mar de l'esperança en el qual naveguem i mentre els nostres dits acaricien les seves suaus aigües la nostra voluntat fa un vol a l'aire suplicant-li al cel que no acabi mai

MI HOGAR / LA MEVA LLAR

Mi hogar es ese lugar en el que mi corazón late, en el que en el silencio puedo escuchar tus palabras aún cuando ya no estás, donde el sol tiene tu cara y las estrellas tu sonrisa.

Mi hogar son estas piedras que nos han visto pasear, aquellas que nos han escuchado discutir por pequeñas tonterías para después reconciliarnos en un tierno abrazo, aquellas que dieron fundamento a nuestra historia, que el futuro le contarán que hicimos ser.

Mi hogar es esta agua que saciar nuestra sed en la infancia, la cual reflejó nuestros días uniendolos entre ellos para formar nuestras vidas, la que nos llovió en primavera para crear en nuestros mundos un río de sabiduría y experiencia.

La meva llar és aquell lloc en el qual el meu cor batega, en el qual en el silenci puc escoltar les teves paraules encara quan ja no estàs, on el sol té la teva cara i les estrelles el teu somriure.

La meva llar són aquestes pedres que ens han vist passejar, aquelles que ens han escoltat discutir per petites ximpleries per a després reconciliar-nos en una tendra abraçada, aquelles que van donar fonament a la nostra història, les quals al futur li contaran qui vam ser.

La meva llar és aquesta aigua que va sadollar la nostra set en la infància, la qual va reflectir els nostres dies uniendolos entre ells per a formar les nostres vides, la qual ens va ploure en primavera per a crear en els nostres mons un riu de saviesa i experiència.

RECORDANDO / RECORDANT

Estás tan lejos que tu sombra ha perdido su forma y tu perfume es sólo parte de mi recuerdo, tanta es la distancia que nos separa que sólo mi memoria lleva de nuevo tus palabras hasta resonar en mi interior tus promesas.

Pero sé que volverás, que la luna te llevará de nuevo a mi lado y que entonces nuestro amor romperá con el espacio, haciendo de ambos una sola alma!

Estàs tan lluny que la teva ombra ha perdut la seva forma i el teu perfum és només part del meu record, tanta és la distància que ens separa que només la meva memòria porta de nou les teves paraules fins a ressonar en el meu interior les teves promeses.

Però sé que tornaràs, que la lluna et portarà de nou al meu costat i que llavors el nostre amor trencarà amb l'espai, fent de tots dos una sola ànima!

DOLOR

Te he regalado mi sonrisa, mis brazos y mis años, te he entregado mi corazón hasta mi alma y todo ello sin padirte nara a cambio.

He hecho tuyos mis días y confiado mi presente, he dejado mi pasado en la estela de tu historia y avandonado un futuro sólo por ti.

y a cambio, ¿tú qué me has dado? si el barco de mis labios naufragó en un oceano de lágrimas, mis brazos encontraron el muro de tus manos, perdí mi alma y mi corazón se quebró en el silencio de la ignorancia.

¿Qué has hecho conmigo? que mis noches se hicieron eternas uniendose entre ellas con la deseperación de la impotencia, mi pasado se difuminó entre lineas de Rimel y el futuro un horizonte de deseperación.

¿Qué debo agradecerte? Cuando has logrado que los pilares de mi vida se derrumben entre las ruinas de tus palabras y las cenizas de unos hecho ruines.

T'he regalat el meu somriure, els meus braços i els meus anys, t'he entregat el meu cor fins la meva ànima i tot això sense padirte Nara a canvi.

He fet teus els meus dies i confiat el meu present, he deixat el meu passat en el deixant de la teva història i avandonado un futur només per tu.

i a canvi, tu què m'has donat? si el vaixell dels meus llavis va naufragar en un oceà de llàgrimes, els meus braços van trobar el mur de les teves mans, vaig perdre la meva ànima i el meu cor es va trencar en el silenci de la ignorància.

Què has fet amb mi? que els meus nits es van fer eternes unint-se entre elles amb la desesperació de la impotència, el meu passat es va difuminar entre línies de rímel i el futur un horitzó de desesperació.

Com agrair? Quan has aconseguit que els pilars de la meva vida s'ensorrin entre les ruïnes de les teves paraules i les cendres d'uns fet roïns.

ESPERARÍA / ESPERARIA

Esperaría que la luna besara al sol si con ello rozara el cielo de tu mirada.

Esperaría que la tierra cambiase su eterno girar si con eso te devolviera a mí.

Esperaría que el sol se bañara en el mar si con ello mis lágrimas dejaran de rodar.

Esperaría ver a un ángel volar si con ello mi alma lograra levantar.

Esperaría ver en el tiempo terminar si con eso te volviera a encontrar.

Esperaria que la lluna besés al sol si amb això fregués el cel de la teva mirada.

Esperaria que la terra canviï el seu etern girar si amb això et retornés a mi.

Esperaria que el sol es banyés en el mar si amb això les meves llàgrimes deixessin de rodar.

Esperaria veure a un àngel volar si amb això la meva ànima assolís alçar.

Esperaria veure's al temps acabar si amb això et tornés a trobar.

EL HORIZONTE / L'HORITZÓ

Mira en el horizonte, ves que tienes delante?

El sol sale cada mañana, sólo para decirte al oído que puedes volver a empezar, y bajo él las vías de un tren que te espera a ti, para llevarte al destino que tú quieras, con sus puertas abiertas ofreciéndote que subas cuando tu corazón decida saborear lo que el nuevo año te brinda!

Mira a l'horitzó, veus que tens davant?

El sol surt cada matí, només per a dir-te a cau d'orella que pots tornar a començar, i sota ell les vies d'un tren que t'espera només a tu, per a dur-te a la destinació que tu vulguis, amb les seves portes obertes oferint-te que pugis quan el teu cor decideixi assaborir el que el nou any et brinda!

OPTIMISTA?

Se ha nublado el cielo? y que? Cae la lluvia y el azufre nos hace llorar los ojos, esto parece el mismo infierno, los pronóstico informan de lluvia inminente ... pero tengo la suerte de tener en mi memoria el recuerdo de mil cosas bellas, mil experiencias fantástica y mil sueños aún por descubrir, suerte que no todo el mundo ha tenido! Hace unos días que sólo leo malos presagios, y no soy quién para dudar de que se puedan cumplir, pero creo que es mejor pensar en las flores de la primavera en lugar de quedarme con las lluvias del invierno, en la luz del sol en lugar de la oscuridad de la noche, creo que si nos quedamos tan atentos a lo malo que pueda suceder nos impedirá disfrutar todo lo bueno que nos espera!

S'ha ennuvolat el cel? i que? Cau la pluja i el sofre ens fa plorar els ulls, això sembla el mateix infern, els pronòstic informen de pluja imminent... però tinc la sort de tenir en la meva memòria el record de mil coses belles, mil experiències fantàstica i mil somnis encara per descobrir, sort que no tot el món ha tingut! Fa uns dies que només llegeixo dolents presagis, i no sóc qui per a dubtar que es puguin complir, però crec que és millor pensar en les flors de la primavera en lloc de quedar-me amb les pluges de l'hivern, en la llum del sol en lloc de la foscor de la nit, crec que si ens quedem tan atents a l'inconvenient que pugui succeir ens impedirà gaudir tot el bo que ens espera!