NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


miércoles, 24 de febrero de 2010

AHORA QUE NADIE NOS ESCUCHA / ARA QUE NINGÚ ENS ESCOLTA


Ahora que nadie nos escucha quisiera contarte una historia en la que la mujer de hojalata descubrió que tenía corazón y aprendió a usarlo, amándote como jamás pensó que fuera capaz.
Ahora que el silencio nos abraza y el tiempo ha perdido su importancia quisiera regalarte todo el amor que guarda el Eden y tender bajo tus pies una alfombra de las flores del cariño, el respeto y el valor.
Ahora que la madurez empieza a iluminar las ventanas de nuestras almas quiero ofrecerte la eternidad que el amor verdadero brinda para que alcemos nuestros corazones hasta emborracharnos los sentidos con la fragil felicidad.

Ara que ningú ens escolta voldria explicar una història en la qual la dona de llauna va descobrir que tenia cor i va aprendre a usar-lo, estimant-te com mai va pensar que fos capaç.
Ara que el silenci ens abraça i el temps ha perdut la seva importància voldria regalar-te tot l'amor que guarda Eden i tendir sota els teus peus una catifa de les flors de l'afecte, el respecte i el valor.
Ara que la maduresa comença a il luminar les finestres de les nostres ànimes vull oferir-te la eternitat que l'amor veritable brinda perquè alcem els nostres cors fins a emborratxar els sentits amb la fràgil felicitat.

lunes, 22 de febrero de 2010

HE PERDIDO / HE PERDUT

He perdido la voz gritando tu nombre, hasta que el eco de las montañas lo hizo suyo.
He perdido el imán de mi brújula buscando el norte de mi vida, hasta que tú me mostraste un mundo mejor.
He perdido el sol de mi horizonte en la fria noche de invierno, hasta que el brillo de tu corazón le devolvió la luz a mis días.
He perdido la fuerza de mis manos, hasta que las tuyas me regalaron la grandeza de la confianza.
He perdido la fe en el amor, hasta que tú me enseñaste el verdadero sentido del verbo amar.

He perdut la veu cridant el teu nom, fins que el ressò de les muntanyes ho va fer seu.
He perdut l'imam de la meva brúixola buscant el nord de la meva vida, fins que tu em vas mostrat un món millor.
He perdut el sol del meu horitzó a la freda nit d'hivern, fins que la brillantor del teu cor li va tornar la llum als meus dies.
He perdut la força de les meves mans, fins que les teves em van regalar la grandesa de la confiança.
He perdut la fe en l'amor, fins que tu em vas ensenyar el veritable sentit del verb estimar.

domingo, 21 de febrero de 2010

DESTACAS / DESTAQUES

Destacas entre el mundo que te rodea por tu elegate sencillez, aun que sólo el corazón puede encontrar tus diferiencias. Tú sabes mirar donde los demás sólo ven, escuchas donde el resto sólo sabe oir, tu mirada transmite la paz que en ocasiones el universo nos niega, tu luz me guia en la noche y el suave ruido de tu danzar me regala los más lindos sueños.

Destaques entre el món que t'envolta per la teva elegate senzillesa, tot i que només el cor pot trobar teus diferientes. Tu saps mirar on els altres només veuen, escoltes on la resta només sap sentir, la teva mirada transmet la pau que de vegades l'univers ens nega, la teva llum em guia en la nit i el suau soroll del teu dansar em regala els més bonics somnis .