NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 4 de diciembre de 2010

BANCO VACÍO / BANC BUIT


Caído mi cuerpo sobre la fría madera del banco, los ojos cerrados y el corazón abierto para dejar salir alma. Escuchando la melodía que el silencio deja en el aire, dejándome llevar por la música de los recuerdos que los minutos anteriores me regalan. Con los labios aun cerrados, callando el te quiero que jamás te he ofrecido, llorando la impotencia del que no sabe amar.

 
Caigut el meu cos sobre la freda fusta del banc, els ulls tancats i el cor obert per deixar sortir ànima. Escoltant la melodia que el silenci deixa en l'aire, deixant-me portar per la música dels records que els minuts anteriors em regalen. Amb els llavis àdhuc tancats, callant l'et vull que mai t'he ofert, plorant la impotència del que no sap estimar.

jueves, 2 de diciembre de 2010

FANTASÍA / FANTASIA


Fantasía no es soñar con la belleza del jardín del Edén, acariciar sus hojas, dejando que sus curvas delineen en las puntas de los dedos el paraíso que crean. Fantasía es dormirse en la luna de tu sonrisa.
Fantasía no es imaginar un mundo lleno de amor, en el que las nubes dejen caer sobre nosotros los mejores deseos, ni en el que la tierra permita crecer entre sus grietas la ternura, la paz y el confort de quien sabe amar. Fantasía es ver el universo que regalas con tu mirada.
Fantasía no es nadar en un mar de esperanza hasta alcanzar el horizonte de la felicidad. Fantasía es navegar en el océano de tus palabras que invitan a viajar más allá de la simple realidad.

Fantasia no és somiar amb la bellesa del jardí del Edén, acariciar les seves fulles, deixant que les seves corbes delineïn en les puntes dels dits el paradís que creen. Fantasia és dormir-se en la lluna del teu somriure.
Fantasia no és imaginar un món ple d'amor, en el qual els núvols deixin caure sobre nosaltres els millors desitjos, ni en el qual la terra permeti créixer entre les seves esquerdes la tendresa, la pau i el confort de qui sap estimar. Fantasia és veure l'univers que regales amb la teva mirada.
Fantasia no és nedar en un mar d'esperança fins a aconseguir l'horitzó de la felicitat. Fantasia és navegar en l'oceà de les teves paraules que conviden a viatjar més enllà de la simple realitat.



martes, 30 de noviembre de 2010

VELERO / VELER


En el mar de mis lágrimas navega el velero de tu olvido dejando tras de si una estela de recuerdos llenos alegría.
En ese océano que es mi vida nadie como tu supo colmar de fuerza e ilusión, logrando que los peces que él alberga dancen entre el agua y el aire.
En ese río de dulzura que hiciste nacer de mis sienes ya nevadas, allí es donde el ave fenix colocó su nido para recordarme que quizás mañana volverás.


En el mar de les meves llàgrimes navega el veler del teu oblit deixant després de si un deixant de records plens alegria.
En aquest oceà que és la meva vida ningú com la teva va saber satisfer de força i il·lusió, aconseguint que els peixos que ell alberga dansin entre l'aigua i l'aire.
En aquest riu de dolçor que vas fer néixer de les meves temples ja nevades, allí és on l'au fenix va col·locar el seu niu per recordar-me que potser demà tornaràs.

lunes, 29 de noviembre de 2010

DULCE LUNA / DOLÇA LLUNA


Mientras la dulce luna se desliza en las cornisas que ponen limites a tus alas, las estrellas te regalan un camino hacia el olvido y las sombras inundan tus ojos de la cruda realidad.
Los escaparates, en la negra noche, dejan bailando a sus viejos maniquis la danza del triste olvido, permitiendo al tiempo borrarse en tu memoria.

Mentre la dolça lluna es llisca en les cornises que posen limitis a les teves ales, els estels et regalen un camí cap a l'oblit i les ombres inunden els teus ulls de la crua realitat.
Els aparadors, en la negra nit, deixen ballant als seus vells maniquís la dansa del trist oblit, permetent al temps esborrar-se en la teva memòria.


domingo, 28 de noviembre de 2010

OCULTO / OCULT


Oculto entre las sombras te observa mientras adormecido dejas pasar el tiempo, escondido entre las ramas oculta su nido tan cerca de tu hogar que puede sentir el calor de tu chimenéa, invisible tras tus cortinas dejando que tus párpados te impidan ver lo que frente a ti se muestra.
Un rayo en la luz del día, una gota en el océano de tu vida, un grano de arena en el desierto del pasado, un segundo en un eterno abrazo... el amor roza tus manos, permítele que te conquiste.

Ocult entre les ombres t'observa mentre adormit deixes passar el temps, amagat entre les branques oculta el seu niu tan prop de la teva llar que pot sentir la calor de la teva xemeneia, invisible després de les teves cortines deixant que les teves parpelles t'impedeixin veure el que enfront de tu es mostra.
Un raig en la llum del dia, una gota en l'oceà de la teva vida, un gra de sorra en el desert del passat, un segon en una eterna abraçada... l'amor frega les teves mans, permet-li que et conquisti.