Has cedido al tiempo la lucha por
la meta que tu corazón agotado ha dejado perder.
Has dejado de soñar, concediéndole
a la engañosa realidad el poder de
mostrar lo que el mañana deparará.
Has lanzado a las cenizas el
fuego que creó la fuerza del universo, al silencio las palabras que crearon
poemas, al desierto las lágrimas que quieres llorar, al mar el aire que te
asfixia al pasar y al cielo el infierno que no quieres soltar.
La única guerra que no has de
perder es aquella que libras contigo mismo, porque de ella nace el día que te brinda la paz de
vivir.
Has cedit al temps la lluita per la meta que el teu cor
esgotat ha deixat perdre.
Has deixat de somiar, concedint-li a l'enganyosa realitat el
poder de mostrar el que el demà oferirà.
Has llançat a les cendres el foc que va crear la força de
l'univers, al silenci les paraules que van
crear poemes, al desert les llàgrimes que vols plorar, al mar l'aire que
t'asfixia en passar i al cel l'infern
que no vols deixar anar.
L'única guerra que no has de perdre és aquella que lliures
amb tu mateix, perquè d'ella neix el dia que
et brinda la pau de viure.