NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 22 de mayo de 2010

ESCONDIDO / AMAGAT


Escondido tras las sombras de cristal, a kilómetros de mí y en el anonimato del silencio, me observas, me lees, me estudias... y todo ello con el miedo a pronunciar palabra alguna.
Oculto entre la multitud que la inmensidad del mundo te ofrece decides a diario callar lo que a gritos sellan tus labios, ahogar entre susurros lo que el espacio me impide oír, tapar en la noche lo que ni la luz del día me permite contemplar.
Es el miedo quien te guia cuando entre mis líneas te pierdes? Es la falta de valor lo que te impide hacerte real? Es a caso mi presencia lo que te llega intimidar?
No juzgues en la distancia lo que no eres capaz de conquistar, no sueñes con la mañana lo que en la noche te niegas a aceptar, no enmudezcas las palabras que al aire quieras lanzar...

Amagat darrere les ombres de cristall, a quilòmetres de mi i en l'anonimat del silenci, m'observes, em llegixes, m'estudies... i tot això amb la por a pronunciar paraula alguna.
Ocult entre la multitud que la immensitat del món t'oferix decideixes diàriament callar el que a crits segellen els teus llavis, ofegar entre murmuris el que l'espai m'impedeix escoltar, tapar en la nit el que ni la llum del dia em permet contemplar.
És la por qui et guia quan entre les meves línies et perds? És la falta de valor el que t'impedeix fer-te real? És a cas la meva presència el que t'arriba intimidar?
No jutgis en la distància el que no ets capaç de conquistar, no somiïs amb el matí el que en la nit et negues a acceptar, no emmudeixis les paraules que a l'aire vulguis llançar...

viernes, 21 de mayo de 2010

EL TIEMPO / EL TEMPS

Loco y diminuto bromista que tras unas manillas te escondes, atleta de mil carreras, después de ti las luces borran y a tu paso el presente se convierte en pasado.
Arena que el viento mueve, meta que se pierde en el horizonte, deseo inalcanzable, amante fugitivo ... eres el rey de nuestras vidas y el mendigo de nuestras almas!

Boig i diminut bromista que darrere unes manetes t'amagues, atleta de mil carreres, després de tu les llums s'esborren i al teu pas el present es converteix en passat.
Sorra que el vent mou, meta que es perd en l'horitzó, desig inalcanzable, amant fugitiu... ets el rei de les nostres vides i el captaire de les nostres ànimes!

miércoles, 19 de mayo de 2010

EL ROSTRO / EL ROSTRE

No, no te descubras aún el rostro! Déjame que imagine tu sonrisa, tu expresión al mirar la luna. Dame una última oportunidad de soñar con tu barbilla y esta nariz graciosa que recorre el aire buscando mi rastro. Sólo un minuto más para que pueda imaginar tu pelo enmarcando tu cara.

No, no et descobreixis encara el rostre! Deixa'm que imagini el teu somriure, la teva expressió al mirar la lluna. Dóna'm una última oportunitat de somiar amb la teva barbeta i aquest nas graciós que recorre l'aire buscant el meu rastre. Només un minut més perquè pugui imaginar el teu pèl emmarcant la teva cara.


lunes, 17 de mayo de 2010

DE DULCE NATA / DE DOLÇA NATA

De dulce nata rodeaste mi corazón el día en que te conocí, de cariño y suavidad aliñaste mi vida y con la más bella de las sonrisas coronaste ese momento.
De dulce fueron los días en los que aprendí a conocerte, en los que la vida sembraba la alegría que aún hoy saboreo y aquellos paseos en los que no era necesario hablar y aún así nos dijimos tanto!

De dolça nata vas envoltar el meu cor el dia en què et vaig conèixer, d'afecte i suavitat vas amanir la meva vida i amb el més bell del somriure vas coronar aquell moment.
De dolç van ser els dies en els quals vaig aprendre a conèixer-te, en els que la vida sembrava l'alegria que encara avui assaboreixo i aquells passejos en els quals no era necessari parlar i encara i així ens vam dir tant!

domingo, 16 de mayo de 2010

EL DÍA QUE EMPIEZA / EL DIA QUE COMENÇA



Apenas empiezo a abrir los ojos y ya me deslumbra la luz de tu belleza deslizándose entre las sombras, todo ello con la loca intención de adelantarme la alegría del día que comienza.
Todavía no he salido del dulce mundo de los sueños y el cielo de tus ojos ya me sonríe como preludio del maravilloso día que nos espera.

Tot just començo a obrir els ulls i ja m'enlluerna la llum de la teva bellesa lliscant-se entre les ombres, tot això amb la boja intenció d'avançar-me l'alegria del dia que comença.
Encara no he sortit del dolç món dels somnis i el cel dels teus ulls ja em somriu com preludi del meravellós dia que ens espera.