NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 21 de agosto de 2010

SIEMPRE / SEMPRE



Siempre! Siempre has estado aquí, ya estabas en la niebla de los recuerdos de la infancia y junto a los planes del futuro siempre está tu figura sonriente.
En el aire que me da vida y en los sueños que la mantienen, en el calor de la arena y el el frío de la nieve, en la lágrima del dolor y en la risa de un niño, siempre has estado aquí.
Sin pensarlo sin planear esto me has regalado la flor de la ilusión, los fundamentos de la confianza, el cielo de la esperanza y la mano de un amigo!

Sempre! Sempre has estat aquí, ja estaves en la boira dels records de la infància i al costat dels plans del futur sempre està la teva figura somrient.
En l'aire que em dóna vida i en els somnis que la mantenen, en la calor de la sorra i l'el fred de la neu, en la llàgrima del dolor i en el riure d'un nen, sempre has estat aquí.
Sense pensar-ho sense planejar-ho m'has regalat la flor de la il·lusió, els fonaments de la confiança, el cel de l'esperança i la mà d'un amic!

 

ME GUSTARÍA / M'AGRADARIA


La mejor guerra es la que nunca se inicia! Me gustaría que la única arma que existiera fuera el respeto y el amor, que las balas fueran besos y el dolor ya no existiera, que sólo se disparan sonrisas y la mirada de un niño iluminara a todos aquellos que aún no conocen la paz!

La millor guerra és la què mai s'inicia! M'agradaria que l'única arma que existís fos el respecte i l'amor, que les bales fossin petons i el dolor ja no existís, que solament es disparen somriures i la mirada d'un nen il·luminés a tots aquells que encara no coneixen la pau!


viernes, 20 de agosto de 2010

AMANECER / CLAREJAR


Anochecer es el espacio que nos distancia aún estando cerca, es la lluvia que inunda mi alma cuando veo tu mirada ausente.
Noche es la soledad de mi bandeja cuando tu silencio m'abriga, es el vuelo del agotamiento de insistir siempre en lo imposible.
Amanecer es despertar con tu imagen y mi mente todavía grabada, es tu sonrisa acompañado con tu suave voz, es la felicidad repartida en dosis para que mi corazón soporte esta desmesura, es sentirte aún en la distancia y olerte sin estar presente.


Fosquejar és l'espai que ens distancia encara estant prop, és la pluja que inunda la meva ànima quan veig la teva mirada absent.
Negra nit és la solitud de la meva bandejo quan el teu silenci m'abriga, és el vol de l'esgotament d'insistir sempre en l'impossible.
Clarejar és despertar amb la teva imatge i la meva ment encara gravada, és el teu somriure acompanyat amb la teva suau veu, és la felicitat repartida en dosi perquè el meu cor suporti aquesta desmesura, clarejar és sentir-te encara en la distància i olorar-te sin estar present.


jueves, 19 de agosto de 2010

LA LINTERNA / LA LLANTERNA


Hace muchos años, mucho antes que ninguno de nosotros existiera, vivía un hada a la que llamaban Petunia, esta hada cuidaba de una niña llamada Nut, bella como ninguna y rodeada de todo el amor al que puede aspirar un persona, pero Nut siempre siempre tenía una mirada triste, apagada, y en su sonrisa nunca brillaba la luna.
Un día el hada le preguntó cual era el motivo de su tristeza, del por que su alma nunca mostraba que su corazón guardaba. Nut le explicó que a pesar de que todo a su alrededor era belleza y amor, ella sólo sabía recordar aquellas cosas que en el pasado la hicieron mal, que cada vez eran mayores y las podía contener menos, en sus mejillas se dibujó una lágrima que triste y solitaria bajaba hacia su largo cuello.
El hada se mantuvo callada y la dejó llorar, sólo la abrazó tanto tiempo como ella necesitó. A la mañana siguiente cuando Nut se despertó notó que había un objeto bajo la almohada, metió la mano y sacó una linterna de colores y una nota que decía:
"Ilumina la oscuridad de tus recuerdos hasta que tengan el color que tú les quieras dar, deja que el negro salga de ellos y disfruta toda la belleza de lo que ocurrió alrededor de ellos, todo recuerdo triste de la mano de uno más bonito, no lo dejes escapar! Este será mi último regalo ya que hoy ya tienes en tu mano la posibilidad de ser feliz, usala mucho, tanto como puedas, esta es la única manera de recargar la batería que hace que funcione la linterna. "


Fa molts anys, molt abans que cap de nosaltres existís, vivia una fada a la qual anomenaven Petúnia, aquesta fada tenia cura d'una nena anomenada Nut, bella com cap i envoltada de tot l'amor al que pot aspirar una persona, però Nut sempre sempre tenia una mirada trista, apagada, i en el seu somriure mai brillava la lluna.







Un dia la fada li va preguntar quin era el motiu de la seva tristesa, del perquè la seva ànima mai mostrava que el seu cor guardava. Nut li va explicar que malgrat que tot al seu voltant era bellesa i amor, ella només sabia recordar aquelles coses que en el passat la van fer malament, que cada vegada eren més grans i les podia contenir menys, en les seves galtes es va dibuixar una llàgrima que trist i solitària baixava cap al seu llarg coll.
La fada es va mantenir callada i la va deixar plorar, només la va abraçar tant de temps com ella va necessitar. L'endemà quan Nut es va despertar va notar que hi havia un objecte sota el coixí, va ficar la mà i va treure una llanterna de colors i una nota que deia:
"Il.lumina la foscor dels teus records fins que tinguin el color que tu els vulguis donar, deixa que el negre surti d'ells i gaudeix tota la bellesa del que va passar al voltant d'ells, tot record trist de la mà d'un més bonic, no el deixis escapar! Aquest serà el meu últim regal ja que avui ja tens a la teva mà la possibilitat de ser feliç, USAL molt, tant com puguis, aquesta és l'única manera de recarregar la bateria que fa que funcioni la llanterna. "

miércoles, 18 de agosto de 2010

MOLINO / MOLÍ


Cada día paso por tu lado y te miro, nos miramos, hasta que puedo escuchar tu historia con la suavidad de la brisa en mi cabello, tu vida fue una eterna vuelta, en la que el grano que alimentó a mis antepasados era el resultado del sudor y el amor de tu trabajo diario. Ha pasado el tiempo y tu fortaleza ha dejado en nosotros una huella mayor a la de un nombre, un simple nombre, nos has dejado el testimonio imborrable de tu rueda rodeada del manto de la naturaleza.

Cada dia passo pel teu costat i et miro, ens mirem, fins que puc escoltar la teva història amb la suavitat de la brisa en el meu cabell, la teva vida va ser una eterna volta, en la qual el gra que va alimentar als meus avantpassats era el resultat de la suor i l'amor del teu treball diari. Ha passat el temps i la teva fortalesa ha deixat en nosaltres una petjada major a la d'un nom, un simple nom, ens has deixat el testimoni imborrable de la teva roda envoltada del mantell de la naturalesa.


martes, 17 de agosto de 2010

TRUHAN


Todo un caballero, de aquellos de la antigua escuela, de los que aún dejan pasar a las damas, un galán en toda regla, con la flor en la solapa y el elogio en los labios, travieso como ninguno, formal como el que más, con la corbata en el pecho para frenar los impulsos de este corazón veterano, una mirada estudiada, unos gestos cuidados, un señor de pies a cabeza, un Truhan a tener en cuenta!

Tot un cavaller, d'aquells de l'antiga escola, dels quals encara deixen passar a les dames, un galà en tota regla, amb la flor en la solapa i l'elogi en els llavis, entremaliat com cap, formal com el qual més, amb la corbata en el pit per a frenar els impulsos d'aquest cor veterà, una mirada estudiada, uns gestos cuidats, un senyor de cap a peus, un truhan a tenir en compte!


lunes, 16 de agosto de 2010

DESDE LA LUNA CON AMOR / DES DE LA LLUNA AMB AMOR


Oh! Amada tierra! hace tanto que te veo desde lejos, en tu interior bellas flores de colores se mueven al ritmo de la brisa, estos pequeños seres que te pueblan, tan extraños y curiosos amantes descuidados que maltratan tu cuerpo.



Oh! Querida mía! Hace tanto tiempo que quiero conocerte! Pero la distancia me impide llegar hasta tu corazón, cuando el mio es tuyo desde hace tanto que he olvidado el sonido de mi latido. Pero la esperanza es mi fiel compañera y nunca perderé la ilusión de tenerte tan cerca que nuestras olores se conviertan en una sola fragancia!
 
Oh! Amada terra! fa tant que et veig des de lluny, en el teu interior belles flors de colors es mouen al ritme de la brisa, aquests petits éssers que et poblen, tan estranys i curiosos amants descuidats que maltracten el teu cos.

Oh! Estimada meva! Fa tant de temps que vull conèixer! Però la distància m'impedeix arribar fins al teu cor, quan el meu és teu des de fa tant que he oblidat el so del meu batec. Però l'esperança és el meu fidel companya i mai perdré la il.lusió de tenir-te tan a prop que les nostres olors es converteixin en una sola fragància!
 

domingo, 15 de agosto de 2010

UN MUNDO A TU MEDIDA / UN MÓN A LA TEVA MIDA


Tras las cortinas de la incredulidad, casi oculto entre sueños incumplidos y deseos inalcanzables has creado un mundo perfecto, un mundo a tu medida, en el que la felicidad es el pincel que pinta tus labios y la alegría ilumina tu mirada, un universo en el que poder pasear entre recuerdos del futuro que aun no han sucedido, acariciar la suavidad del cariño y la fuerza del amor, fundirse en los pilares de la confianza y enraizarse en la comprensión de la amistad, un espacio en el que vivir es el mayor placer y la eternidad el paraíso en el que crear tu hogar.



Darrera de les cortines de la incredulitat, gairebé ocult entre somnis incomplerts i desitjos inabastables has creat un món perfecte, un món a la teva mida, en el qual la felicitat és el pinzell que pinta teus llavis i l'alegria lumina la teva mirada, un univers en el de poder passejar entre records del futur que encara no han succeït, acariciar la suavitat de l'afecte i la força de l'amor, fondre's en els pilars de la confiança i arrelar en la comprensió de l'amistat, un espai on viure és el major plaer i l'eternitat el paradís en el qual crear el teu llar.