Me has juzgado y sentenciado,
imponiendo la condena del desprecio y el
maltrato, arrancando la vida que agoniza en mis entrañas, ahogando el débil latido
que ya apenas susurra en mi corazón, destrozando los últimos trazos de mi
existencia.
Has cerrado los ojos a la
ignorancia que te posee, creyendo que tras tu arrogancia se esconde la verdad,
suponiendo que en tu prepotencia reside
la fortaleza del poder, otorgándole a tu ira la
novelesca espada del juez
juzgado.
Eres incapaz de comprender que el
daño que a mi me afliges, en realidad va dirigido a tu propio empeño por
controlar todo aquello que se escapa de tus manos, por esa estúpida idea de querer arruina, pretender destrozar, por
ese deseo impulsivo de incinerar todo aquello que te da miedo amar, todo
aquello que no puedes alcanzar.
M'has jutjat i sentenciat, imposant la condemna del menyspreu i el maltractament, arrencant la vida que agonitza en les meves entranyes, ofegant el feble batec que ja amb prou feines murmura en el meu cor, destrossant els últims traços de la meva existència.
Has tancat els
ulls a la ignorància que et posseeix, creient que després de la teva arrogància
s'amaga la veritat, suposant que en la teva prepotència resideix la fortalesa
del poder, atorgant-li a la teva ira la novel·lesca espasa del jutge jutjat.
Ets incapaç de
comprendre que el dany que al meu m'afligeixes, en realitat va dirigit a la
teva pròpia obstinació per controlar tot allò que s'escapa de les teves mans,
per aquesta estúpida idea de voler arruïna, pretendre destrossar, per aquest
desig impulsiu d'incinerar tot allò que et fa por estimar, tot allò que no pots
aconseguir.