NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 6 de marzo de 2010

NUESTRA MADUREZ / LA NOSTRA MADURESA

Ahora que ha llegado nuestra madurez y las prisas ha pasado de largo en nuestras vidas, ahora que el tiempo es nuestro y por fin conocemos la palabra libertad, ahora que nuestros ríos se han unido en el mar del destino y nuestros corazones navegan por el delta con la fuerza de un niño, ahora que lo importante no es el futuro y que hemos aprendido a disfrutar el presente, ahora más que nunca sé cómo te llega a amar!

Ara que ha arribat la nostra maduresa i les presses ha passat de llarg en les nostres vides, ara que el temps és nostre i per fi coneixem la paraula llibertat, ara que els nostres rius s'han unit en el mar del destí i els nostres cors naveguen pel delta amb la força d'un nen, ara que l'important no és el futur i que hem après a gaudir el present, ara més que mai sé com t'arribo a estimar!

UN ANTES Y UN DESPUÉS / UN ABANS Y UN DESPRÉS

Cambió sus fronteras por flores en primavera, sus lágrimas por verdaderas sonrisas, sus pesadillas por sueños e ilusiones, su pasado para un futuro a recordar y sus pesados pies por alas que empezaban a volar. Y todo lo cambió cuando aprendió a amar!

Va canviar les seves fronteres per flors en primavera, les seves llàgrimes per veritables somriures, els seus malsons per somnis i il·lusions, el seu passat per un futur a recordar i els seus pesats peus per ales que començaven a volar. I tot ho va canviar quan va aprendre a estimar!

AQUÍ SENTADA / AQUÍ ASSEGUDA

Aquí sentada y con la vista perdida en el horizonte vuela mi alma libre como siempre, libre como nunca. Ante mi pasea la vida con la fuerza de una sonrisa, el amor de un abrazo y la decisión de un "te quiero". En mis manos tus manos, en mis ojos tu mirada, en mi corazón el tuyo, en mi vida la tuya.

Aquí asseguda i amb la vista perduda en l'horitzó vola la meva ànima lliure com sempre, lliure com mai. Davant meu passeja la vida amb la força d'un somriure, l'amor d'una abraçada i la decisió d'un "t'estimo". En les meves mans les teves mans, en els meus ulls la teva mirada, en el meu cor el teu, en la meva vida la teva.

viernes, 5 de marzo de 2010

PAZ / PAU

Paz es el silencio de quien sabe escuchar, la mirada del que te conoce, la sonrisa del que te comprende.
Paz es aquel recuerdo que siempre está presente, la ilusión del futuro y el tiempo del pasado.
Paz es saber que existe una chispa de amor en tu interior y que la luz de este ilumina tu rostro.
Paz es este eslabón de tu trayectoria en el que descubres que la vida es una joya hecha sólo para ti.

Pau és el silenci de qui sap escoltar, la mirada del que et coneix, el somriure del que et comprèn.
Pau és aquell record que sempre està present, la il·lusió del futur i el temps del passat.
Pau és saber que existeix una espurna d'amor en el teu interior i que la llum d'aquest il·lumina el teu rostre.
Pau és aquest graó de la teva trajectòria en el qual descobreixes que la vida és una joia feta només per a tu.

UNA FAROLA APAGADA / UN FANAL APAGAT

Llega un nuevo día en la ventana de mi vida y tú eres el sol que amanece. Nace una nueva flor en el jardín y tú eres la luz que la hace relucir. Se ha escrito un nombre en mi corazón y tú eres el hierro que lo ha forjado!

Pd; La farola estaba apagada, la luz que se ve era la del sol que estaba detrás suyo.
 
Arriba un nou dia a la finestra de la meva vida i tu ets el sol que clareja. Neix una nova flor en el jardí i tu ets la llum que la fa relluir. S'ha escrit un nom en el meu cor i tu ets el ferro que ho ha forjat!

Pd; El fanal estava apagat, la llum que es veu era la del sol que estava darrere seu.

jueves, 4 de marzo de 2010

TE RECUERDO / ET RECORDO

Te recuerdo como un sueño a medianoche, lleno de luces en medio de las tinieblas, se desdibuja todo lo que me rodea, pero tu sonrisa sigue marcando mi horizonte.
Te recuerdo como el sol que rompe la lluvia, como el viento que reparte las semillas llenas de vida, como la tierra que dio raíces al árbol de mi libertad.
Te recuerdo con la triste alegría de aquel que, aunque tarde, aprendió a tenerte, con la serenidad que da el haber conocido la paz, con la plenitud que concede el amor de verdad, con la recompensa que otorga la mayor felicidad!

Et recordo com un somni a mitjanit, ple de llums enmig de la tenebra, es desdibuja tot el que m'envolta, però el teu somriure segueix marcant el meu horitzó.
Et recordo com el sol que trenca la pluja, com el vent que reparteix les llavors plenes de vida, com la terra que va donar arrels a l'arbre de la meva llibertat.
Et recordo amb la trista alegria d'aquell que, encara que tard, va aprendre a tenir-te, amb la serenitat que dóna l'haver conegut la pau, amb la plenitud que concedeix l'amor de debò, amb la recompensa que atorga la major felicitat!

NO QUIERO / NO VULL

No quiero que me regales la luna, pues a ella viajo con sólo mirarte.
No quiero que me prometía un mundo, pues tu amor ya me ha mostrado la belleza de éste.
No quiero que me bajes las estrellas, pues en tu sonrisa veo cada día las más bellas.
No quiero que me hables del infinito, pues al estar contigo el tiempo pierde sentido.
No quiero que me cantes al oído, pues tus palabras ya son la más dulce melodía.

No vull que em regalis la lluna, doncs a ella viatjo amb només mirar-te.
No vull que em prometis un món, doncs el teu amor ja m'ha mostrat la bellesa d'aquest.
No vull que em baixis les estrelles, doncs en el teu somriure veig cada dia les més belles.
No vull que em parlis d'infinit, doncs a l'estar amb tu el temps perd sentit.
No vull que em cantis a l'oïda, doncs les teves paraules ja són la més dolça melodia.

miércoles, 3 de marzo de 2010

VELA / ESPELMA

Como esta luz que distraída pasa por mi lado, como esa vela que permanece de vela mientras el sueño me invade, como la sombra negra que en la oscuridad se esconde, como el rayo de sol que entre las pequeñas grietas entra hasta iluminar el lugar, como la suave brisa que mueve las hojas en primavera, así eres tú, la luz de la sombra y la sombra en la luz, la frescura en el calor y el calor en el hielo, la fuerza en el débil y la delicadeza de la roca y aun así, he tenido a mi lado y no te he sabido ver, has hablado en mi oído y no supe escucharte.

Com aquesta llum que distreta passa pel meu costat, com aquesta espelma que roman de vetlla mentre el somni m'envaeix, com l'ombra negra que en la foscor s'amaga, com el raig de sol que entre les petites esquerdes entra fins a il·luminar el lloc, com la suau brisa que mou les fulles en primavera, així ets tu, la llum de l'ombra i l'ombra en la llum, la frescor en la calor i la calor en el gel, la força en el feble i la delicadesa de la roca i tot i així, t'he tingut al meu costat i no t'he sabut veure, has parlat en la meva oïda i no vaig saber escoltar-te.

GRACIAS / GRÀCIES

Gracias a los años para salpicar mi cabeza de blancos cabellos, gracias a los problemas para enseñarme a subir montañas en el cielo, gracias a las dificultades para hacer del camino una entretenida aventura, gracias a los días de lluvia para mostrarme la belleza de el arco iris, gracias a la brevedad del presente para que me regala la eternidad del futuro!

Gràcies als anys per esquitxar el meu cap de blancs cabells, gràcies als problemes per ensenyar-me a pujar muntanyes en el cel, gràcies a les dificultats per fer del camí una entretinguda aventura, gràcies als dies de pluja per mostrar-me la bellesa de l'arc de Sant Martí, gràcies a la brevetat del present per que em regala l'eternitat del futur!

ADMIRACIÓN / ADMIRACIÓ

Siempre admiré tu carácter, cuando tu rostro no respondía a la belleza de la multitud y tus modales eran un nuevo mundo en medio de un loco universo.
Siempre admiré tu fortaleza cuando todo giraba en tu contra y con todo y con eso tu paz inundaba el lugar en el que te encontraras.
Siempre admiré tu serenidad que afloraba siempre, aunque el viento soplara en contra.

Sempre vaig admirar el teu caràcter, quan el teu rostre no responia a la bellesa de la multitud i els teus modals eren un nou món enmig d'un boig univers.
Sempre vaig admirar la teva fortalesa quan tot girava en contra teva i amb tot i amb això la teva pau inundava el lloc en el qual et trobessis.
Sempre vaig admirar la teva serenitat que aflorava sempre, encara que el vent bufés en contra.

martes, 2 de marzo de 2010

UN MOMENTO / UN MOMENT

Fue la pureza de un momento que no tuvo fin, un momento que en el infinito se hizo una cama de estrellas, de aquellos sentimientos que descubren el amor en la dulzura de miradas furtivas, de palabras calladas que rompen el hielo de una eternidad, de un mundo completo que siempre estará, de un vuelo alzado hacia la eternidad.
Fue la fuerza de un hola, el temblor de dos voces, el murmullo de un golpe, la oscuridad del universo que no los podrá separar, la paz del instante que se soñó, el calor de un suspiro que nunca debería haber existido.

Pd; La verdad es que al ver esta foto lo primero que me vino a la cabeza fue esta canción, creo que todo el mundo conoce a quien va dedicada, para ellos también mi corazón. Sé que la foto de hoy os parecerá triste (y que éstas no le gustan) pero para poder entender y valorar una sonrisa, debemos entender y valorar una lágrima!
 
Va ser la puresa d'un moment que no va tenir fi, un moment que en l'infinit es va fer un llit d'estrelles, d'aquells sentiments que descobreixen l'amor en la dolçor de mirades furtives, de paraules callades que trenquen el gel d'una eternitat, d'un món complet que sempre estarà, d'un vol alçat cap a l'eternitat.
Va ser la força d'un hola, el tremolor de dues veus, el murmuro d'un cop, la foscor de l'univers que no els podrà separar, la pau de l'instant que es va somiar, la calor d'un sospir que mai hauria d'haver existit.

 

Pd; La veritat és que al veure aquesta foto el primer que em va venir al capdavant va ser aquesta cançó, crec que tot el món coneix a qui va dedicada, per a ells també va el meu cor. Sé que la foto d'avui us semblarà trista (i que aquestes no us agraden) però per a poder entendre i valorar un somriure, hem d'entendre i valorar una llàgrima!

FUERZA / FORÇA

Noto la fuerza de mi luz, que la vida me ha dado, siento que puedo seguir hacia delante. Caeré mil veces por el camino y mil veces me levantaré, porque sé que en el camino puedo llegar a crecer. Sé que me harán mal en el amor, pero será por haber amado. Habrá días de lluvia, pero sus lágrimas las callará el sol con un tierno beso, existirán noches tristes, pero el día las borrará. Noto la fuerza de un nuevo tiempo, aquel en el que las estrellas brillan por la luz de nuestros corazones, para que hemos descubierto lo bello que es vivir.

Noto la força de la meva llum, la qual la vida m'ha donat, sento que puc seguir cap a davant. Cauré mil vegades pel camí i mil vegades m'aixecaré, per que sé que en el camí puc arribar a créixer. Sé que em faran mal en l'amor, però serà per haver estimat. Hi haurà dies de pluja, però les seves llàgrimes les callarà el sol amb un tendre petó, existiran nits tristes, però el dia les esborrarà. Noto la força d'un nou temps, aquell en el qual les estrelles brillen per la llum dels nostres cors, per que hem descobert el bell que és viure.

UN NUEVO DÍA / UN NOU DIA

Llega un nuevo día y el sol se baña en un mar de felicidad y alegría. Amanece un nuevo mañana y el tiempo te regala 1.440 minutos para disfrutar, 86.400 segundos llenos de luminosa vida. Y enrte rayos de amor y esperanza la luna duerme con su eterna sonrisa!

Arriba un nou dia i el sol es banya en un mar de felicitat i alegria. Clareja un nou matí i el temps et regala 1.440 minuts per a gaudir, 86.400 segons plens de lluminosa vida. I enrte rajos d'amor i esperança la lluna dorm amb el seu etern somriure!

HUMILDE / HUMIL

Tan pequeña y humilde, tan discreta y sencilla, ausente de belleza, de luz propia, de carisma, tan diminuta que apenas llamaba la atención, tan poca cosa que sólo el aire la percibía. Pero fue ella, sólo ella la que presenció ese instante en el que descubrimos que era la felicidad, este primer instante en el que aprendimos a hablar, a escuchar.

Tan petita i humil, tan discreta i senzilla, absent de bellesa, de llum pròpia, de carisma, tan diminuta que tot just cridava l'atenció, tan poca cosa que només l'aire la percebia. Però va ser ella, només ella la qual va presenciar aquell instant en el qual vam descobrir que era la felicitat, aquest primer instant en el qual vam aprendre a parlar, a escoltar.

CONTIGO / AMB TU



Contigo el tiempo es arena que se escapa entre los dedos, sin ti una montaña de dura roca.
Contigo el sol un astro que corona nuestros días, sin ti sólo una joya perdida en el cielo.
Contigo vivir es soñar con que cada minuto será un paraíso, sin ti el Edén es sólo una leyenda.
Contigo respirar es disfrutar del aroma del amor, sin ti un difícil ejercicio que me he acostumbrado harealizar.
Contigo pasear es volar por un cielo de belleza indescriptble, sin ti no más caminar.

Amb tu el temps és sorra que s'escapa entre els dits, sense tu una muntanya de dura roca.
Amb tu el sol un astre que corona els nostres dies, sense tu només una joia perduda en el cel.
Amb tu viure és somiar amb que cada minut serà un paradís, sense tu l'Edén és només un llegenda.
Amb tu respirar és gaudir de l'aroma de l'amor, sense tu un dificil exercici que m'he acostumat ha realitzar.
Amb tu passejar és volar per un cel de bellesa indescriptble, sense tu no més caminar.

CELOS / GELOSIA


Sospechas, imaginas, inventas, tu ojos ven lo que no existe, tus oídos escuchan viejas melodías que hablan de traición, afilar tus uñas mientras el pelo tu lomo se muestra enfadado, ruge como un león enjaulado, hasta que la luz retira la venda de tus ojos y te permite ver la realidad.

Sospites, imagines, inventes, el teu ulls veuen el que no existeix, les teves oïdes escolten velles melodies que parlen de traïció, afiles les teves ungles mentre el pèl el teu llom es mostra empipat, rugeixes com un lleó engabiat, fins que la llum retira l'embena dels teus ulls i et permet veure la realitat.

lunes, 1 de marzo de 2010

ERES / ETS

Tú eres el sol que aparece entre las nubes para hacer de la lluvia el futuro de la primavera. Eres el color que cubre de besos mis párpados cuando la tristeza los cierra. Eres el ave que alza su vuelo al cielo de nuestros sueños, creando la brisa que mueve mi cabello, devolviéndole la juventud que Crono se empeña en quitarme. Eres el muro que mantiene en pie a mi hogar y el agua que llena el  lago azul que tu amor instauró en mi corazón.

Tu ets el sol que apareix entre els núvols per a fer de la pluja el futur de la primavera. Ets el color que cobreix de petons les meves parpelles quan la tristesa els tanca. Ets l'au que alça el seu vol al cel dels nostres somnis, creant la brisa que mou el meu cabell, retornant-li la joventut que Crono s'obstina a llevar-me. Ets el mur que manté en peu a la meva llar i l'aigua que omple el blau llac que el teu amor va instaurar en el meu cor.

PUENTE DE FELICIDAD / PONT DE FELICITAT

Amarte es cruzar el puente de la felicidad donde el mundo es tan sencillo que incluso se puede disfrutar de la suave olor del mar, un lugar donde el sol sonríe para nosotros dejando bajo nuestros pies una arena llena de respeto y amor, un planeta en el que las estrellas iluminan la noche, hasta que tus ojos brillen como dos faros en mi corazón.

Estimar-te és creuar el pont de la felicitat on el món és tan senzill que fins i tot es pot gaudir de la suau olor del mar, un lloc on el sol somriu per a nosaltres deixant sota els nostres peus una sorra plena de respecte i amor, un planeta en el qual les estrelles il·luminen la nit, fins que els teus ulls brillin com dos fars en el meu cor.

RA

Como el murmullo de un río al pasar, tus palabras acariciaban mis oídos hasta llegar a mi corazón, haciendo del sonido una dulce melodía. Eres como Ra, un dios lleno de luz y fuerza, ya la vez tan tímido y nervioso, entre nosotros tan solo amistad, por eso nunca pensé escuchar de tus labios aquellas palabras ... Fue entonces cuando supimos que es volar?

Com el murmuro d'un riu al passar, les teves paraules acariciaven les meves oïdes fins a arribar al meu cor, fent del so una dolça melodia. Eres com Ra, un déu ple de llum i força, i alhora tan tímid i nerviós, entre nosaltres tan sol amistat, per això mai vaig pensar escoltar dels teus llavis aquelles paraules... Va ser llavors quan vam saber que és volar?

COMO UNA GOTA DE A GUA / COM UNA GOTA D'AIGUA

Como esa gota de agua que resbala por los petalos hasta llegar al corazón, como esa pequeña muestra de amistad que a pesar del tiempo siempre perdura, como ese árbol que aun tras la peor de las riadas mantiene sus raices en lo más profundo de la tierra, como ese ser que en su timidez sabe calar hasta los huesos, como esa palabra que nunca sale pero sabemos que tenemos en mente, como esa persona que sin verse deslumba y aun así crees ser el desierto que seca la flor, el amigo que el tiempo evapora, la rama que ante la primera lluvia cae, la brisa que ni la piel percibe, el silencio que ensordece, la sombra que en la oscuridad se pierde. Nunca dejes de creer en ti como yo lo estoy haciendo.

Com aquesta gota d'aigua que rellisca pels pètals fins a arribar al cor, com aquesta petita mostra d'amistat que malgrat el temps sempre perdura, com aquest arbre que fins i tot després de la pitjor de les riuades manté les seves arrels en el més profund de la terra , com aquest ésser que en la seva timidesa sap calar fins als ossos, com aquesta paraula que mai surt però sabem que tenim en ment, com a aquesta persona que sense veure's deslumba i tot i així creus ser el desert que seca la flor, l'amic que l' temps s'evapora, la branca que davant la primera pluja cau, la brisa que ni la pell percep, el silenci que ensordeix, l'ombra que en la foscor es perd. Mai deixis de creure en tu com jo ho estic fent.

domingo, 28 de febrero de 2010

AL ALBA / A L'ALBA



Era una de esas noches de primavera en la que el sol decide madrugar para acariarte el rostro tras una noche en la que las preocupaciones han invadido tus sueño hasta hacerlo desaparecer, La arena ya había perdido el calor del día anterior, pero su fría suavidad rozando las puntas de mis dedos me daba el confort que las sábanas me habían negado, dejarla correr entre mis manos, mientras la suave brisa me abrazaba, me hacía formar parte de un paraíso inimaginable. Dejé que la fragancia del mar danzase en mi nariz al ritmo que las olas marcaban, con la más bella partitura que mis oídos jamás habían escuchado.Cerré los ojos para dejar que todo mi ser se fundiera en aquellas maravillas haciendo de los sentidos el barco en el que viajar, logrando que una paz que desconocía llegase a llenarme.





Era una d'aquestes nits de primavera en la qual el sol decideix matinar per a acariarte el rostre després d'una nit en la qual les preocupacions han envaït els teus somni fins a fer-lo desaparèixer, La sorra ja havia perdut la calor del dia anterior, però la seva freda suavitat fregant les puntes dels meus dits em donava el confort que els llençols m'havien negat, deixar-la córrer entre les meves mans, mentre la suau brisa m'abraçava, em feia formar part d'un paradís inimaginable. Vaig deixar que la fragancia del mar ballés en el meu nas al ritme que les ones marcaven, amb la més bella partitura que les meves oïdes mai havien escoltat.Vaig tancar els ulls per a deixar que tot el meu ésser es fongués en aquelles meravelles fent dels sentits el vaixell en el qual viatjar, assolint que una pau que desconeixia arribés a omplir-me.

LAMENTO NO LAMENTARLO / LAMENTO NO LAMENTAR-LO


Por que a lo largo de la vida hay personas que como manchas de aceite van entrando en tu corazón, en cada uno de sus rincones, para perdurar en el tiempo, siendo imposible olvidarlas aun que el mismo destino las lleve tan lejos que los ojos no puedan verlas, siempre queda en nosotros una imagen en el espejo del alma que nos permite tener su compañía.
Por que hay personas que con un susurro son capaces de gritar todo un poema, que en el silencio pueden hablar durante horas y en la mirada te ofrecen regalos que el universo sería incapaz de albergar.
Por que es imposible olvidar a aquellos que jamás se fueron, por que no es posible marcharte sólo por que el espacio se amplíe, por que hay personas que cuando llegan a tu vida es para no marcharse jamás.
Pd; Esta fotografía está realizada a un escaparate en el que haía un espejo, es en él donde se refleja la persona que se ve, no es un montaje.

 

Per que al llarg de la vida hi ha persones que com taques d'oli van entrant en el teu cor, a cada un dels seus racons, per perdurar en el temps, és impossible oblidar tot i que el mateix destí les porti tan lluny que els ulls no puguin veure-les, sempre queda en nosaltres una imatge en el mirall de l'ànima que ens permet tenir la seva companyia.
Per que hi ha persones que amb un murmuri són capaços de cridar tot un poema, que en el silenci poden parlar durant hores i en la mirada t'ofereixen regals que l'univers seria incapaç d'allotjar.
Per que és impossible oblidar a aquells que mai es van anar, perquè no és possible marxar només per que l'espai s'ampliï, per que hi ha persones que quan arriben a la teva vida és per no marxar mai.



Pd; Aquesta fotografia està realitzada a un aparador en el qual haia un mirall, és en ell on es reflecteix la persona que es veu, no és un muntatge.