NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 3 de diciembre de 2016

TU



Tú, que me enseñaste que el horizonte se puede brindar a mis pies, que me mostraste las alas de la ilusión y la luz del amanecer.
Tú, que dibujaste una sonrisa en el cielo para poder contemplarla aun en los días de lluvia, que pintaste en mis ojos esa alegría que los labios callan pero que la mirada es incapaz de ocultar.
Tú, que pusiste en mi corazón los acordes que mi alma canta, las notas que mis manos bailan, el ritmo que hace vibrar todo mi ser.
Tú, que despejaste mi mundo para que solo mostrara la belleza del amor, el respeto, la felicidad y la libertad que da el saber que no existen límites a la voluntad.


Tu, que em vas ensenyar que l'horitzó es pot oferir als meus peus, que em vas mostrar les ales de la il·lusió i la llum de l'alba.
Tu, que vas dibuixar un somriure al cel per poder contemplar-la fins i tot en els dies de pluja, que vas pintar en els meus ulls aquesta alegria que els llavis callen però que la mirada és incapaç d'ocultar.
Tu, que vas posar en el meu cor els acords que la meva ànima canta, les notes que les meves mans ballen, el ritme que fa vibrar tot el meu ésser.
Tu, que vas buidar el meu món perquè només mostrés la bellesa de l'amor, el respecte, la felicitat i la llibertat que dóna el saber que no hi ha límits a la voluntat.

jueves, 18 de agosto de 2016

Sólo el que sueña es capaz de lograr lo imposible. / Només el que somia és capaç d'aconseguir l'impossible.



Hoy vengo a pedirte que sueñes, que el día sólo sea la prolongación de lo que la noche te regaló y el sol la luz que te muestre el camino para alcanzar tus sueños.
Quiero rogarte que no ceses en tu lucha por todo aquello que deseas, porque los deseos son el vehículo que alzarán a la meta.
Te invito a hacer de la esperanza tu horizonte, ya que sólo el horizonte te invitará cada día a avanzar, alcanzar tus sueños, cumplir tu deseos.
Porque sólo el que sueña es capaz de lograr lo imposible.

Avui vinc a demanar-te que somiïs, que el dia que només sigui la prolongació del que la nit et va regalar i el sol la llum que et mostri el camí per assolir els teus somnis.
Vull pregar-te que no deixis en la teva lluita per tot allò que desitges, perquè els desitjos són el vehicle que alçaran a la meta.
Et convido a fer de l'esperança el teu horitzó, ja que només l'horitzó et convidarà cada dia a avançar, assolir els teus somnis, complir el teu desitjos.
Perquè només el que somia és capaç d'aconseguir l'impossible.

miércoles, 3 de junio de 2015

Viajero del tiempo / Viatger del temps


Oculto a plena luz, acostumbrado a luchar contra las sombras a disparar al aire cuando ni la osada brisa se atreve a rozarte.
El tiempo ha posado sus lágrimas en tus hombros, mientras los años tatúan su sonrisa en las líneas de tu vida y el ala de tu sombrero te ayuda a viajar donde la memoria no alcanza.
En tu ropaje una historia, en tu fuerza el horizonte, en tu calma el amor... quien pudiera viajar en el tiempo para arropar el pasado aprendiendo a buscar el futuro y a amar el presente, cual manecilla del reloj que intemporal acaricia la eternidad.


Ocult a plena llum, acostumat a lluitar contra les ombres a disparar a l'aire quan ni l'agosarada brisa s'atreveix a fregar-te.
El temps ha posat les seves llàgrimes en les teves  espatlles, mentre els anys tatuen el seu somriure en les línies de la teva vida i l'ala de la teu barret t'ajuda a viatjar on la memòria no arriba.
En la teva vestidura una història, en la teva força l'horitzó, en la teva calma l'amor... qui pogués viatjar en el temps per abrigallar el passat aprenent a buscar el futur i a estimar el present, com maneta del rellotge que intemporal acaricia l'eternitat.

lunes, 2 de febrero de 2015

SI PUDIERA... / SI POGUÉS...




Si pudiera ser un instante, sería el alba, para poner a tu disposición todo un día de amor.
Si pudiera ser un objeto, sería un cáliz, para brindarte en mi corazón un hogar en el que vivir la eternidad.
Si pudiera ser un material, sería aire, para colarme por tu cabello hasta enredarme en él.
Si pudiera ser una fragancia, sería una palabra tuya, para alcanzar el infinito en un sólo suspiro.
Si pudiera... sería el horizonte... para poner a tus pies un mundo de sueños, fantasías e ilusiones en el que tu sonrisa fuese la llave que todo lo abre, tu mirada el espejo en el que la misma belleza se quisiera ver y tu alma el ave que siempre pueda volar.
Porque amar es regalar, te regalaría el alba, el aire, los sueños, fantasías e ilusiones que pudieran contener un suspiro de amor.



Si pogués ser un instant, seria l'alba, per posar a la teva disposició tot un dia d'amor.
Si pogués ser un objecte, seria un calze, per brindar-te en el meu cor una llar en el qual viure l'eternitat.
Si pogués ser un material, seria aire, per colar-me pel teu cabell fins a embullar-me en ell.
Si pogués ser una fragància, seria una paraula teva, per aconseguir l'infinit en un només sospir.
Si pogués... seria l'horitzó... per posar als teus peus un món de somnis, fantasies i il·lusions en el qual el teu somriure fos la clau que tot ho obre, la teva mirada el mirall en el qual la mateixa bellesa es volgués veure i la teva ànima l'au que sempre pugui volar. 
Perquè estimar és regalar, et regalaria l'alba, l'aire, els somnis, fantasies i il·lusions que poguessin contenir un sospir d'amor.

lunes, 26 de mayo de 2014

AMANECE / ES FA DE DIA


Amanece y huyes en el horizonte, perdiéndote en mi mirada cobijándote en mis recuerdos, esfumándote como aquello que nunca sucedióLlegan las luces del día y con ellas sólo el río resplandece ante mí, mil lágrimas de fortuna vertidas en la dicha, mil rosas de mayo bajo mis pies.Cuan bella noche abraza tu rostro hasta que el día ciega mis ojos, que efímero azahar perfuma la madrugada hasta reconquistar el día. Es fa de dia i fuges a l'horitzó, perdent en la meva mirada abrigant-te en els meus records, difuminant com allò que mai va succeirArriben els llums del dia i amb elles només el riu resplendeix davant meu, mil llàgrimes de fortuna abocades en la felicitat, mil roses de maig sota els meus peus.Bella nit que abraça teu rostre fins que el dia cega els meus ulls, que efímera flor perfuma la matinada fins reconquistar el dia.

domingo, 5 de mayo de 2013

FFELIZ DÍA DE LA MADRE / FELIÇ DIA DE LA MARE



Para ti, por ser la mano que recoge las lágrimas cuando el alma se torna agua, el agua que sacia la sed, la sed que hace grande a la persona, la grandeza del amor incondicional, el amor que nada espera, la espera en silencio, el silencio que más habla, la palabra que siempre reconforta.
Para ti, por ser el brazo en el que apoyarse cuando la vida golpea, el abrazo que cobija cuando el corazón se rompe, la sonrisa que ilumina el día cuando la noche invade el horizonte,  el horizonte que ofrece un futuro cuando el presente se rompe bajo los pies y el suelo que mantiene en la realidad cuando la fantasía se apodera de la mente.
Para ti, porque aun cuando ya te has  ido, eres el único recuerdo que la memoria no es capaz de borrar.
FELIZ DÍA DE LA  MADRE!

Per a tu, per ser la mà que recull les llàgrimes quan l'ànima es torna aigua, l'aigua que sadolla la set, la set que fa gran a la persona, la grandesa de l'amor incondicional, l'amor que gens espera, l'espera en silenci, el silenci que més parla, la paraula que sempre reconforta.
Per a tu, per ser el braç en el qual recolzar-se quan la vida copeja, l'abraçada que acull quan el cor es trenca, el somriure que il·lumina el dia quan la nit envaeix l'horitzó, l'horitzó que ofereix un futur quan el present es trenca sota els peus i el sòl que manté en la realitat quan la fantasia s'apodera de la ment.
Per a tu, perquè tot i que ja t'has anat, ets l'únic record que la memòria no és capaç d'esborrar.

FELIÇ DIA DE LA MARE!


martes, 1 de enero de 2013

UN AÑO NUEVO / UN ANY NOU



Sé que no tendré la felicidad eterna, pero si éste viaje  lo haces conmigo se que tendré una vida feliz.
Sé que en muchos momentos no será fácil avanzar, pero si  en mis pasos estás tú el camino se tornará paseo.
Sé que el sol no iluminará siempre los días, pero si permaneces conmigo  bajo la lluvia no existirá temor.
Sé que no siempre querré  lo que me espera, pero si es junto a ti se que amaré lo que tengo.

Sé que no tindré la felicitat eterna, però si aquest viatgi ho fas amb mi es que tindré una vida feliç.
Sé que en molts moments no serà fàcil avançar, però si en els meus passos estàs tu el camí es tornarà passeig.
Sé que el sol no il·luminarà sempre els dies, però si romans amb mi sota la pluja no existirà temor.
Sé que no sempre voldré el que m'espera, però si és al costat de tu es que estimaré el que tinc.


lunes, 17 de diciembre de 2012

Navidad / Nadal




No necesito más regalo en estos días que saber que estás a mi lado todo el año. No existe mayor presente que saberte en mi futuro, ni mejor pasado que el que tuve junto a ti.
Saber que existes es lo que da color a la Navidad , que cuando la lluvia me impide ver el horizonte tú despejas el cielo de nubes, que si el sol me ciega tu sombra me dará cobijo.
Quisiera regalarte el mundo, pero sólo puedo darte mi mundo. Poner a tus pies el universo, pero sólo puedo darte la luz que desprende mi ser cuando estás junto a mi. Ofrecerte  la eternidad, pero sólo puedo entregarte mi  vida.
Que tu vida sea una  infinita Navidad, llenando tus  días del amor que te proceso y  la felicidad que te deseo.

No necessito més regal en aquests dies que saber que estàs al meu costat tot l'any. No existeix major present que saber-te en el meu futur, ni millor passat que el que vaig tenir al  teu costat.
Saber que existeixes és el que dóna color al Nadal , que quan la pluja m'impedeix veure l'horitzó tu buides el cel de núvols, que si el sol m'encega la teva ombra em donarà recer.
Voldria  regalar-te el món, però només puc donar-te el meu món. Posar als teus peus l'univers, però només puc donar-te la llum que desprèn la meva ser quan estàs al costat de la meva. Oferir-te l'eternitat, però només puc lliurar-te la meva vida.
Que la teva vida sigui un infinit Nadal, omplint els teus dies de l'amor que et processo i la felicitat que et desitjo.


sábado, 10 de noviembre de 2012

MALETAS / MALETES



Llenas las maletas de aquellas viejas prendas que dan lastre a  tu vida, abandonado el dolor del pasado en el andén de tus días, perdiendo el equipaje del antiguo viaje en las cascadas de tus ojos, en el mar del tiempo perdido.
Libre de pesadas añoranzas, de recuerdos vacíos, de lágrimas  derramadas, llenando la mochila en éste nuevo viaje, navegando hacia el horizonte de vida que te ofrece el volver a creer, pisando la alfombra de esperanza que a tus pies pone de nuevo el amor.

Plenes les maletes d'aquelles velles peces que donen llast a la teva vida, abandonat el dolor del passat en l'andana dels teus dies, perdent l'equipatge de l'antic viatge en les cascades dels teus ulls, en el mar del temps perdut.
Lliure de pesades enyorances, de records buits, de llàgrimes vessades, omplint la motxilla en aquest nou viatge, navegant cap a l'horitzó de vida que t'ofereix el tornar a creure, trepitjant la catifa d'esperança que als teus peus posa de nou l'amor. 

domingo, 2 de septiembre de 2012

SI PUDIERA / SI POGUÉS



Si pudiera limpiar el aire, te regalaría el más bello cielo que la vista pudiera contemplar, la paz que el corazón anhela apresar.
Si pudiera darte la fuerza de las rocas, construiría para ti el palacio mas grande del mundo, en el que las penas no lograran penetrar.
Si pudiera poner a tus pies las estrellas, te ofrecería un horizonte en el que el dolor no existiera y la felicidad floreciera ante tus ojos.
Pero no puedo más que  estar a tu lado, y aun eso parece que el infinito se esfuerza por malograr.

Si pogués netejar l'aire, et regalaria el més bell cel que la vista pogués contemplar, la pau que el cor anhela capturar.
Si pogués donar-te la força de les roques, construiria per a tu el palau mes gran del món, en el qual les penes no aconseguissin penetrar.
Si pogués posar als teus peus els estels, t'oferiria un horitzó en el qual el dolor no existís i la felicitat florís davant els teus ulls.
Però no puc més que estar al teu costat, i àdhuc això sembla que l'infinit s'esforça per malmetre.