NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 8 de octubre de 2011

POR VOSOTROS / PER VOSALTRES


Si pudiera tatuar en mi piel las más bellas imágenes, sería vuestras miradas cuando me contemplabais creyendo que no os veía.
Si supiera pintar un cuadro, sería el de vuestros abrazos aun cuando creía que no los necesitaba.
Si se me permitiera crear una melodía, sería con vuestras voces al aconsejarme en cada paso.
Si lograra acariciar un minuto, sería el primero de esta vida, ese segundo en el que vuestro amor se hizo carne y pusisteis a mi alcance el mundo que vosotros no pudisteis tener, el universo de oportunidades que creasteis para mí, el horizonte de felicidad que cada día supisteis forjar.
Si mis labios supieran volar, su único destino sería besar a esas dos personas que me regalaron éste día, a esos padres que aun en la ausencia me otorgan la grandeza del amor incondicional.
Si pogués tatuar en la meva pell les més belles imatges, seria les vostres mirades quan em contemplàveu creient que no us veia.
Si sabés pintar un quadre, seria el de les vostres abraçades tot i que creia que no els necessitava.
Si se'm permetés crear una melodia, seria amb les vostres veus en aconsellar-me en cada pas.
Si aconseguís acariciar un minut, seria el primer d'aquesta vida, aquest segon en el qual el vostre amor es va fer carn i vau posar al meu abast el món que vosaltres no vau poder tenir, l'univers d'oportunitats que vau crear per a mi, l'horitzó de felicitat que cada dia vau saber forjar.
Si els meus llavis sabessin volar, la seva única destinació seria besar a aquestes dues persones que em van regalar aquest dia, a aquests pares que àdhuc en l'absència m'atorguen la grandesa de l'amor incondicional.

jueves, 6 de octubre de 2011

DIFERENTE / DIFERENT


Son tus diferencias lo que te hacen especial, tu silencio cuando el mundo grita, tus susurros cuando el universo calla, tus palabras cuando la vida se rinde por escucharte.
Es lo inusual de tu mirada lo que la dota de un mar en el que navegar hasta la eternidad, en tus pupilas cruzaría el infinito si allí me acogiera el amor que emana de tus ojos.
Es lo inigualable de tu sonrisa la que me permite alcanzar el paraíso de la felicidad, concediéndole al tiempo la ignorancia de aquel que no necesita más de un segundo para saber lo que es amar.
Són les teves diferències el que et fan especial, el teu silenci quan el món crida, els teus murmuris quan l'univers calla, les teves paraules quan la vida es rendeix per escoltar-te.
És l'inusual de la teva mirada el que la dota d'un mar en el qual navegar fins a l'eternitat, en les teves pupil·les creuaria l'infinit si allí m'acollís l'amor que emana dels teus ulls.
És el inigualable del teu somriure la que em permet aconseguir el paradís de la felicitat, concedint-li al temps la ignorància d'aquell que no necessita més d'un segon per saber el que és estimar.

EN ALGÚN LUGAR / EN ALGUN LLOC


En algún lugar, entre la dura tierra y las esponjosas nubes, justo en ese punto en el que mar y cielo se funden en un eterno beso, en el que el odio se difumina hasta acariciar el amor con la suavidad de una amante entregada, allí donde los sueños se atreven a igualar la belleza de la realidad, te he hallado, y en tu silencio has cincelado poemas, mientras tus palabras ponían ante mi  un paraíso de imaginación.
En algún lugar en el que amar es luchar por todo aquello que se tiene, en el que la grandeza de la escalada no reside en la meta, si no en la fragilidad del ascenso, allí donde recibir es dar sin condición, te he hallado, y en tu compañía he alcanzado la felicidad.

En algun lloc, entre la dura terra i els tendres núvols, just en aquest punt en el qual mar i cel es fonen en un etern petó, en el qual l'odi es difumina fins a acariciar l'amor amb la suavitat d'una amant lliurada, allí on els somnis s'atreveixen a igualar la bellesa de la realitat, t'he trobat, i en el teu silenci has cisellat poemes, mentre les teves paraules posaven davant la meva un paradís d'imaginació.
En algun lloc en el qual estimar és lluitar per tot allò que es té, en el qual la grandesa de l'escalada no resideix en la meta, si no en la fragilitat de l'ascens, allí on rebre és donar sense condició, t'he trobat, i en la teva companyia he aconseguit la felicitat.

martes, 4 de octubre de 2011

MI ALIMENTO / EL MEU ALIMENT


No deseo un universo a mis pies si tengo el mundo que me regalas, quien podría soñar con un mundo de opulencia si es sólo tu amor el que me alimenta.
No quiero  flores en la mesa si tengo el Edén que me otorgas en cada palabra, como anhelar la fragancia de lo material y si tus susurros me entregan la brisa de lo imperecedero.
No pido riquezas que me envuelvan si tengo la joya de tu corazón, que alma lloraría por alcanzar el arcoíris si tus detalles me presentan el más bello horizonte.
No desitjo un univers als meus peus si tinc el món que em regales, qui podria somiar amb un món d'opulència si és només el teu amor el que m'alimenta.
No vull flors en la taula si tinc el Edén que m'atorgues en cada paraula, com anhelar la fragància del material i si els teus murmuris em lliuren la brisa de l'imperible.
No demano riqueses que m'emboliquin si tinc la joia del teu cor, que ànima ploraria per aconseguir l'arc de Sant Martí si els teus detalls em presenten el més bell horitzó.