NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


jueves, 11 de febrero de 2010

QUIEN FUESE... / QUI FOS....

Rompe el alba y el cielo de azul pinta su rostro, el aire peina tu cabello y el sol tiñe tu piel del dorado de los dioses, a tus pies la naturaleza crece para ofrecerte un bosque lleno de vida.
Quién fuera pájaro para volar al lado de tu imaginación? Quien fuera nube para rozar tus mejillas? Quien fuera brisa para pasar entre tus pestañas y contemplar lo que tus ojos observan!

Trenca l'alba i el cel de blau pinta el seu rostre, l'aire pentina el teu cabell i el sol tenyeix la teva pell del daurat dels déus, als teus peus la naturalesa creix per a oferir-te un bosc ple de vida.
Qui fos ocell per a volar al costat de la teva imaginació? Qui fos núvol per a fregar les teves galtes? Qui fos brisa per a passar entre les teves pestanyes i contemplar allò que els teus ulls observen!

SOÑÉ... / VAIG SOMIAR...

Soñé con un mundo de esperanza, en el que la belleza fuera el estandarte y los sentimientos el caballo en el que galopan las ilusiones.
Soñé con un universo de alegría, en el que las lágrimas convirtieran el horizonte en una sincera sonrisa y la amabilidad volara entre los corazones de la gente.
Soñé con una tierra en la que ser humano se pareciera a la perfección de los animales, en el que grandes y pequeños se enseñan entre ellos.
Por soñar, soñé que este mundo existía y al despertar te encontré y vi que era realidad!

Vaig somiar amb un món d'esperança, en el qual la bellesa fos l'estendard i els sentiments el cavall en el qual galopessin les il·lusions.
Vaig somiar amb un univers d'alegria, en el qual les llàgrimes convertissin l'horitzó en un sincer somriure i l'amabilitat volés entre els cors de la gent.
Vaig somiar amb una terra en la qual ser humà se semblés a la perfecció dels animals, en el qual grans i petits s'ensenyessin entre ells.
Per somiar, vaig somiar que aquest món existia i al despertar us vaig trobar i vaig veure que era realitat!

miércoles, 10 de febrero de 2010

TORMENTA

Fue la grandeza de tu corazón la que me enamoró, la fuerza que en él latía, dando color a cualquier camino que empezaras, el amor que desprendían hacía que el sol saliera cada día y iluminaba la noche con chispas de alegría. En tu corazón la lluvia se transformaba en diamantes y la tormenta en dulce brisa se convertía. A tu lado la más pequeña flor crecía hasta hacerse única, logrando sacar de mí lo mejor del arco iris, llenando mi espíritu de esperanza y alegría. Es por todo esto que no existirá en el mundo tormenta que rompa nuestro amor, ni tramontana que separe nuestras almas, no habrá en el mundo sol que pueda marchitar la rosa que tu luz creó.

Va ser la grandesa del teu cor la qual em va enamorar, la força que en ell bategava, donant color a qualsevol camí que comencessis, l'amor que desprenies feia que el sol sortís cada dia i il·luminava la nit amb espurnes d'alegria. En el teu cor la pluja es transformava en diamants i la tempesta en dolça brisa es convertia. AL teu costat la més petita flor creixia fins a fer-se única, assolies treure de mi el millor de l'arc de Sant Martí, omplint el meu esperit d'esperança i alegria. És per tot això que no existirà en el món tempesta que trenqui el nostre amor, ni tramontana que separi les nostres ànimes, no haurà en el món sol que pugui marcir la rosa que la teva llum va crear.

NO...


No hay belleza mayor que ver salir el sol en el horizonte del mar de tus sueños, hasta llegar a la parte más alta de mi cielo.
No existe mejor regalo que contemplar las estrellas navegando entre las olas de tu cabello alborotado.
No conozco en el mundo mejor regalo que deleitarse con la visión de tu sonrisa entre nubes de algodón.
No he descubierto en el mundo mayor paraíso que pasear en la arena de tus ojos, hasta llegar al oasis de tu corazón.

No hi ha bellesa major que veure sortir el sol en l'horitzó del mar dels teus somnis, fins a arribar a la part més alta del meu cel.
No existeix millor regal que contemplar les estrelles navegant entre les ones del teu cabell esvalotat.
No conec en el món millor regal que delectar-se amb la visió del teu somriure entre núvols de cotó.
No he descobert en el món major paradís que passeja en la sorra dels teus ulls, fins a arribar a l'oasi del teu cor.

MI CORAZÓN / EL MEU COR

He aquí mi corazón, a ti, mi alma, te lo ofrezco. Cada pétalo es un instante a tu lado, las lágrimas suspiros de ternura, mi fragancia tu aliento, mis espinas el pasado antes de conocerte, el conjunto mi vida, con sólo pensar en ti!

Heus aquí el meu cor, a tu, la meva ànima, t'ho ofereixo. Cada pètal és un instant al teu costat, les llàgrimes sospirs de tendresa, la meva fragància el teu alè, les meves espines el passat abans de conèixer-te, el conjunt la meva vida, amb només pensar en tu!

ESPEJO / MIRALL

Es tan grande tu belleza que incluso el agua intenta reflejarla en sus gotas, tan suaves tus colores que el sol se muere por acariciar-los, tan agradables tus formas que la vista se pierde entre sus curvas, tan efimera tu existencia que me es imposible dejar de mirarte.


És tan gran la teva bellesa que fins i tot l'aigua intenta reflectir-la en les seves gotes, tan suaus els teus colors que el sol es mor per acariciar-los, tan agradables les teves formes que la vista es perd entre les seves corbes, tan efimera la teva existència que m'és impossible deixar de mirar-te.

CONJUNCIÓN / CONJUNCIÓ

Gracias por ser así, esa persona que siempre está, lo sabe reír con mis labios, latir con mi corazón y llorar en mis lágrimas.
Gracias por ser la música que mueve mi alma, la nube que me protege del sol, la lluvia que nutre mi camino hasta hacer de él un paraíso de ensueño, la flor que perfuma mis días, el color que pinta las mis noches.
Gracias por ser el alba que roza de suave luz mis mañanas, el rocío que engalana mi cuello, la primavera que riega todos los campos de mi vida lo más bonito arco iris.

Gràcies per ser així, aquesta persona que sempre està, la qual sap riure amb els meus llavis, bategar amb el meu cor i plorar en les meves llàgrimes.
Gràcies per ser la música que mou la meva ànima, el núvol que em protegeix del sol, la pluja que nodreix el meu camí fins a fer d'ell un paradís de somni, la flor que perfuma els meus dies, el color que pinta les meves nits.
Gràcies per ser l'alba que frega de suau llum els meus matins, la rosada que engalana el meu coll, la primavera que rega tots els camps de la meva vida del més bonic arc de Sant Martí.

AZUL / BLAU

Sentí como el azul del mar inundaba todo mi ser, como las nubes se unían al mar en un tierno abrazo, como el agua se elevaba hasta rozar el cielo, como la brisa besaba las olas, contagiando de su suave color todo lo que me rodeaba.

Vaig sentir com el blau del mar inundava tot el meu ésser, com els núvols s'unien al mar en una tendra abraçada, com l'aigua s'elevava fins a fregar el cel, com la brisa besava les ones, contagiant del seu suau color tot el que m'envoltava.

lunes, 8 de febrero de 2010

ALZAR EL VUELO / ALÇAR EL VOL

Alzásteis el vuelo cuando apenas dejasteis la infancia, recorristeis paraísos en los que el ser humano nunca puso la vista, del aire hicisteis vuestro mundo, rozasteis el infinito para luego descender en la belleza de el arco iris, pero ahora el tiempo ha dañado sus alas y ya no puede llegar a realizar un sencillo vuelo sin que la tormenta se desvíe, el viento ha separado vuestros corazones y el mundo a cambiado sus necesidades. Hoy es el día, este es el momento y el lugar en el que vuestras almas crecerán de nuevo pero ya en otros mundos, en otros universos, en otros cielos, en otros vuelos!

Vau alçar el vol quan tot just deixàveu la infància, vau recórrer paraisos en els quals l'ésser humà mai va posar la vista, de l'aire vau fer el vostre món, vau fregar l'infinit per a després descendir en la bellesa de l'arc de Sant Martí, però ara el temps ha danyat les vostres ales i ja no podeu arribar a realitzar un senzill vol sense que la tempesta us desviï, el vent ha separat els vostres cors i el món a canviat les vostres necessitats. Avui és el dia, aquest és el moment i el lloc en el qual les vostres ànimes creixeran de nou però ja en altres mons, en altres universos, en altres cels, en altres vols!

SEMILLAS / LLAVORS


Cuando miro a mi corazón solo soy capaz de ver felicidad, en él has sembrado la alegría, con semillas de amor has creado las más bellas flores. Eres capaz de aflorar la mayor fuerza que mi alma tiene y la más pura ternura que el corazón nunca emanar.

Quan miro al meu cor només sóc capaç de veure felicitat, en ell has sembrat l'alegria, amb llavors d'amor has creat les més belles flors. Ets capaç d'aflorar la major força que la meva ànima té i la més pura tendresa que el cor mai va emanar.

PRIMAVERA

Como mariposa en primavera, como pájaro en pleno vuelo, como pez entre las aguas, como escorpión en el desierto ... ha tu disposición un mundo de oportunidades y sólo te comes el polen, sólo rozas el aire, sólo humedeces tu rostro, sólo te defiendes aún cuando no eres atacado ... mil opciones y ninguna es buena, mil sueños y todos rotos por el alba, mil besos y todos lanzados al aire, mil te quiero y todos vacíos ... todo por no aceptar como es de grato amar!

Com papallona a la primavera, com ocell en ple vol, com peix entre les aigües, com escorpí en el desert... ha la teva disposició un món d'oportunitats i només et menges el pol·len, només fregues l'aire, només humiteges el teu rostre, només et defenses encara quan no ets atacat...mil opcions i cap és bona, mil somnis i tots trencats per l'alba, mil petons i tots llençats a l'aire, mil t'estimo i tots buits... tot per no acceptar com és de grat estimar!

IMAGÍNESE / IMAGINEU-VOS

Imagínese como puede ser mañana, como brillará el sol, la arena bajo sus pies ofreciéndole un horizonte por descubrir, un nuevo camino para empezar. Imaginaros un bufón día en el que el corazón pudiera a la razón, en el que la primavera hiciera florecer en nuestro interior las ilusiones de la adolescencia, la fuerza de la infancia, la inteligencia de la madurez. Imagínese que después de esta noche la felicidad hidrata tu piel hasta llegar a su alma. Imaginaos que podemos crear un mundo nuevo ... imaginad que podemos hacerlo y poco poco a tierra de nuestros sueños será el universo de nuestros hijos.

Imagineu-vos com pot ser demà, com brillarà el sol, la sorra sota els vostres peus oferint-vos un horitzó per descobrir, un nou camí per començar. Imaginar-vos un bufó dia en el qual el cor pogués a la raó, en el qual la primavera fes florir en el nostre interior les il·lusions de l'adolescència, la força de la infància, la intel·ligència de la maduresa. Imagineu-vos que després d'aquesta nit la felicitat hidrata la vostra pell fins a arribar a la vostra ànima. Imagineu-vos que podem crear un món nou... imagineu-vos que podem fer-ho i poc la poc a terra dels nostres somnis serà l'univers dels nostres fills.

domingo, 7 de febrero de 2010

NUBES DEL RECUERDO / NÚVOLS DEL RECORD

Entre las nubes del recuerdo navega mi corazón, llorando mi alma y te llevará de nuevo a mi vida. Entre sueños y derrotas mi fuerza se debilita por no encontrar la luz de tu mirada. Cuántos caminos andados hasta que el agotamiento y el dolor nublan mi conciencia. ¿Cuántas flores marchitas, cuántas promesas perdidas, cuanto daño forjado en palabras nunca dichas, varios ríos desbordados por no saber encontrarte, cuánto tiempo rendido a no saber añorar-te.

Entre els núvols del record navega el meu cor, plorant la meva ànima per portar-te de nou a la meva vida. Entre somnis i derrotes la meva força es debilita per no trobar la llum de la teva mirada. Quants camins caminats fins que l'esgotament i el dolor ennuvolaven la meva consciència. Quantes flors marcides, quantes promeses perdudes, quant dany forjat en paraules mai dites, quants rius desbordats per no saber trobar-te, quant temps rendit a no saber enyorar-te.

ILUSIÓN / IL·LUSIÓ

Eres el sol en el cielo, la risa en el chiste, la alegría en la fiesta y la ola en el mar.
Eres capaz hacer volar la imaginación hasta llegar al mundo de nunca jamás, de crear en todo lo que te rodea sonrisas y felicidad, de construir un mundo en el que amar sea el verbo más usado, de hacer de las lágrimas un mar de vida.
Eres todo y nada, eres respeto y valor, eres ILUSIÓN!

Ets el sol en el cel, el riure en l'acudit, l'alegria en la festa i l'ona en el mar.
Ets capaç fer volar la imaginació fins a arribar al món de mai més, de crear en tot el que t'envolta somriures i felicitat, de construir un món en el qual estimar sigui el verb més usat, de fer de les llàgrimes un mar de vida.
Ets tot i res, ets respecte i valor, ets IL·LUSIÓ!

CONFIANZA / CONFIANÇA

Cuando el mar encharca mi corazón, cuando mis lágrimas llenan mi copa, cuando la sombra de la soledad me quita la luz del sol, cuando la felicidad cubre mi rostro, cuando la alegría arraiga en mis entrañas, cuando los sueños vuelan sobre mi cabeza, cuando el futuro está presente ... en todos estos momentos estás tú dándome el mejor de los regalos, colgando en mi cuello la mejor de las joyas, la CONFIANZA!

Quan el mar entolla el meu cor, quan les meves llàgrimes omplen la meva copa, quan l'ombra de la solitud em lleva la llum del sol, quan la felicitat cobreix el meu rostre, quan l'alegria arrela en les meves entranyes, quan els somnis volen sobre el meu cap, quan el futur és present... en tots aquests moments estàs tu donant-me el millor dels regals, penjant en el meu coll la millor de les joies, la CONFIANÇA!

PRESUMIDO / PRESUMIT

Presumido y arrogante, caballero y conquistador, sabes moverte por tu mundo y amar con todo el corazón. Eres el rey del corral y la fuerza que hace vibrar. Tus palabras son un canto de enamorado y tus movimientos una danza al romanticismo.

Presumit i arrogant, cavaller i conquistador, saps moure't pel teu món i estimar amb tot el cor. Ets el rei del corral i la força que fa vibrar. Les teves paraules són un cant d'enamorat i els teus moviments una dansa al romanticisme.

CONFIDENTES / CONFIDENTS


Cuando la lluvia empape tus recuerdos y el sol se niegue a salir, si tu corazón se ha roto en mil pedazos y tu alma grita desconsolada, si el dolor rellena tu vida sin dejarte respirar, no te olvides que cabalgamos juntos en este camino.
Cuando el sol llegue a cada rincón de tus días, si la felicidad ha dejado la puerta abierta y el amor entra a raudales por tu ventana, si la alegría es el vestido que te calza y la satisfacción tu mejor complemento, recuerda que que esta senda tambien es nuestra.

Quan la pluja xopi els teus records i el sol es negui a sortir, si el teu cor s'ha trencat en mil trossos i la teva ànima crida desconsolada, si el dolor emplena la teva vida sense deixar-te respirar, no t'oblidis que cavalquem junts en aquest camí.
Quan el sol arribi a cada racó dels teus dies, si la felicitat ha deixat la porta oberta i l'amor entra a dolls per la teva finestra, si l'alegria és el vestit que et calça i la satisfacció el teu millor complement, recorda que que aquesta sendera tambien és nostra.

RESISTIRÉ

Resistiré, más allá de los recuerdos, cuando el tiempo grabe en mis entrañas el dolor que ya pasó, y las sombras del pasado dejen borradas sus huellas en mi corazón herido, a esas historias que la memoria se niega a olvidar, a la fuerza de la ignorancia, al vuelo del odio sobre nuestras cabezas.
Resistié a todo aquello que el destino me depare, aun cuando la paz parezca huir de mi, y lo haré porque a mi lado siempre estarás tú, cuando la oscuridad me asfixie tu luz me dará aire, si la tristeza tatúa lágrimas en mi rostro la sal de tu amor me hará sonreir, en aquellos momentos en los que el dolor rabie en mis heridas tú serás la medicina que las haga cicatrizar.

Resistiré, més enllà dels records, quan el temps gravi en les meves entranyes el dolor que ja va passar, i les ombres del passat deixin esborrades les seves petjades en el meu cor ferit, a aquestes històries que la memòria es nega a oblidar, a la força de la ignorància, al vol de l'odi sobre els nostres caps.
Resistir a tot allò que el destí em ofereixi, encara que la pau sembli fugir de la meva, i ho faré perquè al meu costat sempre estaràs tu, quan la foscor em asfixiï la teva llum em donarà aire, si la tristesa tatua llàgrimes al meu rostre la sal del teu amor em farà somriure, en aquells moments en què el dolor ràbia en les meves ferides tu seràs la medicina que les faci cicatritzar.

DÉJAME NAVEGAR / DEIXA'M NAVEGAR

Déjame navegar, levar el ancla de este puerto de dolor en el que me tienes atrapada, salir al mar abierto para poder tener la paz que tus palabras me niegan.
Permíteme arriar las velas para que nuevos áires me lleven lejos de este infierno, y así curar las heridas que tu "amor" me produce.
Concedeme sólo un deseo ya que jamás me regalaste nada, dame la oportunidad de poder vivir, de contemplar el amanecer sin lluvia en las ventanas de mi alma, disfrutar de todos y cada uno de los gustos de la vida sin el amargo sabor que el dolor de tu trato sazona todos mis días.

Deixa'm navegar, llevar l'àncora d'aquest port de dolor al que em tens atrapada, sortir a mar obert per poder tenir la pau que les teves paraules em neguen.
Permet-me arriar les veles per a que nous aires em porten lluny d'aquest infern, i així curar les ferides que el teu "amor" em produeix.
Concedeix-me només un desig ja que mai em vas regalar res, dóna'm l'oportunitat de poder viure, de contemplar l'alba sense pluja a les finestres de la meva ànima, gaudir de tots i cada un dels gustos de la vida sense l'amarg gust que el dolor del teu tracte s'assaona tots els meus dies.