Rompe el alba y el cielo de azul pinta su rostro, el aire peina tu cabello y el sol tiñe tu piel del dorado de los dioses, a tus pies la naturaleza crece para ofrecerte un bosque lleno de vida.
Quién fuera pájaro para volar al lado de tu imaginación? Quien fuera nube para rozar tus mejillas? Quien fuera brisa para pasar entre tus pestañas y contemplar lo que tus ojos observan!
Trenca l'alba i el cel de blau pinta el seu rostre, l'aire pentina el teu cabell i el sol tenyeix la teva pell del daurat dels déus, als teus peus la naturalesa creix per a oferir-te un bosc ple de vida.
Qui fos ocell per a volar al costat de la teva imaginació? Qui fos núvol per a fregar les teves galtes? Qui fos brisa per a passar entre les teves pestanyes i contemplar allò que els teus ulls observen!