NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 17 de julio de 2010

HUELLAS DE LA HISTORIA / PETJADES DE LA HISTÒRIA


Rompiste mi alma en mil pedazos y aún así me hiciste fuerte. Me dañaste hasta lograr que las lágrimas de mis ojos volasen para no volver. Agrietaste mi corazón y de él nacieron rosas que pintaron de color mi destino. Grabaste tu paso en mí con la fuerza del fuego, enseñándome con ello que amar puede ser olvidar, amar puede ser crecer, pero nunca, cuando se ama de verdad, jamás amar puede ser herir!

Vas trencar la meva ànima en mil trossos i encara i així em vas fer fort. Em vas danyar fins a assolir que les llàgrimes dels meus ulls volessin per a no tornar. Vas esquerdar el meu cor i d'ell van néixer roses que van pintar de color el meu destí. Vas gravar el teu pas en mi amb la força del foc ensenyant-me amb això que estimar pot ser oblidar, estimar pot ser créixer, però mai, quan s'estima de debò, mai estimar pots ser ferir!





Y AÚN ASÍ...


Con tu belleza rozando suavemente el aire ... y aún así sola!
Tienes el mundo a tus pies, lo conoces como tu propia vida ... y aún así sola!
Llenas el día de color y tus alas dan a la naturaleza una de las imágenes más bonitas ... y aún así sola!

Amb la teva bellesa fregant suaument l'aire... i encara i així sola!
Tens el món als teus peus, ho coneixes com a la teva pròpia vida... i encara i així sola!
Omples el dia de color i les teves ales donen a la naturalesa una de les imatge més boniques... i encara i així sola!

viernes, 16 de julio de 2010

NO VOLVIÓ / NO VA TORNAR


Para ella el sol nacía en su mirada y se ocultaba en los sueños que él le contaba. Para él la vida comenzaba el segundo en el que sus ojos se pusieron por primera vez en su serena sonrisa y acababa cada día cuando tenía que despedirse de ella.
Para ella el mar era esa amante traicionera que le robaba la sangre de sus venas y para él sólo el instrumento que le ofrecía cada día la posibilidad de acercar más sus sueños en los que convertirla a ella en la reina de algo más que su corazón.
Aquella madrugada ella se despidió de él, como siempre con una lágrima en su rostro y el pulso tembloroso, él la sonrió mientras sentía en su corazón un Sunami de emociones que nunca le contó, y esa noche él ya no volvió, durante una tormenta el mar la lucha ganó y sus vidas de un suspiro rompió.

Per a ella el sol naixia en la seva mirada i s'ocultava en els somnis que ell li contava. Per a ell la vida començava el segon en el qual els seus ulls es van posar per primera vegada en el seu serè somriure i acabava cada dia quan havia d'acomiadar-se d'ella.
Per a ella la mar era aquesta amant traicionera que li robava la sang de les seves venes i per a ell només l'instrument que li oferia cada dia la possibilitat d'apropar més els seus somnis en els quals convertir-la a ella en la reina d'alguna cosa més que el seu cor.
Aquella matinada ella es va acomiadar d'ell, com sempre amb una llàgrima en el seu rostre i el pols tremolos, ell la va somriure mentre sentia en el seu cor un sunami d'emocions que mai li va contar, i aquella nit ell ja no va tornar, durant una tempesta la mar la lluita va guanyar i les seves vides d'un sospir va trencar.


jueves, 15 de julio de 2010

ARAÑA / ARANYA


Vas volar y de mi tela te marcharas dejando en ella un vacío imposible de llenar.
Voy a tejer día y noche la historia que hoy tú has roto con un solo parpadeo.
En las frías noches de invierno mi manto te cubría y hoy el frío me cala hasta los huesos.
Me has dejado un silencio que ensordece mis sentidos pero aún así tu elegante vuelo me mantiene mi vida.

Vas volar i de la meva tela vas marxar deixant en ella un buit impossible d'omplir.
Vaig teixir dia i nit la història que avui tu has trencat amb un només parpalleig.
En les fredes nits d'hivern el meu mantell et cobria i avui el fred em cala fins als ossos.
M'has deixat un silenci que ensordeix els meus sentits però encara i així el teu elegant vol em manté la meva vida.


miércoles, 14 de julio de 2010

COMO EXPLICARTE / COM EXPLICAR-TE


Como decirte querido mar hasta donde te seguiría? ¿Cómo podría llegar hasta el centro de tu corazón? Allí donde el latido marca el ritmo de las olas y el sol no se atreve a mirarse!
Como explicarte querido océano como quisiera ser gaviota para volar por tus aguas hasta ser parte de ellas. Cuántas veces he soñado que mi reflejo en ti era la sonrisa que me regalaban tus labios y despertaba en tu orilla con los ojos fijos en ti!
Como explicarte amado mío ...


Com dir-te estimat mar fins a on et seguiria? Com podria arribar fins al centre del teu cor? Allí on el batec marca el ritme de les ones i el sol no s'atreveix a mirar-se!
Com explicar-te estimat oceà com voldria ser gavina per a volar per les teves aigües fins a ser part d'elles. Quantes vegades he somiat que el meu reflex en tu era el somriure que em regalaven els teus llavis i despertava en la teva riba amb els ulls fixos en tu!
Com explicar-te estimat meu...


martes, 13 de julio de 2010

SILENCIO /SILENCI


Tu silencio me mata, dejando en mi interior el vacío de la soledad y la desesperanza, perforando mi corazón hasta que el dolor es tan fuerte que dejo de sentirlo.
Tu ausencia me tortura, logrando que la oscuridad de la noche me cobije entre sus sombras, dejando que el negro de sus entrañas mine mi alma.
Tu secreto rompe mi amor pues en el silencio de tu ausencia gritas a los cuatro vientos lo que no eres capaz de decir.

El teu silenci em mata, deixant en el meu interior el buit de la soledat i la desesperança, perforant el meu cor fins que el dolor és tan fort que deixo de sentir.
El teu absència em tortura, aconseguint que la foscor de la nit em aculli entre els seus ombres, deixant que el negre de les seves entranyes mini meva ànima.
El teu secret trenca el meu amor ja que en el silenci de la teva absència crides als quatre vents el que no ets capaç de dir.

CALMA


Después de una eternidad lloviendo las nubes acarician el sol, permitiéndonos su timida visión, la hierva muestran sus joyas de brillanes y cristalina belleza y los charcos salpicaban la ciudad de reflejos, de sueños, de cuentos de hadas, de historias que se evaporan.
Sentada en la desierta terraza de aquel viejo bar, dejando que les yemas de mis dedos rocen el agua que la mesa cobija, juego con las imágenes que la realidad atrapa, haciendo de ellas un recuerdo para enmarcar.

 

Després d'una eternitat plovent núvols acaricien el sol, permetent el seu timida visió, l'herba mostren les seves joies de brillanes i cristalina bellesa i els bassals esquitxaven la ciutat de reflexos, de somnis, de contes de fades, d'històries que s'evaporen.
Asseguda a la deserta terrassa d'aquell vell bar, deixant que els rovells dels meus dits freguin l'aigua que la taula acull, joc amb les imatges que la realitat atrapa, fent d'elles un record per emmarcar.

lunes, 12 de julio de 2010

ÉS


Es tu blancura la envidia de las nubes y tu luz propia el sueño del sol, tu reflejo la ambición de la luna y tu suave música al deslizarse tiene por el agua el himno que mi corazón sigue.
Es tu belleza la que la naturaleza búsqueda y tu vuelo el que el aire persigue, tu serenidad la que mi alma busca y tu trasparencia la que en cada silencio me cautiva.

És la teva blancor l'enveja dels núvols i la teva llum pròpia el somni del sol, el teu reflex l'ambició de la lluna i la teva suau música al lliscar-te per l'aigua l'himne que el meu cor segueix.
És la teva bellesa la qual la naturalesa cerca i el teu vol el qual l'aire persegueix, la teva serenitat la qual la meva ànima cerca i la teva trasparencia la qual en cada silenci em captiva.

ETERNO / ETERN


Cada año, en un día como hoy, una rosa te regalaba, y aunque ya la esperabas con sorpresa la mirabas y tus labios una sonrisa dibujaban.
Hoy ya no estás junto a mi y tu rosa no te puedo hacer llegar, hoy ya no puedo ver en tu cara la sorpresa ni en tus labios la sonrisa, pero aún así mi rosa te entrego por la vida que en un día como hoy tú me regalaste!

Cada any, en un dia com avui, una rosa et regalava, i encara que ja l'esperaves amb sorpresa la miraves i els teus llavis un somriure dibuixaven.
Avui ja no estàs al costat del meu i la teva rosa no et puc fer arribar, avui ja no puc veure en la teva cara la sorpresa ni en els teus llavis el somriure, però encara i així la meva rosa et lliuro per la vida que en un dia com avui tu em vas regalar!

domingo, 11 de julio de 2010

FELICIDAD / FELICITAT


Felicidad es encontrar una sonrisa en un mar de lágrimas.
Felicidad es la palabra de un amigo cuando el silencio es atronador.
Felicidad es ese regalo que sale desde el corazón y el dinero es capaz de comprar.
Felicidad es encontrar un amigo en el que hasta hoy era un desconocido.
Felicidad es compartir, es soñar y al despertar ver que la realidad es aún mejor que tu sueño ...

Felicitat és trobar un somriure en un mar de llàgrimes.
Felicitat és la paraula d'un amic quan el silenci és atronador.
Felicitat és aquell regal que surt des del cor i els diners no ho compra.
Felicitat és trobar un amic en aquell que fins a avui era un desconegut.
Felicitat és compartir, és somiar i al despertar veure que la realitat és encara millor que el teu somni...