NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


miércoles, 15 de febrero de 2012

LA VIRTUD DEL DEFECTO / LA VIRTUT DEL DEFECTE


He Pintado la sinceridad de pasión y le he llamado “ser visceral” para contarte a gritos lo mucho que significas para mí.
He creado un lienzo de la rutina y le he llamado “no me gustan los improvistos” porque quisiera regalarte un mundo en el que el dolor no existiera.
He buscado un lugar entre la multitud y le he llamado “soledad”  para que cuando necesites un espacio en el que ser tu misma tengas en mi tu hogar.
He formado un horizonte lleno de las más ásperas texturas y le he llamado ser “agria” para que tu  tacto conozca lo que tu corazón jamás será capaz de albergar.
He luchado por la verdad personal y le he llamado “soberbia” porque es en ella en la que te veo luchar por tu propia verdad.
He guardado en mi memoria cada arañazo recibido y le he llamado “rencor” para que la historia que he vivido pueda mostrarme en cada paso la experiencia del saber.
Para aquellos que confían a diario en que un defecto es sólo una virtud llevada al extremo y el extremo un paraíso del que salir para crecer.

He Pintat la sinceritat de passió i li he cridat “ser visceral” per explicar-te a crits el molt que signifiques pel mi.
He creat un llenç de la rutina i li he cridat “no m'agraden els “improvistos” perquè volia regalar-te un món en el qual el dolor no existís.
He buscat un lloc entre la multitud i li he cridat “solitud” perquè quan necessitis un espai en el qual ser la teva mateixa tinguis en la meva la teva llar.
He format un horitzó ple de les més aspres textures i li he cridat ser “agra” perquè el teu tacte conegui el que el teu cor mai serà capaç d'albergar.
He lluitat per la veritat personal i li he cridat “supèrbia” perquè és en ella en la qual et veig lluitar per la teva pròpia veritat.
He guardat en la meva memòria cada esgarrapada rebuda i li he cridat “rancor” perquè la història que he viscut pugui mostrar-me en cada pas l'experiència del saber.
Per a aquells que confien diàriament que un defecte és només una virtut portada a l'extrem i l'extrem un paradís del que sortir per créixer.

martes, 14 de febrero de 2012

EN TU COMPAÑÍA / EN LA TEVA COMPANYIA


Eres la brisa que me da alas, que me permite conocer ese mundo maravilloso que me rodea, ese universo que creas sólo para mí.
Eres el agua que me mantiene viva en el desierto de la soledad, ese vacío en la multitud que estrangula la muchedumbre, otorgándome la posibilidad de escuchar mis propios pensamientos y dejarlos navegar por el paraíso de la imaginación.
Eres el alimento que nutre mi corazón, esa sabia que hace de los sentimientos el dulce néctar de la vida, la sal de un mar sin horizonte en la que nadar hasta la  eternidad.

 Ets la brisa que em dóna ales, que em permet conèixer aquest món meravellós que m'envolta, aquest univers que creguis només per a mi.
Ets l'aigua que em manté viva en el desert de la solitud, aquest buit en la multitud que escanya la munió, atorgant-me la possibilitat d'escoltar els meus propis pensaments i deixar-los navegar pel paradís de la imaginació.
Ets l'aliment que nodreix el meu cor, aquesta sàvia que fa dels sentiments el dolç nèctar de la vida, la sal d'un mar sense horitzó en la qual nedar fins a l'eternitat..