NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 8 de mayo de 2010

BAJO TU VENTANA / SOTA LA TEVA FINESTRA


He visto caer la noche en tus cortinas, dejando que las luces artificiales las tiñan de imaginación trazando en sus hilos bordados de sueños.
He creido encontrar la luna durmiendo en tus parpados, mientras un mundo de belleza es acunado entre tus ojos, y nadado en el mar de tu soledad en la oscuridad del silencio.
He rozado con mis dedos la suavidad de tu sonrisa, creyendo encontrar en ella el Edén terrenal.
He llegado al mismo centro del universo y encontrado el porqué aun se expande, he conocido la fuerza del amor y el poder del odio, me he abrigado en felicidad y cerrado ante la soledad y todo ello sentada en aquel viejo bar mientras la luna se bañaba en mi vaso.

He vist caure la nit a les teves cortines, deixant que les llums artificials les tenyeixin d'imaginació traçant en els seus fils brodats de somnis.
He cregut trobar la lluna dormint a les teves parpelles, mentre un món de bellesa és bressolat entre els teus ulls, i nedat al mar del teu soledat en la foscor del silenci.
He fregat amb els meus dits la suavitat del teu somriure, creient trobar-hi l'Edèn terrenal.
He arribat al mateix centre de l'univers i trobat el perquè encara s'expandeix, he conegut la força de l'amor i el poder de l'odi, m'he abrigat en felicitat i tancat davant la soledat i tot això asseguda en aquell vell bar mentre la lluna es banyava en el meu got.


jueves, 6 de mayo de 2010

PPELDAÑOS DE LA VIDA / GRAONS DE LA VIDA


Cuando el color viste de alegría tus fantasías y el barco de la felicidad te permite navegar por el mar de los sueños, tu mirada se convierte en la paleta de un pintor.
Cuando la luz besa tu frente con la suavidad del afecto y las sombras hacen de tu rostros el más bufón de los lienzo, tu sonrisa es el faro que en la noche me guía.
Cuando los escalones de la vida te fortalece y la meta es la naturaleza, tus alas se extienden para enseñarme a volar.

Quan el color vesteix d'alegria les teves fantasies i el vaixell de la felicitat et permet navegar pel mar dels somnis, la teva mirada es converteix en la paleta d'un pintor.
Quan la llum besa el teu front amb la suavitat de l'afecte i les ombres fan del teu rostres el més bufó dels llenç, el teu somriure és el far que en la nit em guia.
Quan els graons de la vida t'enforteixen i la meta és la naturalesa, les teves ales s'estenen per a ensenyar-me a volar.

miércoles, 5 de mayo de 2010

TIERRA, MAR Y AIRE / TERRA, MAR I AIRE


Entre el bosque de mis sueños saliste como un velero para navegar en el mar de dudas de mi alma, y el suave viento te llevó hasta el centro de mi corazón.
En las aguas del pasado crecieron nuestros recuerdos, bailando entre sus olas al ritmo de nuestras palabras que en el silencio surcaban.
Sobre las montañas volamos, para en el amor ponernos y entre bosques y mares un futuro ir creando.


D'entre el bosc dels meus somnis vas sortir com un veler per a navegar en el mar de dubtes de la meva ànima, i el suau vent et va dur fins al centre del meu cor.
En les aigües del passat van créixer els nostres records, ballant entre les seves ones al ritme de les nostres paraules que en el silenci solcaven.
Sobre les muntanyes vam volar, per a en l'amor posar-nos i entre boscos i mars un futur anar creant.

martes, 4 de mayo de 2010

EL PUENTE DE TU MIRADA / EL PONT DE LA TEVA MIRADA


Lo que daría para continuar paseando por el puente de tu mirada, este puente que me hizo llegar hasta tu alma, en el que en las tardes de otoño contemplábamos las hojas caer sobre el agua, mientras éstas se bañaban en un río de esperanza, en el que en el frío invierno contemplábamos las aguas heladas y escuchábamos sus palabras que el aire rozaban, aquel en el que el adiós se borró volando entre sus arcos.

El que donaria per continuar passejant pel pont de la teva mirada, aquest pont que em va fer arribar fins a la teva ànima, en el qual en les tardes de tardor contemplàvem les fulles caure sobre l'aigua, mentre aquestes es banyaven en un riu d'esperança, en el qual en el fred hivern contemplàvem les aigües gelades i escoltàvem les seves paraules que l'aire fregaven, aquell en el qual l'adéu es va esborrar volant entre els seus arcs.

lunes, 3 de mayo de 2010

ATREVETE/ ATREVEIX-TE


Atrévete a salir a la luz, en ella encontrarás un cielo lleno de fantasía puesto en este mundo sólo para ti. Podrás volar con las alas que la ilusión te dotó, entre blancos nubes de algodón en la noche dormirás y mañana un arco iris se pondrá a tus pies para regalarte los colores más lindos, la suave lluvia sadollarà tu sed y el sol en tu cuerpo calor dará.

Atreveix-te a sortir a la llum, en ella trobaràs un cel ple de fantasia posat en aquest món només per a tu. Podràs volar amb les ales que la il·lusió et va dotar, entre blancs núvols de cotó en la nit dormiràs i al matí un arc de Sant Martí es posarà als teus peus per a regalar-te els colors més bufons, la suau pluja sadollarà la teva sed i el sol al teu cos calor donarà.

domingo, 2 de mayo de 2010

CENA PARA DOS / SOPAR PER A DOS



Había caído la noche y la oscuridad sólo se rompía por la luz de las velas, en la mesa nuestras palabras y unas sonrisas nerviosas, a nuestro alrededor el vacío retiró todo lo que antes de mirarnos existía, el cielo había puesto sobre nosotros un manto de estrellas y bajo nuestros pies el suelo se ha desvanecido. No sé cuánto tiempo duró aquella cena para dos, pero el recuerdo se ha anclado en nuestros corazones para la eternidad!

Havia caigut la nit i la foscor només es trencava per la llum de les veles, a la taula les nostres paraules i uns somriures nerviosos, Al nostre al voltant el buit va retirar tot allò que abans de mirar-nos existia, el cel havia posat sobre nosaltres un mantell d'estrelles i sota els nostres peus el terra s'ha esvaït. No sigues quanta estona va durar aquell sopar per a dos, però el record s'ha ancorat en els nostres cors per a l'eternitat!