NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 15 de mayo de 2010

SIEMPRE / SEMPRE



Siempre te habías escondido en la oscuridad de un mar de sentimientos, pero hoy como si salieras de un sueño has emergido ante mí con mil ilusiones como equipaje.
Siempre te ocultaste entre las sombras de nuestra historia, pero hoy has dado la cara por nosotros, por lo que realmente vale la pena, rechazando la oscuridad de aquellos que no importan.
Siempre estuviste a medias, nunca te oí cerca, pero hoy has roto fronteras, ya no hay divisiones entre nosotros, no existen las razas, ni las lenguas, ni las religiones, hoy sólo existen las personas, hoy sólo existimos tú y yo!

Sempre t'havies amagat en la foscor d'un mar de sentiments, però avui com si sortissis d'un somni has emergit davant de mi amb mil il·lusions com equipatge.
Sempre et vas ocultar entre l'ombres de la nostra història, però avui has donat la cara per nosaltres, pel que realment val la pena, rebutjant la foscor d'aquells que no importen.
Sempre vas estar a mitges, mai et vaig sentir a prop, però avui has trencat fronteres, ja no hi ha divisions entre nosaltres, no existeixen les races, ni les llengües, ni les religions, avui només existeixen les persones, avui només existim tu i jo!

DE ROCA



De roca quieres ser pero la bondad te hace humano, de la fuerza haces tu idioma pero del amor tu dialecto, con dureza en tus palabras quieres intimidar, pero la ternura de tu mirada te hace accesible, finges tener un corazón de hielo, pero yo te he visto llorar!

De roca vols ser però la bondat et fa humà, de la força fas el teu idioma però de l'amor el teu dialecte, amb duresa en les teves paraules vols intimidar, però la tendresa de la teva mirada et fa accessible, fingeixes tenir un cor de gel, però jo t'he vist plorar!


viernes, 14 de mayo de 2010

DONDE EL HORIZONTE NOS LLEVE / ON L'HORITZÓ ENS DUGUI



Allí donde el horizonte nos lleve estará nuestro futuro, tanto da el camino si de rocas o de hierba, si el cielo nos protege o llora sobre nuestras cabezas por que el camino será nuestro.
Allí donde el horizonte nos lleve crearemos nuestro hogar, tanto da si es grande y lujoso o pequeño y confortable por que en él nuestro amor habitará.

Allà on l'horitzó ens dugui estarà el nostre futur, tant dóna el camí si de roques o d'herba, si el cel ens protegeix o plora sobre els nostres caps per que el camí serà el nostre.
Allà on l'horitzó ens dugui crearem la nostra llar, tant dóna si és gran i luxós o petit i confortable per que en ell el nostre amor habitarà.

jueves, 13 de mayo de 2010

UNA MIRADA TÍMIDA


Con una mirada tímida y la suavidad de tu expresión, con tus movimientos presumidos y tu estampa señorial, con el silencio de tu paso y tu gracioso bailar entre las aguas, con tu blancura impecable y tu vestido tan bien cuidado , que bonito fue contemplarnos mientras el mundo se paraba.

Amb una mirada tímida i la suavitat de la teva expressió, amb els teus moviments presumits i la teva estampa senyorial, amb el silenci del teu pas i el teu graciós ballar entre les aigües, amb el teu blancor impecable i el teu vestit tan bé cuidat, que bonic va ser contemplar-nos mentre el món es parava.


miércoles, 12 de mayo de 2010

AGUA FRESCA / AIGUA FRESCA


Tan efímero y tan importante, te he visto correr como alma que lleva el diablo, escaparte ante mí y no poder hacer nada, te has resbalado entre mis dedos y no te he podido coger, me has entregado el día y robado los minutos, pero hoy como agua fresca me regalas la vida, el placer de vivir tu paso, de conseguirlo en tu carrera y llegar juntos a la meta, has puesto el horizonte ante mis ojos y el sol para mí en él, me has entregado la noche y ofrecido mil horas, hoy has hecho mio el tiempo.

Tan efímer i tan important, t'he vist córrer com ànima que duu el diable, escapolir-te davant meu i no poder fer gens, t'has relliscat entre els meus dits i no t'he pogut agafar, m'has lliurat el dia i robat els minuts, però avui com aigua fresca em regales la vida, el plaer de viure el teu pas, d'aconseguir-te en la teva carrera i arribar junts a la meta, has posat l'horitzó davant els meus ulls i el sol per a mi en ell, m'has lliurat la nit i ofert mil hores, avui has fet meu el temps.


martes, 11 de mayo de 2010

NUESTRO LIBRO / EL NOSTRE LLIBRE


Sé que tengo que pasar hoja en el libro que escribimos, que la tinta que con nuestros corazones acuñó bellas palabras hoy ya se ha secado, pero quien fuera editor para inmortalizar este gran libro!
Sé que el pasado es sólo una parte de nuestra historia, pero quien fuera historiador para descubrir cuál fue el motivo de nuestro fin!
Sé que el agua que movió nuestros molinos hoy es un remanso de excesiva serenidad, pero quien fuera onda para mover de nuevo nuestras aguas!
Sé que el silencio que reina en la noche de nuestra extinguida aventura son los ecos de lo que nos dijimos, pero quien pudiera grabarlos en la memoria para disfrutarlos eternamente!
Pero también sé que en el libro de nuestras vidas, en las páginas de nuestro corazón, en las líneas de nuestras almas, aún queda mucho por escribir!

Sé que haig de passar fulla en el llibre que escrivim, que la tinta que amb els nostres cors va encunyar belles paraules avui ja s'ha assecat, però qui fos editor per a immortalitzar aquest gran llibre!
Sé que el passat és només una part de la nostra història, però qui fos historiador per a descobrir quin va ser el motiu de la nostra fi!
Sé que l'aigua que va moure els nostres molins avui és un rabeig d'excessiva serenitat, però qui fos ona per a moure de nou les nostres aigües!
Sé que el silenci que regna en la nit de la nostra extingida aventura són els ecos del que ens vam dir, però qui pogués gravar-los en la memòria per a gaudir-los eternament!
Però també sé que en el llibre de les nostres vides, en les pàgines del nostre cor, en les línies de les nostres ànimes, encara queda molt per escriure!

lunes, 10 de mayo de 2010

AUN EN LA OSCURIDAD / ENCARA EN LA FOSCOR


Aún en la oscuridad, cuando las luces duermen y sólo con el suave reflejo de la luna en tu rostro, tu luz propia irradia serenidad, es tu sombra la que da cobijo a mi alma cuando llora y tus ojos los que la contemplan cuando vuela, es tu calor la que en el frío invierno me acoge y tus manos las que me ayudan cuando me caigo, eres el amigo que nunca me falla, el hombro en el que encuentro apoyo y la sonrisa que me contagia.

Encara en la foscor, quan les llums dormen i només amb el suau reflex de la lluna en el teu rostre, la teva llum pròpia irradia serenitat, és la teva ombra la qual dóna recer a la meva ànima quan plora i els teus ulls els què la contemplen quan vola, és la teva calor la qual en el fred hivern m'acull i les teves mans les què m'ajuden quan caic, ets l'amic que mai em falla, el muscle en el què trobo suport i les somriure que em contagia.


domingo, 9 de mayo de 2010

TE HE BUSCADO /T'HE BUSCAT


Entre reflejos de paraísos y en la luz del alba, en las estrellas de una noche oscura y en la arena del desierto, más allá del infinito y en las cimas inalcanzables, en las nuves del cielo y en los petalos de una rosa... te he buscado en los recuerdos y en las cartas del futuro, en los sueños de princesas y en los cuentos de hadas, en la radio y en revistas, en el cuerpo y en el alma... he recorrido paises y caminado en mil veredas, paseado por las playas y saltado por lo montes... he volado entre las sombras y me he cegado al pasar por el sol, descubierto mil fragáncias y rozado la eternidad... y ha sido aquí, justo a mi lado donde te logré encontrar!

Entre reflexos de paradisos i en la llum de l'alba, en les estrelles d'una nit fosca i en la sorra del desert, més enllà de l'infinit i als cims inabastables, en núvols del cel i en els pètals d'una rosa ... t'he buscat en els records i en les cartes del futur, en els somnis de princeses i en els contes de fades, a la ràdio i en revistes, en el cos i en l'ànima ... he recorregut països i caminat en mil camins, passejat per les platges i saltat per muntanyes ... he volat entre les ombres i m'he encegat en passar pel sol, descobert mil fragàncies i fregat l'eternitat ... i ha estat aquí, just al meu costat on et vaig aconseguir trobar!