NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 4 de septiembre de 2010

AMIGOS / AMICS



Aún cuando la oscuridad sea tan intensa y pueda sentir su frío penetrante en mis huesos, aunque caiga mil veces, me levantaré mil una, la fuerza de mi corazón me dará la luz y el calor para romper la oscuridad y el frío. Si la adversidad llama a mi puerta dejaré que la razón entre por la ventana, si la soledad inunda mi mundo el barco de la amistad navegará próximo a mí. Por que sea lo que sea el problema sé que sobreviviré con la constancia personal y el apoyo de todos aquellos que de verdad me quieren.

Encara quan la foscor sigui tan intensa i pugui sentir el seu fred penetrant en els meus ossos, encara que caigui mil vegades, m'aixecaré mil una, la força del meu cor em donarà la llum i la calor per a trencar la foscor i el fred. Si l'adversitat crida a la meva porta deixaré que la raó entre per la finestra, si la solitud inunda el meu món el vaixell de l'amistat navegarà pròxim a mi. Per que sigui el que sigui el problema sé que sobreviuré amb la constància personal i el suport de tots aquells que de debò m'estimen.


viernes, 3 de septiembre de 2010

VOY A VIVIR! / VAIG A VIURE!



Voy a acariciar los minutos hasta escuchar la suavidad de sus segundos cantandole al tiempo, a contemplar el anochecer hasta que el sol bese a la luna en la más tierna intimidad, a disfutar de la felicidad que desprende una sonrisa cuando el su unico motivo de existir es ella misma, a viajar entre las lineas que otros escribieron dejandome llevar por mil épocas llenas de fuerza y entusiasmo, a permitirme ser conquistada por la melodía que los días me regalan otorgándoles las letras que sus autores se callaron, a dejar rienda suelta a la imaginación para navegar en el mar de la esperanza, VOY A VIVIR!





Vaig a acariciar els minuts fins escoltar la suavitat dels seus segons cantant-li al temps, a contemplar el vespre fins que el sol besi a la lluna en la més tendra intimitat, a gaudir de la felicitat que desprèn un somriure quan el seu únic motiu d'existir és ella mateixa, a viatjar entre les línies que altres van escriure deixant-me portar per mil èpoques plenes de força i entusiasme, a permetre'm ser conquerida per la melodia que els dies em regalen atorgant les lletres que els seus autors van callar, a deixar volar la imaginació per navegar en el mar de l'esperança, VAIG A VIURE!

jueves, 2 de septiembre de 2010

A CONTRALUZ / A CONTRALLUM


Me parecía mentira que a través de ti pudiera ver el mundo, era tu corazón la lente que me mostraba un arco iris de sonrisas y sueños y tus pétalos el pincel que pintaba en mi alma con los colores de la alegría y la esperanza. Me parecía imposible que la luz que me llegaba de ti pudiera ser tan generosa y altruista!

Em semblava mentida que a través de tu pogués veure el món, era el teu cor la lent que em mostrava un arc de Sant Martí de somriures i somnis i els teus pètals el pinzell que pintava en la meva ànima amb els colors de l'alegria i l'esperança. Em semblava impossible que la llum que m'arriba de tu pogués ser tan generosa i altruista!


miércoles, 1 de septiembre de 2010

HOY / AVUI



Ya no me importa si me quieres o no, no importa si el sol saldrá hoy o la tierra parará sus eternas vueltas, que más da si el ruiseñor canta o sólo escucha nuestros pensamientos!
Hoy sé que el amor es el momento en que nuestros ojos se encuentran, hoy la luna de tu sonrisa eclipsa las dudas que puedan existir, el mundo se ha parado para dejarnos todo el tiempo a nuestros pies y el única música que suena es la de nuestros corazones!

Ja no m'importa si m'estimes o no, no importa si el sol sortirà avui o la terra pararà les seves eternes voltes, que més dóna si el rossinyol canta o només escolta els nostres pensaments!

Avui sé que l'amor és el moment en què els nostres ulls es troben, avui la lluna del teu somriure eclipsa els dubtes que puguin existir, el món s'ha parat per a deixar-nos tot el temps als nostres peus i l'única música que sona és la dels nostres cors!

martes, 31 de agosto de 2010

GARDENIA


Quise acoger en mi corazón el rocío de la noche para tener en mi interior las lágrimas que tus estrellas dejaron caer.
Por el solo de tus días mi color tomé porque en él tu luz acariciara mis suaves pétalos.
A la luna de tus noches quise parecerme para ver en tu mirada, aunque sólo fuera por un instante, el amor que por ella sientes.

Vaig Voler acollir en el meu cor la rosada de la nit per tenir en el meu interior les llàgrimes que les teves estrelles van deixar caure.
Pel sol dels teus dies el meu color vaig prendre perquè en ell la teva llum acariciés els meus suaus pètals.
A la lluna de les teves nits vaig voler semblar-me per veure en la teva mirada, encara que només fos per un instant, l'amor que per ella sents.

lunes, 30 de agosto de 2010

SI AMAR... / SI ESTIMAR...


Si amar es equivocarse, pasaría la vida entera equivocándome, pero quisiera que fuera a tu lado, que mi lluvia sólo la provoquen las nubes que crea tu distancia, pero que después de ella siempre brille el sol de tu amor, que mi dolor sólo lo cause el exceso de amor que desborda mi corazón con tan solo pensar en tu nombre. Y que el día que el ave de la eternidad se ponga sobre nuestras manos eleve nuestras almas como una sola!

Si estimar és equivocar-se, passaria la vida sencera equivocant-me, però volgués que fos al teu costat, que la meva pluja només la provoquin els núvols que crea la teva distància, però que després d'ella sempre brilli el sol del teu amor, que el meu dolor només ho causi l'excés d'amor que desborda el meu cor només pensar en el teu nom. I que el dia que l'au de l'eternitat es posi sobre les nostres mans elevi nostres ànimes com una sola!

domingo, 29 de agosto de 2010

MIL VECES / MIL VEGADES



Mil veces lo he pensado y la respuesta nunca he encontrado, no sé que es lo que me enamoró de ti, tal vez fue tu luz propia, la que ilumnaba todo lo que tocabas, o fue tu sencillez, la suavidad de tus palabras aún cuando tus labios no las pronunciaban, es posible que sea el color que le dabas la vida o tu capacidad de hacer de lo imposible lo que aún no se ha conseguido, no lo sé, no logro saber que fue, sólo puedo decirte gracias por existir, que fue bonito conocerte y que estoy segura de que allí donde estés el sol brillará en tu mirada!

Mil vegades ho he pensat i la resposta mai he trobat, no sé que és el que em va enamorar de tu, potser va ser la teva llum pròpia, la qual ilumnaba tot allò que tocaves, o va ser la teva senzillesa, la suavitat de les teves paraules encara quan els teus llavis no les pronunciaven, és possible que sigui el color que li donaves a la vida o la teva capacitat de fer de l'impossible el que encara no s'ha aconseguit, no ho sé, no assoleixo saber que va ser, només puc dir-te gràcies per existir, que va ser bonic conèixer-te i que estic segura que allí on estiguis el sol brillarà en la teva mirada!


RECUERDO / RECORDO



Recuerdo aquella tarde en la que me rondastes bajo mi ventana y aquellas locuras de juventud, recuerdo el sonido de tu corazón cuando salía en suspiros con una canción de amor, recuerdo la belleza de creer aún en la posibilidad de soprenderme y cada vez que recuerdo lágrimas de alegría humedecen mi rostro!

Recordo aquella tarda en la qual em vas rondar sota la meva finestra i aquelles bogeries de joventut, recordo el so del teu cor quan sortia en sospirs amb una cançó d'amor, recordo la bellesa del creure'm encara amb la possibilitat de soprenderme i cada vegada que recordo llàgrimes d'alegria humitegen el meu rostre!