NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


jueves, 18 de febrero de 2010

CUENTA CONMIGO / CONTA AMB MI

Porque el camino es largo y no siempre sonríe el sol, porque los problemas son muchos y la solución no sólo en nuestras manos está, porque las espinas de nuestras rosas pueden dañar-nos, porque el frío invierno puede hacer hacernos perder la voz y las noches sin luna llenarnos de temor, porque el tiempo nos deja a solas con la única compañía de quien nos ama de verdad, por eso cuenta conmigo cuando el corazón te pida una mano amiga.

Per que el camí és llarg i no sempre somriu el sol, per que els problemes són molts i la solució no només en les nostres mans està, per que les espines de les nostres roses poden danyar-nos, per que el fred hivern pot fer-nos perdre la veu i les nits sense lluna omplir-nos de temor, per que el temps ens deixa a soles amb l'única companyia de qui ens estima de debò, per això conta amb mi quan el cor et demani una mà amiga.

CUANDO TÚ ESTÁS / QUAN TU ESTÀS


Cuando tú no estás el sol llora escondido entre las nubes, la arena se vuelve tan fría que mis pies son incapaces de caminar sobre ella y el mar lucha por salir de la costa entre altas olas llenas de furia, cuando tú no estás el día se vuelve corto y los minutos eternos, la felicidad se esfuma entre gotas de lluvia.
Cuando tú estás el sol luce en el cielo, la arena se vuelve tan cálida y suave que pasear por ella se convierte en un viaje al paraíso, la calma del mar hace que en su interior los bañistas compartan la alegría, cuando tú estás el día se alarga para no dejar de contemplarte, las horas se crecen sólo por estar a tu lado y la felicidad se instala en nuestro interior.

Quan tu no estàs el sol plora amagat entre els núvols, la sorra es torna tan freda que els meus peus són incapaços de caminar sobre ella i el mar lluita per sortir de la costa entre altes ones plenes de fúria, quan tu no estàs el dia es torna curt i els minuts eterns, la felicitat s'esfuma entre gotes de pluja.

Quan tu estàs el sol llueix en el cel, la sorra es torna tan càlida i suau que passejar per ella es converteix en un viatge al paradís, la calma del mar fa que en el seu interior els banyistes comparteixin l'alegria, quan tu estàs el dia s'allarga per no deixar de contemplar-te, les hores es creixen només per estar al teu costat i la felicitat s'instal·la en el nostre interior.

LORETO

Vivía en el mundo de los sueños un hada conocida como Happiness por que su sonrisa brillaba en su cara desde el mismo día en que nació, tenía un corazón lleno de bondad y un espíritu que desbordaba energía. Una noche mientras contemplaba las estrellas vio a un mundo lleno de flores, animales y suaves nubes, desde esa noche sólo soñaba con viajar a este mundo y ser parte de él, Happiness sólo tenía una meta, venir a la tierra y hacer de su sonrisa una forma de vida.
Cuando creía que su esperanza se difuminaba conoció a Illusion, un agradable duende que concedía un deseo a aquellas hadas que fueran de corazón limpio y le otorgó a Happiness su sueño, pero le dijo;
-Mientras tu sonrisa haga feliz a una persona y tu corazón regale amor permanecerás en la tierra, si tu alegría desapareciera volverías a este mundo.
- Gracias Illusion, te prometo que mi corazón irá por delante de mí y mi rostro sólo cambiará la sonrisa para mostrar un agradable risa.
-Muy bien Happiness, sólo una última cosa, allí te llamarás Loreto, que significa "lugar de laureles", como representación del triunfo del amor por encima de todas las cosas.

Vivia en el món dels somnis una fada coneguda com Happiness per que el seu somriure brillava en la seva cara des del mateix dia en què va néixer, tenia un cor ple de bondat i un esperit que desbordava energia. Una nit mentre contemplava les estrelles va veure un món ple de flors, animals i suaus núvols, des d'aquesta nit només somiava amb viatjar a aquest món i ser part d'ell, Happiness només tenia una meta, venir a la terra i fer del seu somriure un forma de vida.

Quan creia que la seva esperança es difuminaba va conèixer a Illusion, un agradable follet que concedia un desig a aquelles fades que fossin de cor net i li va atorgar a Happiness el seu somni, però li va dir;
-Mentre el teu somriure faci feliç a una persona i el teu cor regali amor romandràs a la terra, si la teva alegria desaparegués tornaries a aquest món.
- Gràcies Illusion, et prometo que el meu cor anirà per davant meu i el meu rostre només canviarà el somriure per a mostrar un agradable riure.
-Molt bé Happiness, només una última cosa, allí et diràs Loreto, que significa "lloc de llorers", com representació del triomf de l'amor per sobre de totes les coses.

martes, 16 de febrero de 2010

Entre sueños y realidades, entre sombras y mil luces, cuando el tiempo se evapora y se pierde la eternidad, justo en ese momento en el que el suelo parece desaparecer, la naturaleza te guiña el ojo y te ofrece la posibilidad de volver a vivir en un mundo de belleza, serenidad, fortaleza y el coraje necesario para empezar en tu nuevo paraíso.

Entre somnis i realitats, entre ombres i mil llums, quan el temps s'evapora i es perd l'eternitat, just en aquell moment en el qual el terra sembla desaparèixer, la naturalesa et pica lùllet i t'ofereix la possibilitat de tornar a viure, en un món de bellesa, serenitat, fortalesa i el coratge necessari per a començar en el teu nou paradís.

lunes, 15 de febrero de 2010

DEMÉTER

Dijo Deméter en un suspiro; "Voy robar al tiempo un recuerdo y me hice con él una joya en el presente. Paré la arena cayendo e hice de ella un oasis en el horizonte. Cacé un minuto al vuelo y con sus plumas me hice una almohada sobre la que soñar. Voy atrapar los colores del arco iris y pinté de ilusión el día. Bajé 20 estrellas de la noche de los tiempos y creé el tu sonrisa. "

Va dir Deméter en un sospir; "Vaig robar al temps un record i em vaig fer amb ell una joia en el present. Vaig parar la sorra caient i vaig fer d'ella un oasi en l'horitzó. Vaig caçar un minut al vol i amb les seves plomes em vaig fer un coixí sobre la qual somiar. Vaig atrapar els colors de l'arc de Sant Martí i vaig pintar d'il·lusió el dia. Vaig baixar 20 estrelles de la nit dels temps i vaig crear el teu somriure."

LA FUERZA LOS RECUERDOS / LA FORÇA ELS RECORDS

Dejé tu recuerdo en el gris de mi memoria, pero la pasión que en él reside fue imposible de apagar, quise quitarle el color que la fuerza le daba, pero su intensidad era tan grande que el arco iris en mi horizonte elevaba, cubrí con cenizas del tiempo pasado los rastros que de él había pero en Fenix se volvieron y junto a mi se alzaron.

Vaig deixar el teu record en el gris de la meva memòria, però la passió que en ell resideix va ser impossible d'apagar, vaig voler llevar-li el color que la força li donava, però la seva intensitat era tan gran que l'arc de Sant Martí en el meu horitzó elevava, vaig cobrir amb cendres del temps passat els rastres que d'ell hi havia però en Fenix es van tornar i al costat del meu es van alçar.

domingo, 14 de febrero de 2010

PARA TODOS LOS ENAMORADOS / PER A TOTS ELS ENAMORATS

Amo el sol que me trae el día, por que me recuerda el calor de tu sonrisa, y la luna que ilumina la noche pues con ella llega el poder soñarte.
Amo la flor aun en invierno pues me regala la efimera belleza de un momento y el olor a tierra mojada pues me invaden mis más tiernos recuerdos.
Amo la soledad que me permite imaginarte y la compañía que me concede el tenerte.
Amo la brisa que me acaricia pues en ella encuentro tu tacto y el susurro del viento por traerme tus palabras aun que estés tan lejos.
Cuanto puedo llegar a amarte que aun en el silencio inquebrantable puedo escuchar un te quiero desde tu corazón amante!

 
Amo el sol que em porta el dia, per que em recorda la calor del teu somriure, i la lluna que il·lumina la nit doncs amb ella arriba el poder somiar-te.
Amo la flor àdhuc a l'hivern doncs em regala la efimera bellesa d'un moment i l'olor a terra mullada doncs m'envaïxen els més tendres records.
Amo la solitud que em permet imaginar-te i la companyia que em concedeix el tenir-te.
Amo la brisa que m'acaricia doncs en ella trobo el teu tacte i el murmuri del vent per portar-me les teves paraules encara que estiguis tan lluny.
Quant puc arribar a estimar-te que àdhuc en el silenci infrangible puc escoltar un t'estimo des del teu cor amant!