AMISTAD / AMISTAT

Amistad es la compañía que no suena pero muestra la más dulce melodía, es conocer y respetar, es la luz en la oscuridad, es la sombra bajo el sol y el agua en el desierto. Amistad es la risa cuando no es necesario sonrisa, es el bastón en el camino, el puente en el río y el barco en el mar. Amistad es comprender y acompañar, es amar tanto como para dejar en libertad!

Amistat és la companyia que no sona però mostra la més dolça melodia, és conèixer i respectar, és la llum en la foscor, és l'ombra sota el sol i l'aigua en el desert. Amistat és el riure quan no és necessari somriure, és el bastó en el camí, el pont en el riu i el vaixell en el mar. Amistat és comprendre i acompanyar, és estimar tant com per a deixar en llibertat!

PORQUE ERES GENIAL / PERQUÈ ETS GENIAL

Si cada pétalo fuese una rasgo positivo, tú serías un jardín.

Si el jardín albergase las más bellas flores del mundo, tú serías el Edén.
Si el Edén fuese el paraíso en la tierra, tú serías el universo entero.

Si el universo pudiera mostrar todas su estrellas en una sóla imagen, sería el brillo de tu corazón.

Si tu corazón pudiera ser expuesto... no existiría en el universo museo con la capacidad necesaria para que cupiese tal maravilla.

Si cada pètal fos una tret positiu, tu series un jardí.Si el jardí albergués les més belles flors del món, tu series l'Edèn.

Si l'Edèn fos el paradís a la terra, tu series l'univers sencer.

Si l'univers pogués mostrar totes les seves estrelles en una sola imatge, seria la brillantor del teu cor.

Si el teu cor pogués ser exposat ... no existiria en l'univers museu amb la capacitat necessària perquè cabés aquesta meravella.

EL ÁRBOL Y EL CIELO / L'ARBRE I EL CEL

El árbol le gritó al cielo "No te alejes amor mío que el día sin ti se vuelve noche, mis ramas te buscan para acariciar tus nubes y en mis flores se ponen tus tiernas lágrimas, deja que llegue a ti que en tu azul soñaría una vida entera "

El cielo murmuró al árbol "Ven a mi, amado mío, que el mundo sin ti no sería un paraíso, deja que llegue a tus raíces, que en tus ramas duermo cada noche, son tus flores mis sueños y tu olor mi perfume, deja que te abrace cada noche cuando llegue el rocío, para que el sol nos despierte con una dulce madrugada ".

L'arbre li va cridar al cel "No t'allunyis amor meu que el dia sense tu es torna nit, les meves branques et busquen per acariciar els teus núvols i en les meves flors es posen les teves tendres llàgrimes, deixa que arribi a tu que en el teu blau somiaria una vida sencera"

El cel va murmurar a l'arbre "Vina a mi estimat meu, que el món sense tu no seria un paradís, deixa que arribi a les teves arrels, que en les teves branques dormo cada nit, són les teves flors els meus somnis i la teva olor el meu perfum, deixa que t'abraci cada nit quan arribi la rosada, perquè el sol ens desperti amb una dolça matinada"

ENTRE LA ARENA / ENTRE LA SORRA

Entre la arena del desierto de la humanidad surgió el puente que unió nuestros corazones, este canal que condujo nuestras almas por el paraíso del amor, un Edén que nunca seremos capaces de abandonar, porque nuestras vidas se han hecho una, logrando que las grandes diferiencias que nos separan se conviertan el imán que une nuestros corazones!

Entre la sorra del desert de la humanitat va sorgir el pont que va unir els nostres cors, aquest canal que va conduir les nostres ànimes pel paradís de l'amor, un Edén que mai serem capaços d'avandonar per que les nostres vides s'han fet una, assolint que les grans diferiencias que ens separen es converteixin l'imant que uneix els nostres cors!

TE QUIERO / T'ESTIMO

Te quiero tanto que el aire me ahoga en el pecho sólo de pensar en ti, tanto que vivir es el mayor de los regalos al tenerte a mi lado, tanto que en ocasiones dudo de no estar viviendo un sueño y no quisiera despertar.

Te quiero tanto que el Yo ha dejado paso al Tú y éste a nosotros y aún así es cuando mayor me he sentido, tanto que te lo he dado todo y me siento la persona más plena del mundo, tanto que de la felicidad he hecho un estilo de vida, tanto te quiero que para mí eres la luz del sol, el color del día, el alimento que me nutre y el aire que me mantiene viva!

T'estimo tant que l'aire m'ofega en el pit només de pensar en tu, tant que viure és el major dels regals al tenir-te al meu costat, tant que en ocasions dubto de no estar vivint un somni i no volgués despertar.

T'estimo tant que el Jo ha deixat pas al Tu i aquest al Nosaltres i encara amb això és quan més gran m'he trobat, tant que t'ho he donat tot i em sento la persona més plena del món, tant que de la felicitat he fet un estil de vida, tant t'estimo que per a mi ets la llum del sol, el color del dia, l'aliment que em nodreix i l'aire que em manté viva!

LUCHANDO CON LA SIESTA / LLUITAN CONTRA LA MIGDIADA

Te encuentras en una fantástica reunión con los amigos, ya has terminado de comer (por supuesto más de lo normal y con esta tranquilidad con la que te atienden en muchos restaurantes), estás sentado esperando el café y el nivel de charla ha bajado , ya no hay gritos, y empiezan a crearse los grupos, el café que aún no llega y tú empiezas a notar cómo tus párpados pesan más de lo que deberían pesar, en el salón la calefacción da una suave calor que te ayuda a que tu paz interior sea cada vez más exterior, y te das cuenta que te vas perdiendo trozos de las conversaciones, alguien amablemente te pregunta "tienes sueño?" y tú con una sonrisa contestas energicamente "noooo!", durante unos instantes piensas tener controlada la situación, pero los ojos luchan por cerrarse y de nuevo las conversaciones parecen alejarse, tu olfato indica que ya ha llegado el tu café, que lo tienes bajo tu nariz y piensas "¡Ostras! ahora con el café me despertaré!" y te lo tomas con cierta rapidez, esperando que suceda el milagro, mientras sigues pensando en ello ... de repente escuchas la voz de un alma caritativa que con todo el amor del mundo te susurra "te estás durmiendo".

 Et trobes en una fantàstica reunió amb els amics, ja heu acabat de menjar (per suposat més del normal i amb aquesta tranquil·litat amb la qual t'atenen en molts restaurants), esteu asseguts esperant el cafè i el nivell de xerrada ha baixat, ja no xiscleu, i comencen a crear-se els grups, el cafè que encara no arriba i tu que comences a notar com les teves parpelles pesen més del que haurien de pesar, en el saló la calefacció et proporciona una suau calor que t'ajuda al fet que la teva pau interior sigui cada vegada més exterior, i t'adones que et vas perdent trossos de les converses, algú amablement et pregunta "tens somni?" i tu amb un somriure contestes energicamente "noooo!", durant uns instants penses tenir controlada la situació, però els ulls lluiten per tancar-se i de nou les converses semblen allunyar-se, el teu olfacte t'indica que ja ha arribat el teu cafè, que ho tens sota el teu nas i penses "Ostres! ara amb el cafè em despertaré!" i t'ho prens amb certa rapidesa, esperant que succeeixi el miracle, mentre segueixes pensant en això... de cop escoltes una veu d'un ànima caritativa que amb tot l'amor del món et murmura "t'estàs dormint".

"GOLFO"

Rico de aquellos que hace años ya me etiquetar, de los que juzgaron mi vida por lo que las voces decían, los que sin saber mi nombre ya decían conocerme. Me pusieron de nombre "golfo" y me atribuyeron conquistas que no hice, me colgaron medallas que no gané y laureles de competiciones que no realicé, me vieron en fotos que no me hice, con compañías que no tuve, pero rico con todas mis ganas de las mil historias contadas!

Ric d'aquells que fa anys ja em van etiquetar, dels què van jutjar la meva vida pel que les veus deien, dels què sense saber el meu nom ja deien conèixer-me. Em van posar de nom "golfo" i em van atribuir conquestes que no vaig fer, em van penjar medalles que no vaig guanyar i llorers de competicions que no vaig realitzar, em van veure en fotos que no em vaig fer, amb companyies que no vaig tenir, però ric amb totes les meves ganes de les mil històries contades!

SÓLO UN SUEÑO / NOMÉS UN SOMNI

Sé que era un sueño, sólo un sueño, justo en este momento en el que el día deja caer sus rayos sobre mis párpados, sé que el paraíso que mis ojos contemplaban no existe, que sólo en mi mente sus palmeras arraigan, que el espejismo de que miraba era sólo mi deseo de contemplar esta belleza. Sé que sólo era un sueño, pero es tan lindo soñar!

Sé que era un somni, només un somni, just en aquest moment en el qual el dia deixa caure els seus rajos sobre les meves parpelles, sé que el paradís que els meus ulls contemplaven no existeix, que només en la meva ment les seves palmeres arrelen, que el miratge que mirava era només el meu desig de contemplar aquesta bellesa. Sé que només era un somni, però és tan bufó somiar!

ES LUZ / ÉS LLUM

Luz no es el rayo que me da el sol cuando nace el día, si no tu presencia cuando cae la noche.

Luz no es la risa que pierde el sentido, si no la serena presencia de tu sonrisa.

Luz no es la vela que ilumina la soledad, si no la compañía que ilumina la oscuridad.

Luz no es el ruido del sin sentido, si no el silencio del saber estar.

Luz es saber que sin llamarte, cuando te necesite, a mi lado te tendré!

Llum no és el raig que em dóna el sol quan neix el dia, si no la teva presència quan cau la nit.

Llum no és el riure que perd el sentit, si no la serena presència del teu somriure.

Llum no és la vela que il·lumina la solitud, si no la companyia que il·lumina la foscor.

Llum no és el soroll del sense sentit, si no el silenci del saber estar.

Llum és saber que sense cridar-te, quan et necessiti, al meu costat et tindré!

EL ESPEJO / EL MIRALL

Es tanta tu belleza que ni el espejo se atreve a repetirla, es tan grande tu corazón que necesitarías dos cuerpos para darle un hogar, es tan increible tu sonrisa que cuando la muestras el sol se esconde en el mar pues no puede luchar contra ella.

No creas a aquellos que te juzgan por el común, que sólo tienen ojos para lo que es un estandar, lo que todo el mundo lleva, lo que todo el mundo ignora. No creas los que no te miran a los ojos y no es capaz de ver tu belleza, tu grandeza, tu sonrisa, por que ellos son tan ciegos que no son capaces de ver el oasis de tu presencia en el desierto de lo popular.

És tanta la teva bellesa que ni el mirall s'atreveix a repetir-la, és tan gran el teu cor que necessitaries dos cossos per a donar-li una llar, és tan increible el teu somriure que quan la mostres el sol s'amaga en el mar doncs no pot lluitar contra ella.

No creguis a aquells que et jutgen pel comú, que només tenen ulls per a allò que és un estandar, el que tot el món duu, el que tot el món ignora. No creguis al que no et mira als ulls i no és capaç de veure la teva bellesa, la teva grandesa, el teu somriure, per que ells són tan cecs que no són capaços de veure l'oasis de la teva presència en el desert del popular.

SALZBURGO

Paseando por las calles de Salzburgo, dejando que la música de sus paredes inundan mi corazón, una dulce melodía me atrajo, como hipnotizada, no podía evitar acercarme a tan hermoso sonido, mientras giraba la esquina en su búsqueda imaginaba que bello instrumento estaría creando, y cuando llegué ...

Passejant pels carrers de Salzburgo, deixant que la música de les seves parets inundessin el meu cor, una dolça melodia em va atreure, com hipnotitzada, no podia evitar apropar-me a tan bonic so, mentre girava el cantó en la seva recerca imaginava que bell instrument estaria creant-la, i quan vaig arribar...