LUCHANDO CON LA SIESTA / LLUITAN CONTRA LA MIGDIADA

Te encuentras en una fantástica reunión con los amigos, ya has terminado de comer (por supuesto más de lo normal y con esta tranquilidad con la que te atienden en muchos restaurantes), estás sentado esperando el café y el nivel de charla ha bajado , ya no hay gritos, y empiezan a crearse los grupos, el café que aún no llega y tú empiezas a notar cómo tus párpados pesan más de lo que deberían pesar, en el salón la calefacción da una suave calor que te ayuda a que tu paz interior sea cada vez más exterior, y te das cuenta que te vas perdiendo trozos de las conversaciones, alguien amablemente te pregunta "tienes sueño?" y tú con una sonrisa contestas energicamente "noooo!", durante unos instantes piensas tener controlada la situación, pero los ojos luchan por cerrarse y de nuevo las conversaciones parecen alejarse, tu olfato indica que ya ha llegado el tu café, que lo tienes bajo tu nariz y piensas "¡Ostras! ahora con el café me despertaré!" y te lo tomas con cierta rapidez, esperando que suceda el milagro, mientras sigues pensando en ello ... de repente escuchas la voz de un alma caritativa que con todo el amor del mundo te susurra "te estás durmiendo".

 Et trobes en una fantàstica reunió amb els amics, ja heu acabat de menjar (per suposat més del normal i amb aquesta tranquil·litat amb la qual t'atenen en molts restaurants), esteu asseguts esperant el cafè i el nivell de xerrada ha baixat, ja no xiscleu, i comencen a crear-se els grups, el cafè que encara no arriba i tu que comences a notar com les teves parpelles pesen més del que haurien de pesar, en el saló la calefacció et proporciona una suau calor que t'ajuda al fet que la teva pau interior sigui cada vegada més exterior, i t'adones que et vas perdent trossos de les converses, algú amablement et pregunta "tens somni?" i tu amb un somriure contestes energicamente "noooo!", durant uns instants penses tenir controlada la situació, però els ulls lluiten per tancar-se i de nou les converses semblen allunyar-se, el teu olfacte t'indica que ja ha arribat el teu cafè, que ho tens sota el teu nas i penses "Ostres! ara amb el cafè em despertaré!" i t'ho prens amb certa rapidesa, esperant que succeeixi el miracle, mentre segueixes pensant en això... de cop escoltes una veu d'un ànima caritativa que amb tot l'amor del món et murmura "t'estàs dormint".