UNA HISTORIA / UNA HISTÒRIA

Hace muchos, muchos años, cuando la vida todavía no era vida y la memoria no existía, sólo los planetas bailaban en el vacío, fue entonces, cuando todos eran iguales, que el Sol se enamoró incondicionalmente de la tierra, hasta tal punto llegó el fuego que por ella sentía que poco a poco se apoderó de él, mientras la bella tierra recibía los regalos que tan dulce calor le proporcionaba, de verde esperanza le creó un manto y las flores la enjoyaron. Fue pasando el tiempo y la tierra seguía ignorando al sol, cuentan que él estalló mil veces, saliendo de esta furia las estrellas que hoy comparecen como testigos del mayor amor que nunca existió y que todavía hoy hace que la dama dé vueltas mostrando su belleza y él la ilumine soñando lo poseerla.

Fa molts, molts anys, quan la vida encara no era vida i la memòria no existia, només els planetes ballaven en el buit, va ser llavors, quan tots eren iguals, que el Sol es va enamorar incondicionalment de la terra, fins a tal punt va arribar el foc que per ella sentia que poc a poc es va apoderar d'ell, mentre la bella terra rebia els regals que tan dolça calor li proporcionava, de verda esperança li va crear un mantell i les flors la van enjoiar. Va anar passant el temps i la terra seguia ignorant al sol, conten que ell va esclatar mil vegades, sortint d'aquesta fúria les estrelles que avui compareixen com testimonis del major amor que mai va existir i que encara avui fa que la dama doni voltes mostrant la seva bellesa i ell la il·lumini somiant el posseir-la.

DULCE / DOLÇA

Dulce ciudad que a mis pies creces, tan seria, tan distante, tan extraña aunque con mis entrañas hiciste tus paredes y de mis pulmones tus puertas.

Que mis brazos te protejan en el llevar invierno y mi sombra te acoja en los largos días de invierno hasta hacer de tú la hija que siempre soñé!

Dolça ciutat que als meus peus creixes, tan seriosa, tan distant, tan estranya encara que amb les meves entranyes vas fer les teves parets i dels meus pulmons les teves portes.

Que els meus braços et protegeixin en el dur hivern i la meva ombra t'aculli en els llargs dies d'hivern fins a fer de tu la filla que sempre vaig somiar!

ENTRE EL CIELO Y LA TIERRRA / ENTRE EL CEL I LA TERRA

De tu cielo mi alma forjé hasta hacer de ella edificios de colores, quise crecer para conseguirte pero era tal tu grandeza que sólo en sueños te pude acariciar.

De tu agua me alimenté puesto que en ella mil pescados me ofreciste, plenos de vida y alegría a mis pies pusiste para darme en cada instante el que mis labios pidieran. Quise beber de tú, pero mi siete nunca sacié.

Entre el cielo y la tierra me instalé para cada día contemplarte al ver amanecer!

Del teu cel la meva ànima vaig forjar fins a fer d'ella edificis de colors, vaig voler créixer per a aconseguir-te però era tal la teva grandesa que només en somnis et vaig poder acariciar.

De la teva aigua em vaig alimentar ja que en ella mil peixos em vas oferir, plens de vida i alegria als meus peus vas posar per a donar-me en cada instant el que els meus llavis demanessin. Vaig voler beure de tu, però la meva set mai vaig sadollar.

Entre el cel i la terra em vaig instal·lar per a cada dia contemplar-te al veure clarejar!

 

EN MIS SUEÑOS / EN ELS MEUS SOMNIS

Soñé que era aire y entraba en tus pulmones para llegar hasta el último centímetro de tu ser, que era el cielo y me fijaba en tus ojos para ser las lentes con las cuales miraras.

Soñé que era hierba y mis raíces anidaban en tu corazón haciendo con ellas un lazo de amor, que era árbol y te daba el fruto de más sabor.

Soñé que era tueste y mis paredes te protegían de la tristeza y la agonía, que era piedra con la cual un mundo nuevo construías.

Soñé a volver a nacer, sólo por el día de volverte a conocer.

Vaig somiar que era aire i entrava en els teus pulmons per a arribar fins a l'últim centímetre del teu ser, que era el cel i em fixava en els teus ulls per a ser les lents amb les quals miressis.

Vaig somiar que era herba i les meves arrels niaven en el teu cor fent amb elles un llaç d'amor, que era arbre i et donava el fruit de més sabor.

Vaig somiar que era torre i les meves parets et protegien de la tristesa i l'agonia, que era pedra amb la qual un món nou construïes.

Vaig somiar a tornar a néixer, només pel dia de tornar-te a conèixer.

AMISTAD / AMISTAT

Amistad es dar tu corazón y seguir viviendo con la felicidad de otro. Es estimar a alguien aun conociendo sus defectos puesto que de ellos haces extrañas virtudes. Es sonreír con los labios de un extraño cuando la alegría le conquista y llorar con su alma cuando la tristeza le invade.

Amistad es escuchar con serenidad y hablar con esperanza. Es ser la gota de agua que riega su jardín, el aire que seca su llanto, la mano que acaricia su frente y el hombro que sujeta su cuerpo.

Amistad es encontrar este momento a pesar de que no se tiene tiempo, es confiar en el otro incondicionalmente, es el mejor de los regalos!

Amistat és donar el teu cor i seguir vivint amb la felicitat d'un altre. És estimar a algú àdhuc coneixent els seus defectes ja que d'ells fas estranyes virtuts. És somriure amb els llavis d'un estrany quan l'alegria li conquista i plorar amb la seva ànima quan la tristesa li envaeix.

Amistat és escoltar amb serenitat i parlar amb esperança. És ser la gota d'aigua que rega el seu jardí, l'aire que asseca el seu plor, la mà que acaricia el seu front i el muscle que subjecta el seu cos.

Amistat és trobar aquest moment tot i que no es té temps, és confiar en l'altre incondicionalment, és el millor dels regals!

EFÍMEROS RECUERDOS / EFÍMERS RECORDS

Efímeros recuerdos grabados en mi corazón que hacéis de la historia un adorable presente, sois vosotros el que fundamentasteis mi pasado los cuales construis mi futuro. Escogidos entre los más bonitos os evoco a mi gusto haciéndome sentir cada instante como único. Entre las flores la más bella, la memoria me brinda la oportunidad de saborearos cuando quiero.

Efímers records gravats en el meu cor que feu de la història un adorable present, sou vosaltres el que vau fonamentar el meu passat els quals construïu el meu futur. Escollits entre els més bonics us evoco al meu gust fent-me sentir cada instant com únic. Entre les flors la més bella, la memòria em brinda l'oportunitat d'assaborir-vos quan vull.