HE SOÑADO / HE SOMIAT

He soñado que tus ojos jamás adentraron en los míos, que nuestros corazones no se fundieron en un solo latido, que nuestras vidas no se cruzaron, que nuestros alientos no susurraron el mismo te quiero, que nuestros horizontes no crearon la suave línea de la que emanaba el océano del amor y la felicidad.

He soñado que aprendía a olvidarte, que era incapaz de recordar lo que me hacía soñar, que descubrí como odiarte, como dejarte, como dejar de volar. He soñado día y noche, y por soñar, soñé que no llegaba a despertar.

He somiat que els teus ulls mai van endinsar en els meus, que els nostres cors no es van fondre en un sol batec, que les nostres vides no es van creuar, que els nostres alens no van murmurar el mateix et vull, que els nostres horitzons no van crear la suau línia de la qual emanava l'oceà de l'amor i la felicitat.

He somiat que aprenia a oblidar-te, que era incapaç de recordar el que em feia somiar, que vaig descobrir com odiar-te, com deixar-te, com deixar de volar. He somiat dia i nit, i per somiar, vaig somiar que no arribava a despertar.

LEYENDO / LLEGINT

Me he hundido en tus hojas, dejando que la oscuridad de su tinta impregnara mi piel, tatuando tus palabras en lo más hondo de mi ser, convirtiendo mi sangre en ríos de negra sabiduría.

He volado en los lomos de tus libros, adentrado en los paisajes que tus manos describían, acariciado los colores que tus ojos atrapaban, formado parte de tu historia hasta llegar a ser parte de tu vida, de mi vida.

Me he vestido con los trajes que con todo detalle me mostrabas, perfumado con las fragancias de sus pieles, suspirado con su amor, llorado con sus penas, gritado con su dolor.

He leído entre las líneas, más allá de lo que tus propias palabras dijeron, permitiéndome soñar con mundos que desconocía.

M'he enfonsat en les teves fulles, deixant que la foscor de la seva tinta impregnés la meva pell, tatuant les teves paraules en el més profund del meu ser, convertint la meva sang en rius de negra saviesa.

He volat en els lloms dels teus llibres, endinsat en els paisatges que les teves mans descrivien, acariciat els colors que els teus ulls atrapaven, format part de la teva història fins a arribar a ser part de la teva vida, de la meva vida.

M'he vestit amb els vestits que amb tot detall em mostraves, perfumat amb les fragàncies de les seves pells, sospirat amb el seu amor, plorat amb les seves penes, cridat amb el seu dolor.

He llegit entre les línies, més enllà del que les teves pròpies paraules van dir, permetent-me somiar amb mons que desconeixia.

EN MIS SUEÑOS / EN ELS MEUS SOMNIS

Eres el color que pinta de alegría mis días, el lápiz que dibuja una sonrisa en la línea de mi horizonte, la luz que llena de vida mi oscuridad, la tierra que ofrece un hogar a mis raíces, la paz que abriga mi sollozo.

A tu lado el tiempo pierde sentido, los minutos acarician la eternidad, la aurora boreal inmortaliza tu presencia, creando una alfombra con las estrellas, para que tus pies no abandonen jamás el cielo de mis sueños.

Ets el color que pinta d'alegria els meus dies, el llapis que dibuixa un somriure en la línia del meu horitzó, la llum que omple de vida la meva foscor, la terra que ofereix una llar a les meves arrels, la pau que abriga el meu sanglot.

Al teu costat el temps perd sentit, els minuts acaricien l'eternitat, l'aurora boreal immortalitza la teva presència, creant una catifa amb els estels, perquè els teus peus no abandonin mai el cel dels meus somnis.

RESPETAR / RESPECTAR

Que hirientes tus palabras, que dolorosos tus hecho, has roto mi corazón hasta hacer quebrar mi alma, dañado mi persona haciéndome perder lo único que me mantiene en pie, deshaciendo el poco respeto que por mi tenía.

Pero tu puñal me ha dado fuerza, me has mostrado hasta que punto el dolor, el orgullo magullado, la ira del que todo le ha sido robado, la fuerza del que ha sido tirado hasta el mismo infierno… como todo ello me puede hacer crecer, porque yo valgo la pena y tú vas a aprender a apreciar lo que has llegado a destrozar.

Que feridores les teves paraules, que dolorosos els teus fet, has trencat el meu cor fins a fer fallir la meva ànima, danyat la meva persona fent-me perdre l'única cosa que em manté en peus, desfent el poc respecte que pel mi tenia.

Però el teu punyal m'ha donat força, m'has mostrat fins que punt el dolor, l'orgull magolat, la ira del que tot li ha estat robat, la força del que ha estat tirat fins al mateix infern… com tot això em pot fer créixer, perquè jo valc la pena i tu vas a aprendre a apreciar el que has arribat a destrossar.