NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 13 de marzo de 2010

QUIEN NO QUISIERA SER UN PATO? / QUI NO VOLDRIA SER UN ÀNEC?

Aquella tarde de verano, en la que el calor se adhería como si fuera una segunda piel, la canción del verano de tonto letra y con este ritmo que te perfora la mente hasta dejarla fuera de combate, el sol flotando en el horizonte y el lago casi desierto, todo para ti, dejando que el agua y tú seas sólo uno. Quién no quisiera ser un pato?

Aquella tarda d'estiu, en la qual la calor s'adheria com si fos una segona pell, la cançó de l'estiu de ximple lletra i amb aquest ritme que et perfora la ment fins a deixar-la fora de combat, el sol surant en l'horitzó i el llac gairebé desert, tot per a tu, deixant que l'aigua i tu sigueu només un. Qui no voldria ser un ànec?

EL PRIMER AMOR

Recuerdo aquel primer amor como si hubiera sido ayer mismo, su luz y su sinceridad, la fuerza de aquel sentimiento que hasta entonces desconocía y de cómo me enseñó a amar, recuerdo la claridad del sentimiento y la puereza de nuestros actos , recuerdo los silencios y las palabras, las miradas y las sonrisas, fue tan grande ese amor que el tiempo lo guardó en el mejor palacio de mi corazón!

Recordo aquell primer amor com si hagués estat ahir mateix, la seva llum i la seva sinceritat, la força d'aquell sentiment que fins a llavors desconeixia i de com em va ensenyar a estimar, recordo la claredat del sentiment i la puereza dels nostres actes, recordo els silencis i les paraules, les mirades i els somriures, va ser tan gran aquell amor que el temps ho va guardar en el millor palau del meu cor!

VOLANDO DESDE EL CORAZÓN / VOLANT DES DEL COR

Sólo pude escuchar cómo en la soledad de su corazón el AMOR le decía, "Lo siento, no sabes cuánto lo siento! Siento haberme ido de tu lado y haber roto tu corazón, Siento que la pena te haya hecho perder la confianza en mí y que tus lágrimas hayan secado tu corazón, siento que en tus ojos sólo quede la imagen del adiós y hayas olvidado aquellos días en flor, siento que me repudies y reniegue de mí. Te lo prometo, lo siento con toda mi alma! Ya que no quieres mi presencia me voy ... pero antes de irme, una pregunta, una sóla pregunta ... si pudieras escoger una palabra que definiera los mejores momentos de tu vida, aquellos que guardaron en ti los mejores recuerdos, aquella que te dio la felicidad y te enseñó a volar, los que mostraron en ti una sonrisa y dieron brillo a tus ojos, no sería  mi nombre? No sería AMOR? "

Només vaig poder escoltar com en la solitud del seu cor l'AMOR li deia; "Ho sento, no saps quant ho sento! Sento haver-me anat del teu costat i haver trencat el teu cor, Sento que la pena t'hagi fet perdre la confiança en mi i que les teves llàgrimes hagin assecat el teu cor, sento que en els teus ulls només quedi la imatge de l'adéu i hagis oblidat aquells dies en flor, sento que que em repudiïs i reneguis de mi. T'ho prometo, ho sento amb tota la meva ànima! Ja que no vols la meva presència m'en vaig... però abans d'anar-me, una pregunta, una sóla pregunta... si poguessis escollir una paraula que definís els millors moments de la teva vida, aquells que van guardar en tu els millors records, aquella que et va donar la felicitat i et va ensenyar a volar, la qual va mostrar en tu un somriure i va donar lluentor als teus ulls, no seria el meu nom? No seria AMOR?"

viernes, 12 de marzo de 2010

NAVEGANDO EN UN MAR DE DESEOS / NAVEGANT EN UN MAR DE DESITJOS

Ante mi la vela de un nuevo año, el silencio me pedía un deseo, algo que mi corazón quisiera, pero creía tenerlo todo, así que cerré los ojos y pedí lo que quería conserbar, deseé FELICIDAD.
Y el deseo se hizo realidad, ese año me enseñó a ver la felicidad en la palabra de amor, en el silencio lleno de respeto, en la flor que nace llena de vida y en la hoja que cae para crear una nueva vida, la vi en las sonrisas y las lágrimas que las buscaban, en las manos rotas de tanto trabajar y en los pies deshechos de un largo caminar ... ese año encontré la verdadera felicidad!

Davant meu la vela d'un nou any, el silenci em demanava un desig, alguna cosa que el meu cor volgués, però creia tenir-ho tot, així que vaig tancar els ulls i vaig demanar el que volia conserbar, vaig desitjar FELICITAT.
I el desig es va fer realitat, aquell any em va ensenyar a veure la felicitat en la paraula d'amor, en el silenci ple de respecte, en la flor que neix plena de vida i en la fulla que cau per a crear una nova vida, la vaig veure en els somriures i en les llàgrima que les buscaven, en les mans trencades de tant treballar i en els peus desfets d'un llarg caminar... aquell any vaig trobar la veritable felicitat!


RECUERDOS EN BLANCO Y NEGRO / RECORDS EN BLANC Y NEGRE

Bajo el azul de tus ojos creé mi hogar y sobre tus lágrimas mi barco navegó, recuerdos en blanco y negro que me negué a olvidar. Diste color a mi vida y aún hoy das sentido a mi futuro, eres la flor de mi corazón y el ave de mi cielo, eres la sonrisa en el aire y la alegría en el alma, eres el hoy y el mañana, el problema y la solución, eres el infinito en mi amor.

Sota el blau dels teus ulls vaig crear la meva llar i sobre les teves llàgrimes el meu vaixell va navegar, records en blanc i negre que em vaig negar a oblidar. Vas donar color a la meva vida i encara avui dónes sentit al meu futur, ets la flor del meu cor i l'au del meu cel, ets el somriure en l'aire i l'alegria en l'ànima, ets l'avui i el demà, el problema i la solució, ets l'infinit en el meu amor.

FELICIDAD / FELICITAT

Qué alegría saber que estás al otro lado del puente, que siempre estás esperándome, que siempre estás a mi lado.
Sencillo nombre te pusieron "FELICIDAD" y compleja vida la tuya, todos te buscamos y no sabemos encontrarte!
Que suave tu nombre al pronunciarse lo "FELICIDAD", tanto que hay ocasiones en las que parece que no me escuchas al llamarte.
Extraño, muy extraño el día en que descubrí que eres una pequeña pulga que vivía en todas partes y que sólo debía fijarse un poco para poder disfrutar ahora!

Quina alegria saber que estàs a l'altre costat del pont, que sempre estàs esperant-me, que sempre estàs al meu costat.
Senzill nom et van posar "FELICITAT" i complexa vida la teva, tots et busquem i no sabem trobar-te!
Que suau el teu nom al pronunciar-ho "FELICITAT", tant que hi ha ocasions en les quals sembla que no m'escoltes al cridar-te.
Estrany, molt estrany el dia en què vaig descobrir que eres una petita puça que vivia en tot arreu i que només havia de fixar-me una mica per a poder gaudir-te!

jueves, 11 de marzo de 2010

CÓMO ME GUSTA / COM M'AGRADA

Como me gusta tu mundo! En el que la esperanza es el cauce del corazón y la paz al abrigo del alma.
Como me gusta tu mundo! En el que flotando sobre la realidad eres capaz de sonreír lleno de felicidad.
Como me gusta tu mundo! En el que compartir es sinónimo de bienestar y regalar un verbo habitual.
Como me gusta tu mundo! En el que no existen enemigos ni desconocidos, sólo amigos que aún no han llegado.
Como me gusta tu mundo! En el que las puertas son de aire y las ventanas dan al paraíso.

Com m'agrada el teu món! En el qual l'esperança és el llit del cor i la pau l'abric de l'ànima.
Com m'agrada el teu món! En el qual surant sobre la realitat ets capaç de somriure ple de felicitat.
Com m'agrada el teu món! En el qual compartir és sinònim de benestar i regalar un verb habitual.
Com m'agrada el teu món! En el qual no existeixen enemics ni desconeguts, només amics que encara no han arribat.
Com m'agrada el teu món! En el qual les portes són d'aire i les finestres donen al paradís.

martes, 9 de marzo de 2010

LO QUE CAMBIA UN SEGUNDO / EL QUE CANVIA UN SEGON

Una alegre música sale del bolsillo rompiendo el monótono silencio, la pantalla indica el nombre de una gran persona, mentras un dedo temeroso acepta la llamada un susurro de pronuncia un indeciso "dígame"... parece mentira que tan sólo unas palabras, apenas unos segundos y el sol sale entre las nubes, la alegría llena de esperanza e ilusión todo tu ser, el calor rompe el hielo de las peores nevadas, y todo en sólo un breve momento que ha acabado con una larga espera.

Una alegre música surt de la butxaca trencant el monòton silenci, la pantalla indica el nom d'una gran persona, mentre un dit temorós accepta la trucada un murmuri d'pronuncia un indecís "digui'm" ... sembla mentida que tan sols unes paraules, tot just uns segons i el sol surt entre els núvols, l'alegria plena d'esperança i il • lusió tot el pensament, la calor trenca el gel de les pitjors nevades, i tot en només un breu moment que ha acabat amb una llarga espera.

lunes, 8 de marzo de 2010

EN EL MISMO JARDÍN / EN EL MATIX JARDÍ

En el mismo jardín vivías y nunca me había fijado en ti, el mismo sol nos iluminaba y ni siquiera sabía que existías, el mismo camino llevábamos y nuestra huellas nunca fueron paralelas, hasta que un día en que la noche ya cedía y la niebla poco a poco se iba, nos encontramos hablando, la luna nos había guiado y las palabras una a una van flotar, nos conocimos como nadie, llegando a ser nuestras almas un solo árbol y sus raíces en nuestros corazones llegaron.

En el mateix jardí vivies i mai m'havia fixat en tu, el mateix sol ens il·luminava i ni tan sols sabia que existies, el mateix camí dúiem i la nostra petjades mai van ser paral·leles, fins que un dia en què la nit ja cedia i la boira poc a poc s'anava, ens vam trobar parlant, la lluna ens havia guiat i les paraules una a una van surar, ens vam conèixer com ningú, arribant a ser nostres ànimes un sol arbre i les seves arrels als nostres cors van arribar.

domingo, 7 de marzo de 2010

FELIZ / FELIÇ

Disfrutando de aquellos detalles que me brindas con toda naturalidad, del suave olor de la tierra tras la lluvia constante de estos días, de la caricia de tus hojas a tocar mi piel, del fruto que tan amablemente me ofreces, de la cálida luz de la luna llenando de reflejos todo tu ser, de la brisa marina que alcanza la costa, dejándome viajar hasta el lugar donde los sueños se hacen realidad, fundiéndome en ti, llegando a ser sólo una pequeña parte de la naturaleza, con todo lo que me das sin pedirte nada me siento feliz.

Gaudint d'aquells detalls que em brindes amb tota naturalitat, de la suau olor de la terra després de la pluja constant d'aquests dies, de la carícia de les teves fulles a tocar la meva pell, del fruit que tan amablement m'oferixes, de la càlida llum de la lluna omplint de reflexos tot el teu ésser, de la brisa marina que arriba a la costa, deixant-me viatjar fins al lloc on els somnis es fan realitat, fonent-me en tu, arribant a ser només una petita part de la naturalesa, amb tot el que em dónes sense demanar-te gens m'assec feliç.