NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 13 de noviembre de 2010

DONDE / ON


Donde escondiste el reloj en el que el juguetón Kairos nos robó las horas a la memoria. Donde fueron a parar aquellas palabras que jamás nos atrevimos a pronunciar. Donde aquellas imagenes que las retinas se negaron a borrar. A que mar se verterán  las lágrimas que hoy no sabemos llorar,a donde el amor que no nos supimos dar.

On vas amagar el rellotge en el qual el juganer Kairos ens va robar les hores a la memòria. On van ser a parar aquelles paraules que mai ens vam atrevir a pronunciar. On aquelles imagenes que les retines es van negar a esborrar. Al fet que mar s'abocaran les llàgrimes que avui no sabem plorar,on l'amor que no ens vam saber donar.


viernes, 12 de noviembre de 2010

NUNCA / MAI


Nunca, nunca me han amado tanto como hoy lo haces tú, regalandome el sol de la felicidad.
Nunca, nunca me han postrado el universo a mis pies para caminar en las estrellas como lo haces tú.
Nunca,nunca me han aceptado incondicionalmente como lo hace tu mirada.
Nunca, nunca me han regalado un ramo de esperanza, alegria, felicidad y paz como el que llevas en tus manos cada vez que nos vemos.
Porque nunca, nunca supe lo que es amar hasta que tú me ensenyaste.

Mai, mai m'han estimat tant com avui ho fas tu, regalant el sol de la felicitat.
Mai, mai m'han postrat l'univers als meus peus per caminar en els estels com ho fas tu.
Mai, mai no han acceptat incondicionalment com ho fa la teva mirada.
Mai, mai m'han regalat un ram d'esperança, alegria, felicitat i pau com el que portes a les teves mans cada vegada que ens veiem.
Perquè mai, mai vaig saber el que és estimar fins que tu em ensenyar.





jueves, 11 de noviembre de 2010

EL POZO DE LA VIDA / EL POU DE LA VIDA


Te cerraste en ti misma, negándote al hecho que penetrara en tú la luz en la cual el amor inunda de vida y alegría todos los rincones. dejando que la fría soledad calara en tus huesos petrificando-los como roca milenaria, pasaste a confundirte con el paisaje que te rodeaba, siendo sólo una parte más de la nada.
Pero un día tu Artur personal conquistó Avalon al extraer a Excalibur de tu corazón y la brisa de la esperanza frotó tu rostro hasta lograr que tus dulces lágrimas llenaran el pozo de la vida.

Et vas tancar en tu mateixa, negant-te al fet que penetrés en tu la llum en la qual l'amor inunda de vida i alegria tots els racons. deixant que la freda solitud calés en els teus ossos petrificant-els com roca mil·lenària, vas passar a confondre't amb el paisatge que t'envoltava, sent només una part més de la res.
Però un dia el teu Artur personal va conquistar Avalon a l'extreure a Excalibur del teu cor i la brisa de l'esperança va fregar el teu rostre fins a assolir que les teves dolces llàgrimes omplissin el pou de la vida.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Y AHORA QUE? / I ARA QUE?


Que se ahogue el sol en un océano de ignorancia y muera la luna entre nubes de algodón, que el silencio asfixie las palabras de dolor en sus labios.
Que el viento limpie su alma del odio en ella posado y la lluvia moje su seco corazón hasta hacer brotar en su persona el árbol de la sabiduría.
Que el tiempo de a su vida la experiencia que la juventud le ha negado y con ella la humildad que hoy desconoce.
Que el mundo tenga la paciencia necesaria para que cuando llegue el día en que todo ello de los fruto la soledad no sea su única compañera.



Que s'ofegui el sol en un oceà d'ignorància i mori la lluna entre núvols de cotó, que el silenci asfixiï les paraules de dolor en els seus llavis.
Que el vent netegi la seva ànima de l'odi en ella posat i la pluja mulli el seu sec cor fins a fer brollar en la seva persona l'arbre de la saviesa.
Que el temps de la seva vida l'experiència que la joventut li ha negat i amb ella la humilitat que avui desconeix.
Que el món tingui la paciència necessària perquè quan arribi el dia en què tot això doni els fruit la solitud no sigui la seva única companya.



martes, 9 de noviembre de 2010

EL RETO / EL REPTE



Estabas frente a mí, tan fuerte y distraído que ni siquiera te diste cuenta que existía. Durante años soñé conseguirte y las mil maneras de lograrlo, eres mi reto personal, una hazaña digna de realizar. Y hoy por fin lo he cumplido, di un paso y después otro, subí por las difíciles escaleras del futuro y te he conquistado, he llegado hasta el más alto de tú y he podido disfrutar las vistas que a tus pies crecía.

 
Estaves enfront de mi, tan fort i distret que ni tan sols et vas adonar que existia. Durant anys vaig somiar aconseguir-te i les mil maneres d'aconseguir-ho, ets el meu repte personal, una gesta digna de realitzar. I avui per fi ho he complert, vaig fer un pas i després un altre, vaig pujar per les difícils escales del futur i t'he conquistat, he arribat fins al més alt de tu i he pogut gaudir les vistes que als teus peus creixia.


lunes, 8 de noviembre de 2010

FELICIDAD / FELICITAT


La felicidad nació con tu primera sonreír, vivió en el mar de tu mirada y murió el día en qué desapareciste de mi lado.
Felicidad es cuando el primer rayo de sol atraviesa los cristales de mi ventana para frotar suavemente mi cara.
Felicidad es esta nube que ensombrece el día para extender sus dulces lágrimas sobre la agrietada tierra.
Felicidad es ruidoso silencio de una flor a la abrirse entregándose en cuerpo y alma al rey de la creación.
Felicidad es saber que cada día las niñas de mis ojos podrán dormir en la belleza de vuestras fotos.

La felicitat va néixer amb el teu primera somriure, va viure en el mar de la teva mirada i va morir el dia en què vas desaparèixer del meu costat.
Felicitat és quan el primer raig de sol travessa els cristalls de la meva finestra per a fregar suaument la meva cara.
Felicitat és aquest núvol que aombra el dia per a estendre les seves dolces llàgrimes sobre l'esquerdada terra.
Felicitat és sorollós silenci d'una flor a l'obrir-se lliurant-se en cos i ànima al rei de la creació.
Felicitat és saber que cada dia les ninetes dels meus ulls podran dormir en la bellesa de les vostres fotos.


domingo, 7 de noviembre de 2010

EN EL JARDÍN DE MIS RECUERDOS / AL JARDÍ DEL MEUS RECORDS


A pesar de que tus labios han pronunciado un doloroso adiÓs y el silencio ha vestido de largo mis días, aun que la lluvia de tus besos ha convertido en desierto mi cuerpo y tu mano despidiéndose ha dejado una estela llena de historias en el aire, aun dejando en el jardín de mis recuerdos flores de esperanza enredadas entre matorrales de ilusión.
Después de todo ello aun te sigo amando, adorando, respetando... porque fueron tambiÉn tus labios los que me mostraron la belleza de una sonrisa, tus besos los que llenaron ocÉanos de vida, tus manos las que acariciaron el papel hasta que la partitura de nuestra melodía tiñió su blancura, y la semilla de amor que aportaste a mi vida conquistó mi alma errante dándole un hogar en tu corazón.

A pesar que els teus llavis han pronunciat un dolorós adéu i el silenci ha vestit de llarg els meus dies, àdhuc que la pluja dels teus petons ha convertit en desert el meu cos i la teva mà acomiadant-se ha deixat un deixant ple d'històries en l'aire, àdhuc deixant en el jardí dels meus records flors d'esperança embullades entre matolls d'il·lusió.
Després de tot això àdhuc et segueixo estimant, adorant, respectant... perquè van anar també els teus llavis els que em van mostrar la bellesa d'un somriure, els teus petons els que van omplir oceans de vida, les teves mans les que van acariciar el paper fins que la partitura de la nostra melodia va tenyir la seva blancor, i la llavor d'amor que vas aportar a la meva vida va conquistar la meva ànima errant donant-li una llar en el teu cor.