Te cerraste en ti misma, negándote al hecho que penetrara en tú la luz en la cual el amor inunda de vida y alegría todos los rincones. dejando que la fría soledad calara en tus huesos petrificando-los como roca milenaria, pasaste a confundirte con el paisaje que te rodeaba, siendo sólo una parte más de la nada.
Pero un día tu Artur personal conquistó Avalon al extraer a Excalibur de tu corazón y la brisa de la esperanza frotó tu rostro hasta lograr que tus dulces lágrimas llenaran el pozo de la vida.
Et vas tancar en tu mateixa, negant-te al fet que penetrés en tu la llum en la qual l'amor inunda de vida i alegria tots els racons. deixant que la freda solitud calés en els teus ossos petrificant-els com roca mil·lenària, vas passar a confondre't amb el paisatge que t'envoltava, sent només una part més de la res.
Però un dia el teu Artur personal va conquistar Avalon a l'extreure a Excalibur del teu cor i la brisa de l'esperança va fregar el teu rostre fins a assolir que les teves dolces llàgrimes omplissin el pou de la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario