A pesar de que tus labios han pronunciado un doloroso adiÓs y el silencio ha vestido de largo mis días, aun que la lluvia de tus besos ha convertido en desierto mi cuerpo y tu mano despidiéndose ha dejado una estela llena de historias en el aire, aun dejando en el jardín de mis recuerdos flores de esperanza enredadas entre matorrales de ilusión.
Después de todo ello aun te sigo amando, adorando, respetando... porque fueron tambiÉn tus labios los que me mostraron la belleza de una sonrisa, tus besos los que llenaron ocÉanos de vida, tus manos las que acariciaron el papel hasta que la partitura de nuestra melodía tiñió su blancura, y la semilla de amor que aportaste a mi vida conquistó mi alma errante dándole un hogar en tu corazón.
A pesar que els teus llavis han pronunciat un dolorós adéu i el silenci ha vestit de llarg els meus dies, àdhuc que la pluja dels teus petons ha convertit en desert el meu cos i la teva mà acomiadant-se ha deixat un deixant ple d'històries en l'aire, àdhuc deixant en el jardí dels meus records flors d'esperança embullades entre matolls d'il·lusió.
Després de tot això àdhuc et segueixo estimant, adorant, respectant... perquè van anar també els teus llavis els que em van mostrar la bellesa d'un somriure, els teus petons els que van omplir oceans de vida, les teves mans les que van acariciar el paper fins que la partitura de la nostra melodia va tenyir la seva blancor, i la llavor d'amor que vas aportar a la meva vida va conquistar la meva ànima errant donant-li una llar en el teu cor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario