NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 6 de febrero de 2010

TÚ ME NUTRES / TU EM NODREIXES


Eres mi alimento, todo lo que necesito para seguir viviendo, todo lo que me hace falta para sentir la vida.

Eres el sol que trae la luz a mis días, el astro que hace que estos tengan sentido, la estrella que da color a mi horizonte.
Eres el agua que hidrata mi piel, esas gotas de rocio que embellecen la mañana, el rio de energía que tatúa en mi futuro la perspectiva de la ilusión.
Eres el reloj que rompe el tiempo, la ola que besa la arena, la brisa que pone ante mi las flores en primavera.

Ets el meu aliment, tot el que necessito per continuar vivint, tot el que em fa falta per sentir la vida.
Ets el sol que porta la llum als meus dies, l'astre que fa que aquests tinguin sentit, l'estrella que dóna color al meu horitzó.
Ets l'aigua que hidrata la meva pell, aquestes gotes de rosada que embelleixen el matí, el riu d'energia que tatua en el meu futur de la perspectiva de la il.lusió.
Ets el rellotge que trenca el temps, l'onada que besa la sorra, la brisa que posa davant meu les flors a la primavera.

jueves, 4 de febrero de 2010

COMO UN RAYO DE LUZ /COM UN RAIG DE LLUM

Me había acostumbrado a verte en la distancia, a disfrutar tu presencia en la lejanía, a robar tu imagen para recrearla en mis sueños, a amarte en el silencio del desconocimiento, hasta que aquella mañana te vi entrar en la habitación, como un rayo de luz vas llenar todo el local haciendo que las nubes que tapaban la ventana se desplazaran para dejarse vestir por la alegría de tu imagen.

M'havia acostumat a veure't en la distància, a gaudir la teva presència a la llunyania, a robar la teva imatge per a recrear-la en els meus somnis, a estimar-te en el silenci del desconeixement, fins que aquell matí et vaig veure entrar en l'habitació, com un raig de llum vas omplir tot el local fent que els núvols que tapaven la finestra es desplacessin per a deixar-se vestir per la joia de la teva imatge.

miércoles, 3 de febrero de 2010

MIRADA

Tus dedos juegan con la arena, mientras tu mirada se pierde en un laberinto de sentimientos, quisieras parar el tiempo, ver que sucedió, como fue ese error tan grave que ha hecho que el fuego del amor se vaya ahogando hasta sentir que tu corazón dejaba de latir.

Els teus dits juguen amb la sorra, mentre la teva mirada es perd en un laberint de sentiments, volguessis parar el temps, veure que va succeir, com va ser aquell error tan greu que ha fet que el foc de l'amor es vagi ofegant fins a sentir que el teu cor deixava de bategar.

LUNA / LLUNA

Es cuando la oscuridad cae a mi alrededor, cuando sólo la madre naturaleza abraza la noche y el silencio se hace sordo, en este momento que la soledad puede ser una fiel compañera y los pensamientos llenan de paisajes las ventanas de mi mente, es justo en ese instante cuando tu grandeza llena de joyas mi vista y tu luz llena de paz en mi corazón.

És quan la foscor cau al meu al voltant, quan només la mare natura abraça la nit i el silenci es fa sord, en aquest moment que la solitud pot ser una fidel companya i els pensaments omplen de paisatges les finestres de la meva ment, és just en aquest instant quan la teva grandesa plena de joies la meva vista i la teva llum plena de pau en el meu cor.

CÓMO ME GUSTARÍA / COM M'AGRADARIA

Cómo me gustaría llegar a tu grandeza, saber aceptar la brisa cuando roce mi rostro para despertar del sueño de contemplarte, dejar que el sol dibuje una sombra bajo tu belleza y que el agua cubra de niebla tu inteligencia, mientras el hielo paraliza todos mis sentidos.
Cómo me gustaría brillar aunque sólo fuera la mitad de tu sonrisa, tocar el cielo como lo hacen tus palabras cuando hablas de amor y ser la raices del árbol de tu vida para llegar con ellas hasta tu corazón !

Com m'agradaria arribar a la teva grandesa, saber acceptar la brisa quan fregui el meu rostre per a despertar-me del somni de contemplar-te, deixar que el sol dibuixi una ombra sota la teva bellesa i que l'aigua cobreixi de boira la teva intel·ligència, mentre el gel paralitza tots els meus sentits.
Com m'agradaria brillar encara que només fos la meitat del teu somriure, tocar el cel com ho fan les teves paraules quan parles d'amor i ésser la raices de l'arbre de la teva vida per a arribar amb elles fins al teu cor!

martes, 2 de febrero de 2010

NIEBLA / BOIRA

Salí de la niebla que me producía tu amor para descubrir que te amaba cada día más, mientras la humedad de su cuerpo se difuminaba entre los rayos que el sol de tu sonrisa daba por la mañana en la cima de la montaña se helaban los sentimientos, esperando que el verano fundieran las palabras para llenar los cauces de nuestras vidas.

Vaig sortir de la boira que em produïa el teu amor per a descobrir que t'estimava cada dia més, mentre la humitat del seu cos es difuminava entre els rajos que el sol del teu somriure donava al matí en el cim de la muntanya es gelaven els sentiments, esperant que l'estiu fonguessis les paraules per a omplir les lleres de les nostres vides.

SENSIBLE

Sensible como una pluma ante la brisa, dulce como la miel, suave como el terciopelo, con el color de un campo de amapolas y la luz del mar en verano, pero tan frágil como el cristal, tanto que da miedo hablar te para no herir tu sentimientos, sonreír para no dañarte, rozarte para no romperte, tengo miedo de quererte por que no se si tu corazón podría albergar tanto amor!

Sensible com una ploma davant la brisa, dolç com la mel, suau com el vellut, amb el color d'un camp de roselles i la llum del mar a l'estiu, però tan fràgil com el cristall, tant que fa por parlar-te per a no ferir el teu sentiments, somriure per a no danyar-te, fregar-te per no trencar-te, tinc por d'estimar-te per que no se si el teu cor podria albergar tant amor!

lunes, 1 de febrero de 2010

TE PERTENECE A TI / ET PERTANY A TU

Tú lo encontraste y le diste forma, lo llenaste de amor y lo hiciste latir, lo pintaste de color y le pusiste alma, lo colocaste en la mitad de mi pecho dándole un hogar. .. y todavía te preguntas por que mi corazón te pertenece a ti?

Tu ho vas trobar i li vas donar forma, ho vas omplir d'amor i ho vas fer bategar, ho vas pintar de color i li vas posar ànima, ho vas col·locar a la meitat del meu pit donant-li una llar... i encara et preguntes per que el meu cor et pertany a tu?

domingo, 31 de enero de 2010

EN HIERRO / EN FERRO


Has creado en el hierro ese momento eterno y esculpido en sus curbas excluyendo de sus formas el odio y el rencor que nos impedían amar, cincelando en los detalles el saber esperar.
Has formado unas figuras que del pasado saldrán para dar a nuestro futuro una apariencia inmortal.

Has creat en el ferro aquest moment etern i esculpit en les seves corves, excloen de les seves formes l'odi i el rancor que ens impedien estimar, cisellant en els detalls el saber esperar.
Has format unes figures que del passat sortiran per donar al nostre futur una aparença immortal.