NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 14 de agosto de 2010

DE TI / DE TU


Corrí como nunca, el suelo apenas podía percibir mi paso, hasta que el viento me preguntó "de que estás huyendo que no lleves contigo? ", Entonces el miedo me hizo acogerme en la cueva más negra que encontré y la oscuridad me preguntó "de que te escondes que no tengas ya en tu sombra?" y volé, volé hasta la montaña más alta que existía, pero el eco me preguntó "de que quieres alejarte de que no esté en tu interior? " y llorando le pedí "dime eco que es eso lo que el viento dice que huyo, la sonbra que me escondo y tú que me alejo? " y el eco después de un silencio me susurró "DE TI, no existe pasado que en tu corazón no haya dejado huella, no hay herida que no deje cicatriz, ni momento que no pienses en esa persona, para que olvides debes aprender a perdonar y eso nunca lo harás huyendo, ni escondiendote, ni volando ... "

Vaig córrer com mai, el sòl a penes podia percebre meu pas, fins que el vent em va preguntar "que estàs fugint que no portis amb tu?", Llavors la por em va fer acollir a la cova més negra que vaig trobar i la foscor em va preguntar "de que t'amagues que no tinguis ja al teu ombra? " i vaig volar, vaig volar fins a la muntanya més alta que existia, però el ressò em va preguntar "que vols allunyar-te de que no estigui en el teu interior?" i plorant li vaig demanar "digues ressò que és això el que el vent diu que fuig, la sonbra que em amago i tu que m'allunyo? "i el ressò després d'un silenci em va xiuxiuejar" DE TI, no hi ha passat que en el teu cor no hagi deixat empremta, no hi ha ferida que no deixi cicatriu, ni moment que no pensis en aquesta persona, perquè oblidis has d'aprendre a perdonar i això mai ho faràs fugint, ni escondiendote, ni volant ... "

FUENTES DE MONTJUIC / FONTS DE MONTJUIC



Verte bailar es un placer para la vista, dejar que el rostro se humedezca cuando la brisa trae tu fresco olor, dejar que la música penetre en el alma para fundirme en tus movimentos, alejandome de todo aquello que me rodea, sentir con sólo mirarte el tacto de tus curvas en la punta de mis dedos, contemplar como tu luz rompe la oscuridad de la temida noche, sentarme en las escaleras para apreciar en tu espectáculo el arte en su conjunto, vivirte es vivir la fantasía que sólo la imaginación es capaz de regalar.

Verte ballar és un plaer per a la vista, deixar que la cara es humitegi quan la brisa porta el teu fresc olor, deixar que la música penetri en l'ànima per fondre'm en els teus moviments, allunyant de tot allò que m'envolta, sentir amb només mirar-te el tacte dels teus corbes a la punta dels meus dits, contemplar com la teva llum trenca la foscor de la temuda nit, seure a les escales per apreciar en el teu espectacle l'art en el seu conjunt, viure't és viure la fantasia que només la imaginació és capaç de regalar.

EL ALBA / L'ALBA


Entre las sombras estuviste, casi podría decir que de la oscuridad naciste, la noche fue tu madre y la luna tu alimento, tu luz, tu camino. Pero de tu constancia nació el alba y con ella el brillo de tu luz se tornó astro rey, con tu fuerza se hizo el día, la vida y la esperanza. El amor fue tu motor y por él llegaste a ser la gran persona que hoy eres.

Entre les ombres vas estar, gairebé podria dir que de la foscor vas néixer, la nit va ser la teva mare i la lluna el teu aliment, la teva llum, el teu camí. Però de la teva constància va néixer l'alba i amb ella la lluentor de la teva llum es va tornar en astre rei, amb la teva força es va fer el dia, la vida i l'esperança, L'amor va ser el teu motor i per ell vas arribar ha ser la gran persona que avui ets.


viernes, 13 de agosto de 2010

OLVIDARTE / OBLIDAR-TE


Siempre fuimos diferentes.
Tú la luz que brilla en la nieve, tan frío y distante que mirarte dolía, tu belleza no tenía igual, tus palabras cautivaban hasta llevar a la locura y tu desprecio por la rutina hacía de cada día una nueva aventura.
Yo la sombra que en verano acoge del celoso sol, serena y pensativa, vulnerable a tus encantos, de frágil cristal roto en mil pedazos tantas veces que ya no se me podía reconèixer.
Però a pesar de todo me es imposible olvidarte, olvidar esa mirada en la que el paraíso pintó el Edén, ni esa sonrisa en la que Merlín dejó su hechicero.

Sempre vam ser diferents.
Tu la llum que brilla en la neu, tan fred i distant que mirar-te feia mal, la teva bellesa no tenia igual, les teves paraules captivaven fins a dur a la bogeria i el teu menyspreu per la rutina feia de cada dia una nova aventura.
Jo l'ombra que en estiu acull del gelós sol, serena i pensativa, vulnerable als teus encants, de fragil cristall trencat en mil trossos tantes vegades que ja no se'm podia reconèixer.
Però malgrat tot m'és impossible oblidar-te, oblidar aquesta mirada en la qual el paradís va pintar l'Edén, ni aquest somriure en la qual Merlín va deixar el seu fetillo.

jueves, 12 de agosto de 2010

LA FLOR DE LA FELICIDAD / LA FLOR DE LA FELICITAT


Con el corazón abierto y los sueños aún en la mirada, sin secretos ni dobles sentidos, con perlas en los rostros como muestra del camino recorrido y la piel tersa que sólo la eterna juventud sabe dar, con la experiecia en las raíces y la alegría en sus ramas, así es como me imagino yo la flor de la felicidad, esa belleza que se ha de contemplar, difrutar, saborear, apreciar ... pero nunca arrancar!

Amb el cor obert i els somnis encara en la mirada, sense secrets ni dobles sentits, amb perles en el rostres com a mostra del camí recorregut i la pell tersa que només l'eterna joventut sap donar, amb l'experiecia en les arrels i l'alegria en les seves branques, així és com m'imagino jo la flor de la felicitat, aquesta bellesa que s'ha de contemplar, difrutar, assaborir, apreciar... però mai arrencar!


miércoles, 11 de agosto de 2010

DESCUBRÍ / VAIG DESCUBRIR


Descubrí que era la belleza el día en que vi tu alma llena de ilusión y esperanza apuntando a través de tu mirada, emanando serenidad y confianza a todo aquel que quisiera mirarte.
Descubrí que era amor el día en que tu sonrisa me abrazó para llevarme a un mundo de felicidad en el que la alegría crece en los árboles dándole el sol un brillo especial.
Descubrí que era amigo el día en que tú me hablaste, cubriendome con tus palabras para acogerme del frío de la soledad, secando con la brisa de tu voz las lágrimas del dolor que caían por mi rostro y con el pincel de tu conversación dibujaste una sonrisa en mis labios.

Vaig descobrir que era la bellesa el dia en què vaig veure la teva ànima plena d'il·lusió i esperança apuntant-se a través de la teva mirada, emanant serenitat i confiança a tot aquell que volgués mirar-te.
Vaig descobrir que era amor el dia en què el teu somriure em va abraçar per a dur-me a un món de felicitat en el qual l'alegria creix en els arbres donant-li el sol una lluentor especial.
Vaig descobrir que era amistat el dia en què tu em vas parlar, cobrint-me amb les teves paraules per a acollir-me del fred de la solitud, assecant amb la brisa de la teva veu les llàgrimes del dolor que queien pel meu rostre i amb el pinzell de la teva conversa vas dibuixar un somriure en els meus llavis.

martes, 10 de agosto de 2010

PACIENCIA / PACIÈNCIA


Es el vuelo de una mariposa, tan bonito como frágil, que apenas mueve el aire a su paso.
Es la luna en una noche cerrada, en la que su escasa luz nos puede llegar a dar brillo en la mirada.
Es el mayor tesoro, tan pequeño y valioso que nos da miedo mostrarlo por temor a que desaparezca.
Es una leyenda urbana, que muchos dicen que existe pero hoy nadie la ha visto.

És el vol d'una papallona, tan bonic com fragil, que tot just mou l'aire al seu pas.
És la lluna en una nit tancada, en la qual la seva escassa llum ens pot arribar a donar lluentor en la mirada.
És el major tresor, tan petit i valuós que ens fa por mostrar-ho per temor al fet que desaparegui.
És una llegenda urbana, que molts diuen que existeix però avui ningú l'ha vist.

lunes, 9 de agosto de 2010

ATRAPADA



Atrapada en tu telaraña me encontré, no supe cómo, sin embargo mi corazón sólo latía si la seda de tu prisión se encontraba tan cerca como para que mi alma captara su fragancia.
Tus redes tirarste sobre mi vida haciendo de ella un instrumento de tu voluntad, de mi voluntad, de nuestra voluntad y con ello un universo llegamos a formar, en el que las estrellas eran nuestros ojos, el espacio inexistente y nuestras voces música celestial!

Atrapada en la teva teranyina em vaig trobar, no vaig saber com, però el meu cor només bategava si la seda de la teva presó es trobava tan prop com perquè la meva ànima captés la seva fragancia.
Les teves xarxes vas tirar sobre la meva vida fent d'ella un instrument de la teva voluntat, de la meva voluntat, de la nostra voluntat i amb això un univers arribem a formar, en el qual les estrelles eren els nostres ulls, l'espai inexistent i les nostres veus música celestial!

domingo, 8 de agosto de 2010

INFANCIA / INFÀNCIA



Llegaste conmigo a la vida, llena de ilusión y novedades, entre juegos y alegrías me enseñaste que es vivir y en las sonrisas me mostraste la luz y la fuerza de la eternidad.
Y hoy alguien me ha dicho que te vas, que la ilusión será un recuerdo que la mano del tiempo borrará, y las novedades nubes que en el cielo el sol me taparán, que contigo los juegos y las alegrías el vuelo levantarán, que si vas la fuerza en coraje se tornará.
Lo que no sabes es que nunca de mí te irás por que en mi corazón tu hogar siempre encontrarás!

Vas arribar amb mi a la vida, plena d'il·lusió i novetats, entre jocs i alegries em vas ensenyar que és viure i en els somriures em vas mostrar la llum i la força de l'eternitat.
I avui algú m'ha dit que te'n vas, que la il·lusió serà un record que la mà del temps esborrarà, i les novetats núvols que en el cel el sol em taparan, que amb tu els jocs i les alegries el vol alçaran, que si te'n vas la força en coratge es tornarà.
El que no saps és que mai de mi et marxaràs per que en el meu cor la teva llar sempre trobaràs!

AMADO / ESTIMAT



Que falta cuando se tiene todo, que queda cuando no se tiene nada?
Querido mar en tus entrañas las estrellas brillan con la luz que sólo el amor sabe dar, tu interior tiene la vida que alimenta nuestra alma, y aún así en la oscuridad de tu corazón tu furia y tu agonía te hace luchar todo el tiempo.
Qué belleza tiene tu serenidad en las cálidas noches de verano cuando la luna oculta tras las nubes te mira enamorada!

Que falta quan es té tot, que queda quan no es té res?
Estimat mar en les teves entranyes les estrelles brillen amb la llum que només l'amor sap donar, el teu interior té la vida que alimenta la nostra ànima, i encara i així en la foscor del teu cor la teva fúria i agonia et fa lluitar tot el temps.
Quina bellesa té la teva serenitat en les càlides nits d'estiu quan la lluna oculta darrere els núvols et mira enamorada!