Siempre fuimos diferentes.
Tú la luz que brilla en la nieve, tan frío y distante que mirarte dolía, tu belleza no tenía igual, tus palabras cautivaban hasta llevar a la locura y tu desprecio por la rutina hacía de cada día una nueva aventura.
Yo la sombra que en verano acoge del celoso sol, serena y pensativa, vulnerable a tus encantos, de frágil cristal roto en mil pedazos tantas veces que ya no se me podía reconèixer.
Però a pesar de todo me es imposible olvidarte, olvidar esa mirada en la que el paraíso pintó el Edén, ni esa sonrisa en la que Merlín dejó su hechicero.
Sempre vam ser diferents.
Tu la llum que brilla en la neu, tan fred i distant que mirar-te feia mal, la teva bellesa no tenia igual, les teves paraules captivaven fins a dur a la bogeria i el teu menyspreu per la rutina feia de cada dia una nova aventura.
Jo l'ombra que en estiu acull del gelós sol, serena i pensativa, vulnerable als teus encants, de fragil cristall trencat en mil trossos tantes vegades que ja no se'm podia reconèixer.
Però malgrat tot m'és impossible oblidar-te, oblidar aquesta mirada en la qual el paradís va pintar l'Edén, ni aquest somriure en la qual Merlín va deixar el seu fetillo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario