Atrapada en tu telaraña me encontré, no supe cómo, sin embargo mi corazón sólo latía si la seda de tu prisión se encontraba tan cerca como para que mi alma captara su fragancia.
Tus redes tirarste sobre mi vida haciendo de ella un instrumento de tu voluntad, de mi voluntad, de nuestra voluntad y con ello un universo llegamos a formar, en el que las estrellas eran nuestros ojos, el espacio inexistente y nuestras voces música celestial!
Atrapada en la teva teranyina em vaig trobar, no vaig saber com, però el meu cor només bategava si la seda de la teva presó es trobava tan prop com perquè la meva ànima captés la seva fragancia.
Les teves xarxes vas tirar sobre la meva vida fent d'ella un instrument de la teva voluntat, de la meva voluntat, de la nostra voluntat i amb això un univers arribem a formar, en el qual les estrelles eren els nostres ulls, l'espai inexistent i les nostres veus música celestial!
No hay comentarios:
Publicar un comentario