He parado el tiempo para vivir eternamente este segundo, acariciar este momento como si fuera eterno, para que no exista distancia que separe dos almas, no exista olvido que borre el infinito de nuestras miradas.
He cincelado en mi corazón la melodía de tus latidos, tatuado en mi memoria cada palabra dicha, grabado a fuego cada suspiro lanzado al viento, dibujado en mis retinas cada una de tus sonrisas, fotografiado en mi mente todos aquellos instantes que dieron vida a mi vida.
He callado mil gritos de pena, guardado las lágrimas que no lloré, susurrado lo que el silencio no deja escapar, escuchado todo aquello que jamás se dijo… todo menos decir adiós, por que no puede existir la despedida de lo que no se quiere perder, de lo que nunca se ha dejado de amar.
He parat el temps per viure eternament aquest segon, acariciar aquest moment com si fos etern, perquè no existeixi distància que separi dues ànimes, no existeixi oblit que esborri l'infinit de les nostres mirades.
He cisellat en el meu cor la melodia dels teus batecs, tatuat en la meva memòria cada paraula aquesta, gravat a foc cada sospir llançat al vent, dibuixat en les meves retines cadascuna dels teus somriures, fotografiat en la meva ment tots aquells instants que van donar vida a la meva vida.
He callat mil crits de pena, guardat les llàgrimes que no vaig plorar, murmurat el que el silenci no deixa escapar, escoltat tot allò que mai es va dir… tot menys dir adéu, per que no pot existir el comiat del que no es vol perdre, del que mai s'ha deixat d'estimar.