NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 16 de abril de 2011

A TU LADO / AL TEU COSTAT


Aun en la más profunda oscuridad, cuando el terror oprime mi corazón, siento tu mano aferrando la mía. En esos momentos en los que el tiempo muere en la vía, eres la estación que me brinda un descanso. Cuando el sol ciega mis ojos eres la sombra que refresca mi camino. Cuando el bullicio me ahoga eres el silencio que me llena de serenidad. Cuando la soledad ensordece mi alma eres la dulce voz que alegra mis días.
A tu lado el sol deja de ser el astro rey, las estrellas brillan sin parpadear, las vías se tornan veredas, los minutos se columpian en la esfera, la oscuridad se suaviza, el hielo se derrite, las montañas tocan el cielo y las nubes alimentan el mar de la ilusión.


Àdhuc en la més profunda foscor, quan el terror oprimeix el meu cor, sento la teva mà aferrant la meva. En aquests moments en els quals el temps mor en la via, ets l'estació que em brinda un descans. Quan el sol encega els meus ulls ets l'ombra que refresca el meu camí. Quan la bullícia m'ofega ets el silenci que m'omple de serenitat. Quan la solitud ensordeix la meva ànima ets la dolça veu que alegra els meus dies.
Al teu costat el sol deixa de ser l'astre rei, els estels brillen sense parpellejar, les vies es tornen senderes, els minuts es gronxen en l'esfera, la foscor se suavitza, el gel es fon, les muntanyes toquen el cel i els núvols alimenten el mar de la il•lusió.



REGALO / REGAL


He aquí mi más dulce regalo, aquel que desde el corazón te hago y que el dinero no puede corromper. Aunque en una simple tinaja se esconda, y parezca olvidada hasta por el mismo Cronos, a pesar de que las grietas te muestren abandono, en ella se encuentra el mayor de los presentes.
Te entrego los sueños que en el tintero de un escritor quedaron durmiendo, la fantasía del niño que aun no ha crecido, la paz del que en su orilla contempla la calma, el amor del que no espera nada a cambio, los abrazos del que a aprendido a amar la pureza de la amistad, la fe del que aun creen en el mundo, los minutos del que tiene todo el tiempo a sus pies, las sonrisas del que conoce la felicidad, las lágrimas del que conoció la perdida y halló la esperanza, los besos que nunca se dieron, las palabras que calló el silencio, el silencio de la buena compañía…
TE REGALO MI VIDA SI CON ELLO CONSIGO QUE VIVAS LA TUYA.



Heus aquí el meu més dolç regal, aquell que des del cor et faig i que els diners no pot corrompre. Encara que en una simple tinaja s'amagui, i sembli oblidada fins a per el mateix Cronos, a pesar que les esquerdes et mostrin abandó, en ella es troba el major dels presents.
Et lliuro els somnis que en el tinter d'un escriptor van quedar dormint, la fantasia del nen que àdhuc no ha crescut, la pau del que en la seva riba contempla la calma, l'amor del que no espera res a canvi, les abraçades del que a après a estimar la puresa de l'amistat, la fe del que àdhuc creuen al món, els minuts del que té tot el temps als seus peus, els somriures del que coneix la felicitat, les llàgrimes del que va conèixer la perduda i va trobar l'esperança, els petons que mai es van donar, les paraules que va callar el silenci, el silenci de la bona companyia…

ET REGALO LA MEVA VIDA SI AMB AIXÒ ACONSEGUEIXO QUE VISQUIS LA TEVA.




jueves, 14 de abril de 2011

ENLAZADO / ENLLAÇAT


He enredado mis dedos en el horizonte, dejando que las nubes acaricien mis manos, tocando el cielo, volando en ilusiones.
He enlazado mis palabras en discursos banales, construyendo ideas en donde el vacío reinaba, llenando de acordes el mayor de los silencios.
He difuminado la pasión en el arco iris, ofreciendo un puente a la presa imaginación, para alcanzar el mundo de la fantasía y en el sembrar de fuerza todo lo que me rodea.
He unido mis sueños al infinito universo, llenando de estrellas el firmamento, postrando en cada una de ellas la luz de la vida.
Pero todo ello sería imposible sin tu presencia. Como tocar el horizonte si la ilusión de contemplarlo es una utopía, como gritar palabras cuando el susurro de la soledad ensordece mi alma, como pintar un arco iris si la lluvia no cesa en mis ojos, como contemplar las estrellas si la oscuridad planea sobre mí…


He embullat els meus dits en l'horitzó, deixant que els núvols acariciïn les meves mans, tocant el cel, volant en il•lusions.
He enllaçat les meves paraules en discursos banals, construint idees on el buit regnava, omplint de concordes el major dels silencis.
He difuminat la passió en l'arc de Sant Martí, oferint un pont a la presa imaginació, per aconseguir el món de la fantasia i en el sembrar de força tot el que m'envolta.
He unit els meus somnis a l'infinit univers, omplint d'estels el firmament, prostrant en cadascuna d'elles la llum de la vida.
Però tot això seria impossible sense la teva presència. Com tocar l'horitzó si la il•lusió de contemplar-ho és una utopia, com cridar paraules quan el murmuri de la solitud ensordeix la meva ànima, com pintar un arc de Sant Martí si la pluja no cessa en els meus ulls, com contemplar els estels si la foscor planeja sobre  mi…





miércoles, 13 de abril de 2011

CONTAMÍNAME / CONTAMINA'M


PAZ que alisa los mares, CONTAMÍNAME del canto de tus sirenas que hipnotiza el alma.
FUERZA que da raíces a las montañas, CONTAMÍNAME del poder que pierden las alas de tus hadas.
SABIDURÍA que nace de la anciana tierra, CONTAMÍNAME de los conocimientos que remueven tus entrañas.
AMOR que posees al mundo, CONTAMÍNAME del entusiasmo que deja la rueda de tu fortuna.
ARMONÍA que el universo crea, CONTAMÍNAME de la eterna dulzura que en sus notas baila.
PACIENCIA del que ya ha vivido, CONTAMÍNAME del polvo que en su camino dejó.



PAU que allisa els mars, CONTAMINA'M del cant de les teves sirenes que hipnotitza l'ànima.
FORÇA que dóna arrels a les muntanyes, CONTAMINA'M del poder que perden les ales de les teves fades.
SAVIESA que neix de l'anciana terra, CONTAMINA'M dels coneixements que remouen les teves entranyes.
AMOR que posseeixes al món, CONTAMINA'M de l'entusiasme que deixa la roda de la teva fortuna.
HARMONIA que l'univers crea, CONTAMINA'M de l'eterna dolçor que en les seves notes balla.
PACIÈNCIA del que ja ha viscut, CONTAMINA'M de la pols que en el seu camí va deixar.




lunes, 11 de abril de 2011

SI PUDIERRA / SI POGUÉS



Si pudiera librar tus batallas me haría guerrera para evitar tus heridas, y luchar en las guerras que atormentan tu vida.
Si pudiera desviar el dolor que tu entorno te impone, me haría escudo de hierro para poner a tu frente la mayor de las defensas.
Si pudiera cambiar el mar de tus lágrimas por un océano de alegrías, movería cielo y tierra hasta que las nubes pusieran a tus pies el paraíso que te mereces.
Si pudiera crear un presente en el que el jardín de los deseos cumplidos se encontrase en floración, me haría jardinera para sembrar en sus entrañas la salud, la felicidad y la alegría que para ti sueño.
Pero mi alma de mortal se encuentra ensombrecida pues a tus pies sólo puedo poner lo mucho que te aprecio y mi presente es tan pequeño y poco útil, que aunque amistad se llama, poco servicio te da, aun así mi corazón está a tu lado para lo que puedas desear!


Si pogués lliurar les teves batalles em faria guerrera per evitar les teves ferides, i lluitar en les guerres que turmenten la teva vida.
Si pogués desviar el dolor que el teu entorn t'imposa, em faria escut de ferro per posar al teu front la major de les defenses.
Si pogués canviar el mar de les teves llàgrimes per un oceà d'alegries, mouria cel i terra fins que els núvols posessin als teus peus el paradís que et mereixes.
Si pogués crear un present en el qual el jardí dels desitjos complerts es trobés en floració, em faria jardinera per sembrar en les seves entranyes la salut, la felicitat i l'alegria que para tu somni.
Però la meva ànima de mortal es troba aombrada doncs als teus peus només puc posar el molt que t'aprecio i el meu present és tan petit i poc útil, que encara que amistat es diu, poc servei et dóna, així i tot el meu cor està al teu costat pel que puguis desitjar!