NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 22 de enero de 2011

ABISMO / ABISME


Seguir la corriente me ha llevado al borde del abismo, donde el vértigo me está haciendo perder la razón, la locura de tu ausencia me hunde en la miseria de la soledad, la caída me da miedo, la realidad pavor.
El sueño que en la noche oscura ocupa me ha devuelto la cruel realidad que ahora me envuelve, esa tiniebla que nubla el corazón hasta perder el sonido de sus latidos, esa dolorosa calma que corrompe el océano de mis lágrimas, esa lluvia incesante que te ata al sillón de la agonía.



Seguir el corrent m'ha portat a la vora de l'abisme, on el vertigen m'està fent perdre la raó, la bogeria de la teva absència m'enfonsa en la misèria de la solitud, la caiguda em fa por, la realitat paüra.
El somni que en la nit fosca ocupa m'ha retornat la cruel realitat que ara m'embolica, aquesta tenebra que ennuvola el cor fins a perdre el so dels seus batecs, aquesta dolorosa calma que corromp l'oceà de les meves llàgrimes, aquesta pluja incessant que et lliga a la butaca de l'agonia.



viernes, 21 de enero de 2011

UN ÁNGEL / UN ÀNGEL


Eres el susurro que me alimenta el alma, la melodía que marca el ritmo de mi corazón, la electricidad que conduce mis pensamientos, la brisa que acuna mis sueños. Es tu piel la bandera que ensalza mi país, tu voz el himno que lo eleva, tu amor el camino que lo guía.
Permíteme que por un día sea yo el grito que alce tu alma, la canción que lata en tu cuerpo, el impulso que te obligue a abandonar tus pensamientos, la tramontana que te quite el sueño. Déjame que sea el estandarte que te acompañe a la guerra, mi silencio el murmullo de tu compañía, mi amor la vereda que te lleve a la paz.



Ets el murmuri que m'alimenta l'ànima, la melodia que marca el ritme del meu cor, l'electricitat que condueix els meus pensaments, la brisa que bressola els meus somnis. És la teva pell la bandera que enalteix el meu país, la teva veu l'himne que ho eleva, el teu amor el camí que ho guia.
Permet-me que per un dia sigui jo el crit que alci la teva ànima, la cançó que llauna en el teu cos, l'impuls que t'obligui a abandonar els teus pensaments, la tramontana que t'amoïni. Deixa'm que sigui l'estendard que t'acompanyi a la guerra, el meu silenci el murmuri de la teva companyia, el meu amor la sendera que et porti a la pau.



miércoles, 19 de enero de 2011

HAS VUELTO / HAS TORNAT


Te había perdido entre dolor e insomnio, te anhelaba en el vacío de mis días, te soñaba en la angustia de tu ausencia, era la soledad el frío hielo que helaba las vistas de mi horizonte.
Pero hoy has vuelto a mi lado, me has abrazado en silencio, regalándome la esperanza de tu compañía, la felicidad de tu presencia, el calor de tu amor y la belleza de un sueño por cumplir.
Ha sido ese tiempo sin ti el que me ha enseñado a amarte, el que me a mostrado toda la grandeza que tiene aquel que se entrega sin esperar nada a cambio, el que me ha ofrecido la posibilidad de henchir mi corazón con todo tu amor.



T'havia perdut entre dolor i insomni, t'anhelava en el buit dels meus dies, et somiava en l'angoixa de la teva absència, era la solitud el fred gel que gelava les vistes del meu horitzó.
Però avui has tornat al meu costat, m'has abraçat en silenci, regalant-me l'esperança de la teva companyia, la felicitat de la teva presència, la calor del teu amor i la bellesa d'un somni per complir.
Ha estat aquest temps sense tu el que m'ha ensenyat a estimar-te, el que m'ha mostrat tota la grandesa que té aquell que es lliura sense esperar gens a canvi, el que m'ha ofert la possibilitat de omplir el meu cor amb tot el teu amor.



lunes, 17 de enero de 2011

AHORA / ARA


Ahora que la marea se ha llevado la arena de nuestras orillas, dejando al desnudo la fragilidad de nuestros corazones. Ahora ue las olas de la pasión se han perdido en la calma del cariño y el azul de nuestras almas se han difuminado bajo las alas del Concord de la agonia.Ahora que cambiamos las promesas de amor eterno por el compromiso de libertad incondicional y nos regalamos la carga del que tanto ama que te permite marchar. Ahora que en el dibujo de nuestros futuros se han perdido las figuras de nuestros presentes, para otorgarnos un pasado digno de recordar.. En mi interior perdura el hueco de tu ausencia, mientras mis labios besan el vacio que dejaste, con el único deseo de que sea tuya la felicidad.


Ara que la marea s'ha portat la sorra de les nostres ribes, deixant al nu la fragilitat dels nostres cors. Ara que les ones de la passió s'han perdut en la calma de l'afecte i el blau de les nostres ànimes s'han difuminat sota les ales del Concord de l'agonia.Ara que canviem les promeses d'amor etern pel compromís de llibertat incondicional i ens regalem la càrrega del que tant estima que et permet marxar. Ara que en el dibuix dels nostres futurs s'han perdut les figures dels nostres presents, per atorgar-nos un passat digne de recordar.. En el meu interior perdura el buit de la teva absència, mentre els meus llavis besen el buit que vas deixar, amb l'únic desig que sigui teva la felicitat.