Seguir la corriente me ha llevado al borde del abismo, donde el vértigo me está haciendo perder la razón, la locura de tu ausencia me hunde en la miseria de la soledad, la caída me da miedo, la realidad pavor.
El sueño que en la noche oscura ocupa me ha devuelto la cruel realidad que ahora me envuelve, esa tiniebla que nubla el corazón hasta perder el sonido de sus latidos, esa dolorosa calma que corrompe el océano de mis lágrimas, esa lluvia incesante que te ata al sillón de la agonía.
Seguir el corrent m'ha portat a la vora de l'abisme, on el vertigen m'està fent perdre la raó, la bogeria de la teva absència m'enfonsa en la misèria de la solitud, la caiguda em fa por, la realitat paüra.
El somni que en la nit fosca ocupa m'ha retornat la cruel realitat que ara m'embolica, aquesta tenebra que ennuvola el cor fins a perdre el so dels seus batecs, aquesta dolorosa calma que corromp l'oceà de les meves llàgrimes, aquesta pluja incessant que et lliga a la butaca de l'agonia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario