AHORA / ARA

Ahora que la marea se ha llevado la arena de nuestras orillas, dejando al desnudo la fragilidad de nuestros corazones. Ahora ue las olas de la pasión se han perdido en la calma del cariño y el azul de nuestras almas se han difuminado bajo las alas del Concord de la agonia.Ahora que cambiamos las promesas de amor eterno por el compromiso de libertad incondicional y nos regalamos la carga del que tanto ama que te permite marchar. Ahora que en el dibujo de nuestros futuros se han perdido las figuras de nuestros presentes, para otorgarnos un pasado digno de recordar.. En mi interior perdura el hueco de tu ausencia, mientras mis labios besan el vacio que dejaste, con el único deseo de que sea tuya la felicidad.

Ara que la marea s'ha portat la sorra de les nostres ribes, deixant al nu la fragilitat dels nostres cors. Ara que les ones de la passió s'han perdut en la calma de l'afecte i el blau de les nostres ànimes s'han difuminat sota les ales del Concord de l'agonia.Ara que canviem les promeses d'amor etern pel compromís de llibertat incondicional i ens regalem la càrrega del que tant estima que et permet marxar. Ara que en el dibuix dels nostres futurs s'han perdut les figures dels nostres presents, per atorgar-nos un passat digne de recordar.. En el meu interior perdura el buit de la teva absència, mentre els meus llavis besen el buit que vas deixar, amb l'únic desig que sigui teva la felicitat.