NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


sábado, 28 de agosto de 2010

AMAR Y PERDER / ESTIMAR I PERDRE


Lloraba la dulce princesa y lo hacía desde el corazón, lloraba dulces derrotas y la sal que alimentó su amor.
"No me arrepiento de nada, me volvería a equivocar, por que de cada caída una lección aprendí. No cambiaría la historia, la volvería a vivir, por que en cada minuto un sentimiento encendí. Sé que lo he perdido todo pero es por que antes lo tuve, prefiero amar y perder que nunca haber amado ".
En estos cuentos que de generación en generación viven, que las ancianas todavía cuentan, explican que el mar con sus olas sale a buscar la arena para pedirla perdón por haber dejado escapar todo lo que ella le dio.

Plorava la dolça princesa i ho feia des del cor, plorava dolces derrotes i la sal que va alimentar el seu amor.
"No em penedeixo de res, em tornaria a equivocar, per que de cada caiguda una lliçó vaig aprendre. No canviaria la història, la tornaria a viure, perquè a cada minut un sentiment encendre. Sé que ho he perdut tot però és perquè abans ho vaig tenir, prefereixo estimar i perdre que mai haver estimat ".
En aquests contes que de generació en generació viuen, que les ancianes encara conten, expliquen que la mar amb els seus onades surt a buscar la sorra per demanar perdó per haver deixat escapar tot el que ella li va donar.

TE HE ECHADO DE MENOS / T'HE TROBAT A FALTAR


Eres tan importante para mí! te había echado tanto de menos cuando te ocultabas detrás de las cortinas de lágrimas que el cielo derramaba por su añorada tierra! te suspiré en la larga espera del invierno, te soñé en los mares de tejados que cubrían mi vida.
Pero hoy he vuelto a abrazarte, a percibir la dulce calor que me otorgas con sólo estar presente, a disfrutar de los besos que la playa juguetona nos repartía como muestra de la felicidad que vernos juntos de nuevo le provocaba ya dejar que la arena ardiente de rabia por nuestro amor se quemara bajo nuestros pies!

Ets tan important per a mi! t'havia trobat tant a faltar quan t'ocultaves darrere de les cortines de llàgrimes que el cel vessava per la seva enyorada terra! et vaig sospirar en la llarga espera de l'hivern, et vaig somiar en els mars de teulades que cobrien la meva vida.
Però avui he tornat a abraçar-te, a percebre la dolça calor que m'atorgues amb només estar present, a gaudir dels petons que la platja juganera ens repartia com mostra de la felicitat que veure'ns junts de nou li provocava i a deixar que la sorra ardent de ràbia pel nostre amor es cremés sota els nostres peus!


viernes, 27 de agosto de 2010

LA MÚSICA DE NUESTROS CORAZONES / LA MÚSICA DELS NOSTRES COR


Aunque en tu ausencia puedo escuchar la música de nuestros corazones, como las notas de tu latido crean la partitura que marca el ritmo de mi vida.
Tu presencia alcanza en mí tanta influencia que como la luna, consigues que mis sentimientos se eleven como ondas dentro de mi ser.
Tu recuerdo es el sol que ilumina mis días, llenos de luz y calor, tu visión es el oasis que en el desierto me da sombra y sacia mi sed de paz y serenidad.
 
Encara en la teva absència puc escoltar la música dels nostres cors, com les notes del teu batec creen la partitura que marca el ritme de la meva vida.
La teva presència assoleix en mi tanta influència que com la lluna, aconsegueixes que els meus sentiments s'elevin com ones dintre del meu ésser.
El teu record és el sol que il·lumina els meus dies, plens de llum i calor, la teva visió és l'oasi que en el desert em dóna ombra i sadolla la meva sed de pau i serenitat.

jueves, 26 de agosto de 2010

LE DIJO LA MONTAÑA AL AGUA / LI VA DIR LA MUNTANYA A L'AIGUA



Si el sol fuera mio a tus pies lo pondría, pero en la transparencia de tus aguas juega a reflejarse.
De mis entrañas saliste, por mi cuerpo resbalastes hasta llegar a mis pies, subiendo de nuevo al cielo para volver a mi corazón.
Desde lejos te sigo con la mirada, las raíces que en mí viven sólo esperan tu llegada y cuando vuelves mi sed sacias llenando de vida todo mi ser.
No hay mejor música que el murmullo de tu paso entre mis rocas, ni tacto más sublime que el de tus curvas en mi tierra.

Si el sol fos meu als teus peus ho posaria, però en la transparència de les teves aigües juga a reflectir-se.
De les meves entranyes vas sortir, pel meu cos vas relliscar fins a arribar als meus peus, pujant de nou al cel per a tornar al meu cor.
Des de lluny et segueixo amb la mirada, les arrels que en mi viuen només esperen la teva arribada i quan tornes la meva set sadolles omplint de vida tot el meu ser.
No hi ha millor música que el murmuri del teu pas entre les meves roques, ni tacte més sublim que el de les teves corbes en la meva terra.

miércoles, 25 de agosto de 2010

EL PLACER DE TENER SOBRINAS / EL PLAER DE TENIR NEBODES


El mejor despertar que he conocido es el de tus diminutas manos jugando con mi pelo, y el mejor sonido el de tu voz llamando a las cosas por el nombre que tú les has dado.
Alegría es verte correr con estos pasos tan seguros aunque tantas veces te hayan derribado y ver con la sonrisa con la que te levantas de tierra mirándonos como diciendo "¡Eh! No te preocupes que aquí no ha pasado nada ! ".

El millor despertar que he conegut és el de les teves diminutes mans jugant amb el meu pèl, i el millor so el de la teva veu cridant a les coses pel nom que tu els has donat.
Alegria és veure't córrer amb aquests passos tan segurs encara que tantes vegades t'hagin fet caure i veure amb el somriure amb la qual t'aixeques de terra mirant-nos com dient "Ei! no us preocupeu que aquí no ha passat res!".

martes, 24 de agosto de 2010

VENTANA / FINESTRA


Como la arena entre los dedos nuestra historia se deslizó hasta perderse en la playa.
Las olas del adiós rompieron en el acantilado de mi corazón dejando en él las grietas del dolor y la tristeza.
Pero tengo que darte las gracias por que esa arena me enseñó a caminar aunque los caminos sean inciertos, las olas vaciaron de mi alma las lágrimas que nunca viste caer y las cicatrices de mi corazón han hecho de él una joya mucho más bella.

Com la sorra entre els dits la nostra història es va lliscar fins a perdre's entre la platja.
Les ones de l'adéu van trencar en el penya-segat del meu cor deixant en ell les esquerdes del dolor i la tristesa.
Però haig de donar-te les gràcies per que aquella sorra em va ensenyar a caminar encara que els camins siguin incerts, les ones van buidar de la meva ànima les llàgrimes que mai vas veure caure i les cicatrius del meu cor han fet d'ell una joia molt més bella.

lunes, 23 de agosto de 2010

ANCLADA / ANCORADA


Ahora, ya anclada en la arena del presente puedo disfrutar como nunca de la playa del pasado, en la que el mar enamorado de la luna unió todos sus océanos para regalarle un espejo para contemplar su belleza, en la que el mar furioso rompía con las rocas que las fronteras le ofrecían, y al mismo tiempo en esta playa en la que me permitió unirme al mar hechizada por su canto de sirena.
Hoy, que el tiempo ha marcado mis maderas hasta darles el caprichoso color del azar y ha impregnado mi alma de su profunda olor, busco el futuro en el que la luz del sol me guíe hacia la serenidad de la luna.
 
Ara, ja ancorada en la sorra del present puc gaudir com mai de la platja del passat, en la qual el mar enamorat de la lluna va unir tots els seus oceans per a regalar-li un mirall per a contemplar la seva bellesa, en la qual el mar furiós trencava amb les roques que les fronteres li oferien, i alhora en aquesta platja en la qual em va permetre unir-me al mar fetillada pel seu cant de sirena.

Avui, que el temps ha marcat les meves fustes fins a donar-los el capritxós color de l'atzar i ha impregnat la meva ànima de la seva profunda olor, busco el futur en el qual la llum del sol em guiï cap a la serenitat de la lluna.


domingo, 22 de agosto de 2010

EL TIEMPO / EL TEMPS



Que fantástica sensación tener el tiempo a nuestros pies, dejando que los rayos de sol iluminen nuestro rostros y la luna nos abrace, pero sin darnos el día y la noche.
Qué belleza sería dejar que el sol y la luna pudieran unirse en un beso, en lugar de amar en la fría distancia, y las manecillas del reloj se entrelazan parando el tiempo y que éste sólo obedeciera a nuestros corazones.

Que fantàstica sensació tenir el temps als nostres peus, deixant que els rajos de sol il·luminin el nostre rostres i la lluna ens abraci, però sense donar-nos el dia i la nit.
Quina bellesa seria deixar que el sol i la lluna poguessin unir-se en un petó, en lloc d'estimar-se en la freda distància, i les manetes del rellotge s'entrellacessin parant el temps i que aquest només obeís als nostres cors.


VALOR



Admiro tu fuerza, aunque desde la suavidad de tu piel puede ver-te el valor, tu decisión, tu coraje, como luchas por la vida que otros desprecian!
Más allá de tus latidos la vida tiene un sentido y es el de tu sonrisa aún en la oscura noche y el brillo de tus ojos cuando luchan por el sol!
Oro en tus lágrimas que nunca derramas y en el sentimiento de las cartas que cada uno nos enviaste!
Rosas sobre tus labios y una margarita en tu pecho naciente de los suspiros que ante nosotros te callas!

Admiro la teva força, tot i que des de la suavitat de la teva pell pot veure-us el valor, la teva decisió, el teu coratge, com lluites per la vida que altres menyspreen!
Més enllà dels teus batecs la vida té un sentit i és el de la teva somriure encara en la fosca nit i la brillantor dels teus ulls quan lluiten pel sol!
Or a les teves llàgrimes que mai derrames i en el sentiment de les cartes que cadascú ens vas enviar!
Roses sobre els teus llavis i una margarida en el teu pit naixent dels sospirs que davant nosaltres calles!