Como la arena entre los dedos nuestra historia se deslizó hasta perderse en la playa.
Las olas del adiós rompieron en el acantilado de mi corazón dejando en él las grietas del dolor y la tristeza.
Pero tengo que darte las gracias por que esa arena me enseñó a caminar aunque los caminos sean inciertos, las olas vaciaron de mi alma las lágrimas que nunca viste caer y las cicatrices de mi corazón han hecho de él una joya mucho más bella.
Com la sorra entre els dits la nostra història es va lliscar fins a perdre's entre la platja.
Les ones de l'adéu van trencar en el penya-segat del meu cor deixant en ell les esquerdes del dolor i la tristesa.
Però haig de donar-te les gràcies per que aquella sorra em va ensenyar a caminar encara que els camins siguin incerts, les ones van buidar de la meva ànima les llàgrimes que mai vas veure caure i les cicatrius del meu cor han fet d'ell una joia molt més bella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario