Si el sol fuera mio a tus pies lo pondría, pero en la transparencia de tus aguas juega a reflejarse.
De mis entrañas saliste, por mi cuerpo resbalastes hasta llegar a mis pies, subiendo de nuevo al cielo para volver a mi corazón.
Desde lejos te sigo con la mirada, las raíces que en mí viven sólo esperan tu llegada y cuando vuelves mi sed sacias llenando de vida todo mi ser.
No hay mejor música que el murmullo de tu paso entre mis rocas, ni tacto más sublime que el de tus curvas en mi tierra.
Si el sol fos meu als teus peus ho posaria, però en la transparència de les teves aigües juga a reflectir-se.
De les meves entranyes vas sortir, pel meu cos vas relliscar fins a arribar als meus peus, pujant de nou al cel per a tornar al meu cor.
Des de lluny et segueixo amb la mirada, les arrels que en mi viuen només esperen la teva arribada i quan tornes la meva set sadolles omplint de vida tot el meu ser.
No hi ha millor música que el murmuri del teu pas entre les meves roques, ni tacte més sublim que el de les teves corbes en la meva terra.
1 comentario:
Una toma con una preciosa prespectiva y muy buena luz !!
Un petó
Publicar un comentario