NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


jueves, 4 de agosto de 2011

DIME COMO / DIGUES-ME COM


En esos momentos en los que el dolor arañe tu alma, cuando creas que el sol se ha enfriado hasta helarse, dejándote  en la más profunda oscuridad, en las épocas de desconcierto en las que bajo tus pies se desdibuje el camino, cuenta conmigo.
Si el mar anida en tus ojos y la tristeza es el carmín de tus labios, si el peso de tu cruz curva tu espalda hasta hundir tus hombros en tu pecho y sientes que la felicidad en aire se ha tornado para lejos de ti marchar. Cuenta conmigo.
Cuenta conmigo, por que amistad es navegar entre tus lágrimas hasta lograr mostrarte la luz de las estrellas, es arquear las nubes hasta que creen en tu boca una sonrisa, sufrir el dolor que te atormenta para hacértelo más liviano y compartir tu cruz para aligerar el peso. Quiero ayudarte, pero no sé la manera, dime como y allí estaré.

En aquests moments en els quals el dolor esgarrapi la teva ànima, quan creguis que el sol s'ha refredat fins a gelar-se, deixant-te en la més profunda foscor, en les èpoques de desconcert en les quals sota els teus peus es desdibuixi el camí, explica amb mi.
Si el mar nia en els teus ulls i la tristesa és el carmín dels teus llavis, si el pes de la teva creu corba la teva esquena fins a enfonsar les teves espatlles en el teu pit i asseguis que la felicitat en aire s'ha tornat per lluny de tu marxar. Explica amb mi.
Explica amb mi, per que amistat és navegar entre les teves llàgrimes fins a aconseguir mostrar-te la llum dels estels, és arquejar els núvols fins que creuen en la teva boca un somriure, sofrir el dolor que et turmenta per fer-t'ho més lleuger i compartir la teva creu per alleugerir el pes. Vull ajudar-te, però no sé com, digues-me com i allí estaré

miércoles, 3 de agosto de 2011

FRÍO / FRED


De fría madera mi corazón se ha tornado, y en él la savia se ha secado siendo incapaz de amar, impidiéndote ni siquiera que te puedas acercar.
De frio metal mi ser cubre, siendo imposible que la humanidad que el albergaba que pudiera tan sólo aflorar, alejando de mi todo aquello que signifique  entregar.
De naturaleza muerta he rodeado mi vida, por no escuchar el latido del amor de verdad, por negarme a aceptar lo que tus labios me quisieron cantar.

De freda fusta el meu cor s'ha tornat, i en ell la saba s'ha assecat sent incapaç d'estimar, impedint-te ni tan sols que et puguis apropar.
De fred metall el meu ser cobreix, sent impossible que la humanitat que l'albergava que pogués tan sols aflorar, allunyant del meu tot allò que signifiqui lliurar.
De naturalesa morta he envoltat la meva vida, per no escoltar el batec de l'amor de debò, per negar-me a acceptar el que els teus llavis em van voler cantar.
 

martes, 2 de agosto de 2011

AGUA O ACEITE? / AIGUA O OLI?



Hay gente en el mundo que es como el agua, pasan por tu vida refrescándote, dándote  vitalidad y fuerza en un momento dado, pero que el tiempo las va escurriendo entre  tus dedos, hasta que desaparece, dejando bocetos en tus recuerdos de alguien que estuvo pero se fue, un rostro que los años van desdibujando hasta perderse.
Hay personas en el universo que son como el aceite, no sabes como, no llegas a darte cuenta del modo en que han entrado en tu vida, pero la han ido impregnando, han logrado formar una parte indispensable de tus días, llenando los minutos de su esencia. Personas que, aun cuando el tiempo quiere borrarlas, te es imposible encontrar un recuerdo en el que su rostro no esté gravado a fuego, dejándote incapaz de concebir tu vida sin esa persona.
¿Y tú que eres?  Si eres de ese aceite, que ha sabido impregnar a las personas con las que has convivido a lo largo de los años, encontrándote rodeada de seres de las diferentes etapas de tu vida, sintiéndote querida (aún cuando tú no eres capaz de amarte), si tú eres aceite, eres esa persona única, en la que vale la pena confiar, con la que se puede contar en todo momento, que siempre tiene la puerta de su corazón abierta para regalarte todo el amor y la generosidad del mundo.
Yo se que eres aceite, ¿Lo sabes tú?

Hi ha gent al món que és com l'aigua, passen per la teva vida refrescant-te, donant-te vitalitat i força en un moment donat, però que el temps les va escorrent entre els teus dits, fins que desapareix, deixant esbossos en els teus records d'algú que va estar però es va anar, un rostre que els anys van desdibuixant fins a perdre's.
Hi ha persones en l'univers que són com l'oli, no saps com, no arribes a adonar-te de la manera en què han entrat en la teva vida, però l'han anat impregnant, han aconseguit formar una part indispensable dels teus dies, omplint els minuts de la seva essència. Persones que, tot i que el temps vol esborrar-les, t'és impossible trobar un record en el qual el seu rostre no estigui gravat a foc, deixant-te incapaç de concebre la teva vida sense aquesta persona.
I tu que ets? Si ets d'aquest oli, que ha sabut impregnar a les persones amb les quals has conviscut al llarg dels anys, trobant-te envoltada d'éssers de les diferents etapes de la teva vida, sentint-te estimada (encara quan tu no ets capaç d'estimar-te), si tu ets oli, ets aquesta persona única, en la qual val la pena confiar, amb la qual es pot explicar en tot moment, que sempre té la porta del seu cor oberta per regalar-te tot l'amor i la generositat del món.
Jo es que ets oli, Ho saps tu?


EL PRIMER


El primer día de esta nueva vida fue aquel en el que tu mirada eclipsó el sol ofreciéndome un universo lleno de estrellas, una nebulosa dispuesta a voltear mi corazón hasta hacerlo volar, el azul del cielo para pasear y un arcoíris con el que llegar a rozar la eternidad.
El primer latido de este nuevo ser fue en el momento en el que tu voz acarició mi alma, regalándome un mundo en el que no sea necesario soñar, en el que la realidad pueda llegar a ser más bella que lo que se pueda imaginar, en el  que la armonía fluya de nuestras arterias en un mismo compás, en el que el horizonte sea mucho más que el simple lugar en el que cielo y tierra se empezaron  a amar.


El primer dia d'aquesta nova vida va ser aquell en el qual la teva mirada va eclipsar el sol oferint-me un univers ple d'estels, una nebulosa disposada a voltejar el meu cor fins a fer-ho volar, el blau del cel per passejar i un arc de Sant Martí amb el qual arribar a fregar l'eternitat.
El primer batec d'aquest nou ser va ser en el moment en el qual la teva veu va acariciar la meva ànima, regalant-me un món en el qual no sigui necessari somiar, en el qual la realitat pugui arribar a ser més bella que el que es pugui imaginar, en el qual l'harmonia flueixi de les nostres artèries en un mateix compàs, en el qual l'horitzó sigui molt més que el simple lloc en el qual cel i terra es van començar a estimar.

lunes, 1 de agosto de 2011

EN EL SILENCIO /EN EL SILENCI



Como el ave que al alba planea entre los rayos del amanecer, mi corazón mantiene equilibrios en el aire de tu silencio, sangrando por aquellas palabras que no dijiste,  por todo aquello que te callaste.
Como el león que en la selva encuentra su fortaleza, mi alma lucha por hallar la tuya, esa fuerza que te hubiera hecho luchar por lo que deseabas, la que te hubiera concedido lo que amabas, aquello por lo que el miedo te hizo perder, lo que nunca supiste poseer.
Como el Fénix que de sus cenizas resurge, mi amor nace cada día de la esperanza depositada en el mar de los sueños, de la utopía de que aprendas a alcanzar la cima que Morfeo depositó a tus pies, el cielo que el infinito te dio por techo, la eternidad que mi corazón dio como hogar al tuyo.

Com l'au que a l'alba planeja entre els rajos del clarejar, el meu cor manté equilibris en l'aire del teu silenci, sagnant per aquelles paraules que no vas dir, per tot allò que vas callar.
Com el lleó que en la selva troba la seva fortalesa, la meva ànima lluita per trobar la teva, aquesta força que t'hagués fet lluitar pel que desitjaves, la que t'hagués concedit el que estimaves, allò pel que la por et va fer perdre, la qual cosa mai vas saber posseir.
Com el Fénix que de les seves cendres ressorgeix, el meu amor neix cada dia de l'esperança dipositada en el mar dels somnis, de la utopia que aprenguis a aconseguir el cim que Morfeo va dipositar als teus peus, el cel que l'infinit et va donar per sostre, l'eternitat que el meu cor va donar com a llar al teu.