Como el ave que al alba planea entre los rayos del amanecer, mi corazón mantiene equilibrios en el aire de tu silencio, sangrando por aquellas palabras que no dijiste, por todo aquello que te callaste.
Como el león que en la selva encuentra su fortaleza, mi alma lucha por hallar la tuya, esa fuerza que te hubiera hecho luchar por lo que deseabas, la que te hubiera concedido lo que amabas, aquello por lo que el miedo te hizo perder, lo que nunca supiste poseer.
Como el Fénix que de sus cenizas resurge, mi amor nace cada día de la esperanza depositada en el mar de los sueños, de la utopía de que aprendas a alcanzar la cima que Morfeo depositó a tus pies, el cielo que el infinito te dio por techo, la eternidad que mi corazón dio como hogar al tuyo.
Com l'au que a l'alba planeja entre els rajos del clarejar, el meu cor manté equilibris en l'aire del teu silenci, sagnant per aquelles paraules que no vas dir, per tot allò que vas callar.
Com el lleó que en la selva troba la seva fortalesa, la meva ànima lluita per trobar la teva, aquesta força que t'hagués fet lluitar pel que desitjaves, la que t'hagués concedit el que estimaves, allò pel que la por et va fer perdre, la qual cosa mai vas saber posseir.
Com el Fénix que de les seves cendres ressorgeix, el meu amor neix cada dia de l'esperança dipositada en el mar dels somnis, de la utopia que aprenguis a aconseguir el cim que Morfeo va dipositar als teus peus, el cel que l'infinit et va donar per sostre, l'eternitat que el meu cor va donar com a llar al teu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario