Si es el último suspiro o el aliento de la vida, que sean tus labios los que me los regalen.
Sean la fragancia de la vida o el aroma del adiós, que emanen de tus susurros.
La tramontana del amor o la brisa del cariño, que nazcan del aire que espiras.
El Edén de la efímera felicidad o el infierno de la cruda realidad, vivan tatuados en cada centímetro de la piel de esas manos que me brindas.
Que sea el beso de la vida y el mortal abrazo de lo perfecto tu saludo al amanecer y tus últimas palabras al anochecer.
Si és l'últim sospir o l'alè de la vida, que siguin els teus llavis els que me'ls regalin.
Siguin la fragància de la vida o l'aroma de l'adéu, que emanin dels teus murmuris.
La tramontana de l'amor o la brisa de l'afecte, que neixin de l'aire que espires.
El Edén de l'efímera felicitat o l'infern de la crua realitat, visquin tatuats en cada centímetre de la pell d'aquestes mans que em brindes.
Que sigui el petó de la vida i la mortal abraçada del perfecte la teva salutació a l'alba i les teves últimes paraules en fosquejar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario