Anoche soñé que eras la estrella que brillaba en mi firmamento, la luz que guiaba mis pasos hacia el amor eterno. Morfeo me cogía suavemente de la mano mientras paseábamos por la fría arena de nuestras playas, la cálida brisa de principios de otoño jugueteaba con nuestros cabellos, despejándonos los rostros hasta permitirnos contemplar la luna en el corazón de nuestros ojos. Las olas besaban la costa, las rocas rugían de celos, y entre todas creaban el mas bello concierto.
Pero llegó la mañana y la luz del día me devolvió a la vida... quien pudiera soñar aun cuando las estrellas duermen... quien supiese amar aun cuando la vida se pierde.
Anit vaig somiar que eres l'estrella que brillava en el meu firmament, la llum que guiava els meus passos cap a l'amor etern. Morfeo m'agafava suaument de la mà mentre passejàvem per la freda sorra de les nostres platges, la càlida brisa de principis de tardor joguinejava amb els nostres cabells, buidant-nos els rostres fins a permetre'ns contemplar la lluna en el cor dels nostres ulls. Les ones besaven la costa, les roques rugirien de gelosia, i entre totes creaven el mes bell concert.
Però va arribar el matí i la llum del dia em va retornar a la vida... qui pogués somiar tot i que les estrelles dormen... qui sabés estimar tot i que la vida es perd.
Anit vaig somiar que eres l'estrella que brillava en el meu firmament, la llum que guiava els meus passos cap a l'amor etern. Morfeo m'agafava suaument de la mà mentre passejàvem per la freda sorra de les nostres platges, la càlida brisa de principis de tardor joguinejava amb els nostres cabells, buidant-nos els rostres fins a permetre'ns contemplar la lluna en el cor dels nostres ulls. Les ones besaven la costa, les roques rugirien de gelosia, i entre totes creaven el mes bell concert.
Però va arribar el matí i la llum del dia em va retornar a la vida... qui pogués somiar tot i que les estrelles dormen... qui sabés estimar tot i que la vida es perd.