NOTA DE LA AUTORA

Todas las fotografías y textos que figuran en a continuación no son extraidos de otros blocs, son fruto de la creadora de éste bloc. Por lo que agradecería que si desean hacer uso de éste material me informaran de ello. Si desean ponerse en contacto pueden realizarlo en suspirosdeltiempo@gmail.com

Totes les fotografies i textos que figuren a continuació no són extrets d'altres blocs, són fruit de l'autora d'aquest bloc. Pel que agrairia que si volen fer ús d'aquest material em informaran d'això. Si voleu contactar podeu fer a suspirosdeltiempo@gmail.com


jueves, 7 de abril de 2011

COLOR


Son las diferencias las que me enamoran de ti, las mismas que te alejan de mí. Ese mundo en blanco y negro en el que la aurora duerme entre estrellas, esa fortaleza que entre sombras se esconde, ese rio de sensibles lágrimas que te evaporan entre mis dedos, esa noche al mediodía que reta a Morfeo a permanecer despierto.
Déjame fundir mi universo de color y esperanza para que el sol llene de luz nuestras vidas, concédeme la oportunidad de que la debilidad endurezca los cimientos de lo improbable, permíteme ofrecerle al río un mar de posibilidades en el que desembocar, para fundir nuestras almas en un solo latir y acunar nuestros sueños hasta la eternidad.



Són les diferències les que m'enamoren de tu, les mateixes que t'allunyen de mi. Aquest món en blanc i negre en el qual l'aurora dorm entre estels, aquesta fortalesa que entre ombres s'amaga, aquest rio de sensibles llàgrimes que t'evaporen entre els meus dits, aquesta nit al migdia que repta a Morfeo a romandre despert.
Deixa'm fondre el meu univers de color i esperança perquè el sol ompli de llum les nostres vides, concedeix-me l'oportunitat que la debilitat endureixi els fonaments de l'improbable, permet-me oferir-li al riu un mar de possibilitats en el qual desembocar, per fondre les nostres ànimes en un sol bategar i bressolar els nostres somnis fins a l'eternitat.




lunes, 4 de abril de 2011

ESPERANZA / ESPERANÇA



Tenue luz que en la noche oscura ofrece una vereda en la que marchar, permíteme besar tus rayos y en ellos mi corazón posar, pues es tu aliento el que me ayuda a respirar.
Suave caricia que en el silencio me abriga, deja que tus delicados dedos rocen mi cabello hasta peinar mis pensamientos, alisando cualquier miedo que enrede mis sentimientos.
Dulce musa que embellece mis días, otórgame el don de la paciencia para esperar en mi interior el fruto de tu esfuerzo.


Tènue llum que en la nit fosca ofereix una sendera en la qual marxar, permet-me besar els teus rajos i en ells el meu cor posar, doncs és el teu alè el que m'ajuda a respirar.
Suau carícia que en el silenci m'abriga, deixa que els teus delicats dits freguin el meu cabell fins a pentinar els meus pensaments, allisant qualsevol por que embulli els meus sentiments.
Dolça musa que embelleix els meus dies, atorga'm el do de la paciència per esperar en el meu interior el fruit del teu esforç.