Son las diferencias las que me enamoran de ti, las mismas que te alejan de mí. Ese mundo en blanco y negro en el que la aurora duerme entre estrellas, esa fortaleza que entre sombras se esconde, ese rio de sensibles lágrimas que te evaporan entre mis dedos, esa noche al mediodía que reta a Morfeo a permanecer despierto.
Déjame fundir mi universo de color y esperanza para que el sol llene de luz nuestras vidas, concédeme la oportunidad de que la debilidad endurezca los cimientos de lo improbable, permíteme ofrecerle al río un mar de posibilidades en el que desembocar, para fundir nuestras almas en un solo latir y acunar nuestros sueños hasta la eternidad.
Són les diferències les que m'enamoren de tu, les mateixes que t'allunyen de mi. Aquest món en blanc i negre en el qual l'aurora dorm entre estels, aquesta fortalesa que entre ombres s'amaga, aquest rio de sensibles llàgrimes que t'evaporen entre els meus dits, aquesta nit al migdia que repta a Morfeo a romandre despert.
Deixa'm fondre el meu univers de color i esperança perquè el sol ompli de llum les nostres vides, concedeix-me l'oportunitat que la debilitat endureixi els fonaments de l'improbable, permet-me oferir-li al riu un mar de possibilitats en el qual desembocar, per fondre les nostres ànimes en un sol bategar i bressolar els nostres somnis fins a l'eternitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario