Te había perdido entre dolor e insomnio, te anhelaba en el vacío de mis días, te soñaba en la angustia de tu ausencia, era la soledad el frío hielo que helaba las vistas de mi horizonte.
Pero hoy has vuelto a mi lado, me has abrazado en silencio, regalándome la esperanza de tu compañía, la felicidad de tu presencia, el calor de tu amor y la belleza de un sueño por cumplir.
Ha sido ese tiempo sin ti el que me ha enseñado a amarte, el que me a mostrado toda la grandeza que tiene aquel que se entrega sin esperar nada a cambio, el que me ha ofrecido la posibilidad de henchir mi corazón con todo tu amor.
T'havia perdut entre dolor i insomni, t'anhelava en el buit dels meus dies, et somiava en l'angoixa de la teva absència, era la solitud el fred gel que gelava les vistes del meu horitzó.
Però avui has tornat al meu costat, m'has abraçat en silenci, regalant-me l'esperança de la teva companyia, la felicitat de la teva presència, la calor del teu amor i la bellesa d'un somni per complir.
Ha estat aquest temps sense tu el que m'ha ensenyat a estimar-te, el que m'ha mostrat tota la grandesa que té aquell que es lliura sense esperar gens a canvi, el que m'ha ofert la possibilitat de omplir el meu cor amb tot el teu amor.
1 comentario:
Hola noia, m'ha agradat molt retrobar-te.
Una abraçada.
Publicar un comentario