Me había acostumbrado a verte en la distancia, a disfrutar tu presencia en la lejanía, a robar tu imagen para recrearla en mis sueños, a amarte en el silencio del desconocimiento, hasta que aquella mañana te vi entrar en la habitación, como un rayo de luz vas llenar todo el local haciendo que las nubes que tapaban la ventana se desplazaran para dejarse vestir por la alegría de tu imagen.
M'havia acostumat a veure't en la distància, a gaudir la teva presència a la llunyania, a robar la teva imatge per a recrear-la en els meus somnis, a estimar-te en el silenci del desconeixement, fins que aquell matí et vaig veure entrar en l'habitació, com un raig de llum vas omplir tot el local fent que els núvols que tapaven la finestra es desplacessin per a deixar-se vestir per la joia de la teva imatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario