Que se ahogue el sol en un océano de ignorancia y muera la luna entre nubes de algodón, que el silencio asfixie las palabras de dolor en sus labios.
Que el viento limpie su alma del odio en ella posado y la lluvia moje su seco corazón hasta hacer brotar en su persona el árbol de la sabiduría.
Que el tiempo de a su vida la experiencia que la juventud le ha negado y con ella la humildad que hoy desconoce.
Que el mundo tenga la paciencia necesaria para que cuando llegue el día en que todo ello de los fruto la soledad no sea su única compañera.
Que s'ofegui el sol en un oceà d'ignorància i mori la lluna entre núvols de cotó, que el silenci asfixiï les paraules de dolor en els seus llavis.
Que el vent netegi la seva ànima de l'odi en ella posat i la pluja mulli el seu sec cor fins a fer brollar en la seva persona l'arbre de la saviesa.
Que el temps de la seva vida l'experiència que la joventut li ha negat i amb ella la humilitat que avui desconeix.
Que el món tingui la paciència necessària perquè quan arribi el dia en què tot això doni els fruit la solitud no sigui la seva única companya.
Que s'ofegui el sol en un oceà d'ignorància i mori la lluna entre núvols de cotó, que el silenci asfixiï les paraules de dolor en els seus llavis.
Que el vent netegi la seva ànima de l'odi en ella posat i la pluja mulli el seu sec cor fins a fer brollar en la seva persona l'arbre de la saviesa.
Que el temps de la seva vida l'experiència que la joventut li ha negat i amb ella la humilitat que avui desconeix.
Que el món tingui la paciència necessària perquè quan arribi el dia en què tot això doni els fruit la solitud no sigui la seva única companya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario