Eres el color que pinta de alegría mis días, el lápiz que dibuja una sonrisa en la línea de mi horizonte, la luz que llena de vida mi oscuridad, la tierra que ofrece un hogar a mis raíces, la paz que abriga mi sollozo.
A tu lado el tiempo pierde sentido, los minutos acarician la eternidad, la aurora boreal inmortaliza tu presencia, creando una alfombra con las estrellas, para que tus pies no abandonen jamás el cielo de mis sueños.
Ets el color que pinta d'alegria els meus dies, el llapis que dibuixa un somriure en la línia del meu horitzó, la llum que omple de vida la meva foscor, la terra que ofereix una llar a les meves arrels, la pau que abriga el meu sanglot.
Al teu costat el temps perd sentit, els minuts acaricien l'eternitat, l'aurora boreal immortalitza la teva presència, creant una catifa amb els estels, perquè els teus peus no abandonin mai el cel dels meus somnis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario