Dulce ciudad que a mis pies creces, tan seria, tan distante, tan extraña aunque con mis entrañas hiciste tus paredes y de mis pulmones tus puertas.
Que mis brazos te protejan en el llevar invierno y mi sombra te acoja en los largos días de invierno hasta hacer de tú la hija que siempre soñé!
Dolça ciutat que als meus peus creixes, tan seriosa, tan distant, tan estranya encara que amb les meves entranyes vas fer les teves parets i dels meus pulmons les teves portes.
Que els meus braços et protegeixin en el dur hivern i la meva ombra t'aculli en els llargs dies d'hivern fins a fer de tu la filla que sempre vaig somiar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario